Mònica Roca i Aparici (Barcelona, 1969) és enginyera de telecomunicacions, ha estat deu anys a l'Agència Espacial Europea, és fundadora de l'empresa IsardSAT, mare de tres fills i té un currículum completíssim on aviat afegirà el càrrec de presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. La vicepresidenta amb funcions de presidenta de la Cambra barcelonina aviat heretarà formalment el càrrec de l'actual president, Joan Canadell. Tot i que el salt a la política de l'empresari ha accelerat el procés, ja entrava dins els plans del govern cameral que Roca agafés el timó de la Cambra a mig mandat. Entre riures, explica que va néixer "amb una estelada sota el braç", i que malgrat que ha viatjat molt "mai m'he vist vivint fora de Catalunya". És per aquest motiu que va decidir embarcar-se en la candidatura Eines de País a la Cambra, impulsada per l'ANC, "perquè era una oportunitat de fer alguna cosa proactiva pel país".
Foto: Sergi Alcàzar
Cent trenta-quatre anys després, per fi, hi haurà una primera presidenta a la Cambra.
Sí. Però el repte no és ser la primera presidenta, el repte és ser presidenta, siguis el número que siguis. Ho entomo amb il·lusió i entusiasme, però sempre des del respecte, i no pel fet de ser la primera dona. Jo m'he mogut sempre en un món molt masculinitzat i, per tant, això no em produeix nerviosisme. A mi el que m'agradaria és que això no fos un punt, sinó que es normalitzés i que poguéssim deixar de parlar d'una vegada del percentatge de dones que han ocupat aquesta posició.
Quotes: sí o no?
Si m'ho haguessis preguntat fa uns anys t'hauria dit que no, radicalment. Però ara no ho veig així, perquè quan una pilota va rodant amb una inèrcia molt gran, si no li apliques una força, no deixa de girar cap aquella direcció. Les quotes són una de les maneres d'impedir-ho. Però si d'aquí 50 o 100 anys hem de seguir posant quotes, aleshores ens ho hem de replantejar, perquè potser vol dir que no era la manera o que el gènere femení no està interessat en aquest àmbit, tot i que jo no m'ho crec.
Eines de País va rebentar totes les enquestes i va guanyar per majoria absoluta al ple de la Cambra. D'això ja fa 18 mesos. Quin balanç en fa?
Va ser molt bona notícia en aquell moment i ho segueix sent. Intentem transformar el model econòmic amb un model més basat en el coneixement i el teixit productiu, i la digitalització és clau per aconseguir-ho. Una de les coses de les quals estem més orgullosos és de la creació de 13 comissions en les quals ens recolzem molt, perquè estan formades per experts externs a la Cambra i és així com volem que funcioni el país, amb expertesa. És un dels punts forts que tenim.
I si hagués de fer autocrítica?
Enllaçant amb les comissions, no totes han funcionat igual de bé. I si hagués de dir alguna cosa, diria que de vegades hem pecat de voler fer massa coses. De totes maneres, nosaltres ens volem portar bé amb tothom, i en aquest sentit jo recolzo tots els posicionaments que ha fet en Joan Canadell.
Fins ara el president de la Cambra era pràcticament un influencer. Creu que això ha fet que es vegi com una Cambra molt presidencialista?
De vegades s'ha comentat que en Canadell és molt presidencialista, però la seva gestió no ha estat gens així. Ha consultat totes les decisions amb el comitè executiu, hi ha un equip molt fort darrere amb qui ho hem discutit tot. Sí que és veritat que ell té una personalitat molt forta i que ja tenia una activitat en els mitjans abans de ser president, i això no es pot esborrar. De totes maneres, ara l'equip continua i el projecte continua sent el mateix.
I els objectius que vau anunciar fa dos anys en campanya, també continuen sent els mateixos? En aquell moment vau posar sobre la taula preparar-se per un altre possible 1-O, tancament de caixes...
Sí, tot i que nosaltres abans d'entrar a la Cambra no coneixíem la institució, i per tant hem de ser permeables a les funcions de la Cambra i a les necessitats del país actual. Els objectius hi són, tot i que en el moment de pandèmia hi ha coses que canvien les prioritats, i potser s'allarguen en el temps. La pandèmia ens ha condicionat a tots i se'ns moren empreses cada dia i, per tant, tenim un problema molt gros que ens absorbeix el dia a dia.
Foto: Sergi Alcàzar
Quina anàlisi fa de la gestió de la pandèmia i la crisi?
Jo sovint critico que la gent estiri més el braç que la màniga i que gasti més del que té, però en aquest moment el meu discurs és radicalment diferent, perquè en la situació en què ens trobem l'única solució és injectar diners i endeutar-se. Si fan els números veuran que el que els costarà per revifar el que deixin morir ara serà molt més que el que els costaria mantenir-ho. La injecció de diners implica dèficit i endeutar-se, però al final ens endeutarem segur. La cosa és decidir quan: si t'esperes a fer-ho massa tard, hauràs d'endeutar-te molt més perquè no hauràs fet els deures. Cal tenir present que aquesta és una crisi sanitària, no és una crisi provocada per l'economia com la del 2008. Si tu ara mantens el bull i no deixes morir l'economia, tan bon punt acabi la crisi sanitària això tornarà a arrencar, però si pel camí t'has carregat 20.000 o 30.000 empreses i tots els treballadors que hi ha darrere, després costarà molt més remuntar.
Aquesta recepta és el que diuen la gran majoria d'economistes i experts. Per què no es fa?
No ho sé. Tinc sospites. Entenc que l'estat espanyol està tan endeutat que augmentar el deute pot comportar mesures més dràstiques per part de la UE i no volen això, no volen visibilitzar l'estat de l'economia espanyola. I en l'àmbit de Catalunya, que no hem arribat al límit d'endeutament que podríem haver arribat aquest any, també es podria haver fet molt millor, i només hem arribat al 0,8 —podent arribar a l'1,1—. Hi ha hagut falta de previsió.
El seu salt a la presidència s'ha avançat un parell de mesos segons el previst inicialment degut al pas a la política de Canadell. Però donada la incertesa de la convocatòria d'eleccions, com queda ara la cosa?
En el moment en què va decidir que entrava com a independent a la llista de Junts, en Canadell ja em va delegar les funcions de presidència. Segons l'òrgan tutelar, ell no té per què dimitir com a president en cap moment, el que passa és que és evident que, si és al Govern, no compaginarà els dos càrrecs. Però ara no prendrem una decisió precipitada fins que no tinguem clar quan seran o deixaran de ser les eleccions. Ell en cap cas combinarà dos llocs de responsabilitat i visibilitat.
Canadell deia que el que l'ha empès a fer el pas a política ha estat la llei de cambres i les dificultats per aprovar-la. Què li fa pensar que entrant en política es podrà tirar endavant aquesta llei? Fins ara ha estat un problema de voluntat política?
Hi ha coses que depenen de voluntat política, però necessiten d'un acord de tots els membres de govern. Nosaltres critiquem el fet que les coses passin tan a poc a poc, i això no és una càrrega contra l'exconsellera Chacón (tenia la llei de cambres en el seu programa electoral), és contra un engranatge que dificulta molt que les coses passin a la velocitat que nosaltres, com a empresaris, necessitem. Ara ens ha vingut una pandèmia i, ostres, triguem moltíssim a reaccionar. Jo entenc que no es poden decidir coses sense acords i massa ràpid, però que en un any i mig no s'hagi pogut solucionar la llei de cambres o ni tan sols un decret llei, no deixa de ser revisable. D'altra banda, a en Joan li agrada la velocitat i ell pensa que pot accelerar aquest procés des del Govern.
Foto: Sergi Alcàzar
Per què patronals i sindicats s'han posat d'esquena a aquesta llei?
No ho entenem ni nosaltres. Crec que hi ha una mica de tot, que hi va haver un malentès al principi pensant-se que nosaltres volíem ser actors socials, però nosaltres ja hem dit clar que som actors econòmics. Aquest malentès s'ha anat complicant i probablement no hem sabut transmetre bé el nostre missatge. Suposo que algú quan té el seu terreny no li agrada que li trepitgin, tot i que nosaltres hem dit per activa i per passiva que no estem trepitjant el terreny de ningú. Esperem que ara que s'ha acabat la legislatura i no s'ha tirat endavant la llei de cambres, la situació es refredi i puguem tornar a començar.
S'ha anat complicant fins al punt que Pimec ha portat unes declaracions de Canadell als tribunals...
Sí, en Joan va dir que no hi havia hagut un president elegit en els últims vint anys a Pimec, i això és correcte. Una altra cosa és el perquè, potser perquè no hi havia hagut més d'una candidatura, podria ser, però això ja els ho deixo perquè s'expliquin. Però nosaltres estem molt tranquils perquè el que va dir en Joan és totalment cert.
Tornant als inicis d'Eines a la Cambra, se us va criticar molt que "fèieu política". Creieu que heu aconseguit llimar els recels d'aquests que us criticaven?
Nosaltres veníem a la Cambra per representar l'empresariat català tal com és, crèiem que teníem poca representació sobretot en termes de pimes i autònoms, i hi hem posat tota la dedicació possible. Se'ns critica que fem política, però qui no en fa? De política en fem tots, contínuament. Jo sempre dic que inclús sopant amb els fills fem política. I més en el context en què estem, d'una repressió que tenim a Catalunya que no es veia des de feia molts anys, i nosaltres estem posicionats a favor de l'independentisme perquè pensem que és el millor per a Catalunya en tots els àmbits, també per a l'empresariat. Nosaltres no volíem transformar l'empresariat amb independentistes, sinó que pensàvem que gran part de l'empresariat és independentista i ho volíem visualitzar.
I l'empresariat és realment independentista?
Jo estic convençuda que sí. Evidentment dins de l'empresariat hi ha diferents tipus d'empreses segons la mida, o on tenen la seu, etc. Però més del 50 % de l'empresariat és independentista.
Els que us ho van posar més difícil al principi van ser el banquer Carles Tusquets i l'advocat Ramon Masià, que van intentar impugnar les eleccions i evitar la investidura. Com és la relació amb ells ara?
Un cop al ple, la relació va millorar moltíssim. En Tusquets, en concret, es va integrar en una comissió i tot va força bé. No tenim cap queixa.
I amb les cadires de plata?
Justament quan vam guanyar, el primer que vam fer en Joan i jo va ser anar a veure totes les cadires de plata, i la relació ha estat bona, en general. D'altra banda, a nosaltres no ens agrada que en un ple hi hagi cadires que no siguin escollides d'una manera democràtica. Això no vol dir que no tinguem una relació bona i amistosa amb ells.
Erradicar el model de les cadires de plata és un dels objectius de cara els dos anys vinents?
Nosaltres no podem eliminar-les perquè formen part de la llei espanyola. El que sí que podem fer és reduir el nombre cadires que no s'elegeixen, i és un debat que tenim. Això no s'ha d'entendre com si anéssim en contra de les 14 que tenim actualment, perquè elles no en tenen cap culpa que la llei sigui així.
Foto: Sergi Alcàzar