La captació i atracció d'inversions estrangeres per part del govern andorrà ha registrat un balanç negatiu, segons es desprèn de l'anàlisi de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, que ha creat un grup de treball especial per a les eleccions andorranes del proper 7 d'abril.

En un comunicat aquest dilluns, aquest institut de pensament conclou que transcorreguts set anys de vigència de la Llei 10/2012 d'inversió estrangera, sota el govern de Demòcrates per Andorra, els resultats obtinguts en aquesta matèria són de "fracàs absolut".

Segons la seva anàlisi, les dades sobre inversió estrangera que proporciona el mateix govern no sempre són "prou extenses i clares" per permetre un seguiment precís i continuat de l'impacte de la inversió estrangera en l'economia del país.

El grup de treball lamenta que les últimes dades oficials publicades sobre la matèria per part d'Actua daten de 2016, aspecte que qüestiona per transparència, i assenyala que partint de l'indicador del volum d'inversions formalitzat el 2017, es comprova que aquest va assolir els 82,5 milions d'euros, xifra que és lluny, un 16% menys, de l'equivalent de 2016, que va ser de 98,2 milions i també de la de 2015, que va ser de 97 milions.

El grup de treball també subratlla el fort salt que es produeix entre 2014 i els anys següents -la xifra de 2014 era de 49,8 milions, que passa a ser el 2015 de 97 milions- no respondria, majoritàriament, a la formalització de nova inversió estrangera, sinó que provindria de la regularització de patrimonis de ciutadans no residents, arran dels acords assolits amb Espanya per evitar la doble imposició.

Segons Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, "tot apunta que alguna cosa falta a Andorra i que l'actual govern no ha estat capaç d'aportar".

Segons la seva opinió, en economia influeixen diversos factors, no només els racionals, i darrere de la presa de decisió de caràcter econòmic hi ha variables psicològiques que prevalen més que les que ensenyen els manuals d'economia, com la confiança en les institucions o la imparcialitat i eficiència, que ell considera que l'actual govern del Principat no ha estat capaç de transmetre.

Economia "estancada"

En resum, segons assenyala l'Institut Coordenades, si es confronten els objectius que es proposava amb la política favorable a la inversió estrangera del govern d'Antoni Martí en les dues últimes legislatures amb els resultats obtinguts, el balanç seria "calamitós".

Consideren que no ha assolit objectius en referència al foment del creixement econòmic; a l'atracció de l'emprenedoria, del talent, de la innovació i del coneixement; a l'augment de la productivitat i l'eficàcia en l'ús dels recursos del país receptor, i a l'increment dels ingressos fiscals dels països receptors.

El llast de la intervenció del BPA

Segons aquests analistes, qui formi govern haurà de fer front als reptes que el Principat té apuntats a l'agenda des que va decidir incorporar-se al club de les democràcies de la UE, alguns de relacionats amb la imatge exterior d'un país que ha de consolidar la seva aposta per l'obertura i la modernitat.

Apunten que la designació d'Andorra per celebrar la Cimera Iberoamericana el 2020 o la celebració d'unes finals de la Copa del Món d'esquí alpí formen part d'un procés de presentació al món com a país obert i de futur, encara que el veuen llastat per haver estat paradís fiscal i "haver acollit en el seu si i alimentat un sistema financer atapeït d'irregularitats el punt àlgid del qual va ser la més que discutible intervenció d'una entitat com BPA".

Sobre aquest punt, assenyala que era una entitat que tenia com a factor negatiu el no pertànyer al "selecte grup de famílies que porta governant Andorra, la seva banca i part de la seva economia".