El debat dels pressupostos ha provocat una esquerda entre els socis de Govern arran l'anunci del departament d'Economia, dirigit pel vicepresident Oriol Junqueras, que estudia apujar l'IRPF a les rendes més altes. El president, Carles Puigdemont, va sortir ahir a desmentir que el Govern tingui intenció d'incrementar impostos. Tant Puigdemont, com aquest mateix dimecres, la consellera de Presidència Neus Munté, han insistit que la voluntat de l'executiu i el que es compromet el programa de Junts pel Sí és a rebaixar la pressió damunt les rendes més baixes. Aquest dijous, però, Oriol Junqueras ha tornat a assegurar que cal "baixar l'IRPF a les rendes baixes i mitjanes".

En qualsevol cas, el departament d'Oriol Junqueras, en compliment d'una resolució aprovada al Parlament arran el ple d'emergència social, ha elaborat un estudi sobre la pressió fiscal dels catalans, enfront de la mitjana estatal i la resta de comunitats autònomes. El Govern ha elaborat 34 escenaris sobre com afectaria la introducció de canvis en els diferents trams. 

Arran del debat que s'ha obert a Catalunya per si cal pujar l'IRPF a les rendes més altes, tal com s'ha proposat des d'Economia, hem volgut comparar què paguen els catalans (en tots els trams) en comparació amb la mitjana estatal. Cal tenir present, però, que el 80% dels contribuents tenen una renda anual inferior als 30.000€ i que, per tant, incrementar l'IRPF a les rendes més altes no suposaria grans canvis. 

Anàlisi per comunitats 

Clica sobre el nom de cada comunitat per veure la comparativa amb Catalunya i amb la mitjana estatal

 

Comparativa amb la mitjana estatal

 

Tal com es pot veure en aquest gràfic, els catalans amb les bases liquidables més baixes (des de 12.000 euros fins a 80.000) paguen un tipus d'IRPF més elevat que la mitjana estatal. No és fins als 90.000 euros que s'equipara amb la mitjana, i on el tipus d'impost sobre la renda se situa al 17'19%. Més endavant, a partir de 100.000 euros, els papers s'intercanvien, i és la mitjana estatal pel que fa a les rendes més altes, la que se situa per sobre del què paguen els catalans. 

Per tant, els catalans amb rendes més baixes paguen fins a un 2'5 punts més que la mitjana estatal, mentre que les rendes més altes paguen menys que la mitjana estatal. 

Els catalans amb una base liquidable més baixa, de 12.450 euros, paguen un tipus d'impost a la renda del 12%, mentre que la mitjana se situa en un 10,03%. Tot i això, a la majoria de comunitats autònomes el tipus d'impost és només del 9,5%. Per tant, un 2,5% menys que a Catalunya. És el cas de Cantàbria, La Rioja, Castella La Manxa, Canàries, les Illes Balears, Madrid i Castella i Lleó.

L'única comunitat semblant a Catalunya és el País Valencià. Tant en les parts altes de la taula com en les parts baixes, tot i que en la part superior, els valencians encara paguen una mica menys. Si observem el gràfic, veurem que les dues corbes estan molt igualades.

Per contra, la comunitat autònoma més allunyada de Catalunya és Cantàbria. En aquesta comunitat, les rendes més baixes, de fins a 17.707 euros, paguen un 9,5% (envers el 12% català), mentre que les rendes més altes, a partir de 175.000 euros, paguen un 21,81% (enfront del 20,16% català).

La comunitat que menys IRPF paga és Madrid, tant als trams més baixos com als més alts. De fet, en tots els trams estan per sota la mitjana espanyola. Si bé en els primers trams trobem que el tipus d'impost sobre la renda se situa al 9,5%, juntament amb les comunitats que menys paguen, a la part alta també veiem que és la comunitat que menys paga. Els madrilenys amb rendes de 175.000 només paguen un 18,85% (quan la mitjana estatal està situada en un 20,46%).