La descarbonització és un dels punts més importants de la transició energètica i un punt important per assolir-la és l'ús de les energies renovables. Actualment, a Catalunya les renovables no tenen un pes suficient per cobrir i substituir les fonts d'energia fòssils. Vist això, la Cambra de Barcelona ha reclamat aquest dimecres que s'inverteixin fins a 59.024 milions d'euros en energies renovables fins al 2050 per tal de fer de Catalunya un país lliure d'emissions. 

Aquesta ha estat la conclusió principal del primer informe monogràfic dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) que la Cambra va presentar el setembre passat. De fet, amb aquesta primera entrega, titulada La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per aconseguir la plena descarbonització del país el 2050, busquen quantificar la inversió que necessita Catalunya per aconseguir un model elèctric 100% renovable, fent possible alhora el compliment dels objectius climàtics per al 2030 i 2050. A més, aquest estudi analitza el factor de la sostenibilitat mediambiental com una de les vies per construir una societat més benestant a Catalunya.

Per tal d'assolir aquest model 100% renovable, la Cambra estima que Catalunya hauria de disposar d’una potència instal·lada en energies renovables l’any 2050 de 67.071 MW i de 17.849 MW l’any 2030. Aquesta xifra equival a un increment de 62.980 MW addicionals respecte als 4.092 MW de potència instal·lada en energies renovables l’any 2020.

I és aquí on entren els 59.024 milions d'inversió, per materialitzar aquest increment de capacitat de generació. Un punt important, però, és que l'esforç principal no s'ha de deixar per d'aquí deu anys, per exemple, sinó que s'ha de fer com més aviat millor. En aquesta línia, la Cambra ja ha demanat que, sumant inversió pública i privada, s'inverteixin 789 milions d'euros en renovables aquest 2022 i que la xifra vagi decreixent fins a arribar a 3.038 milions d'inversió el 2050. Aquest volum d'inversions representaran un grandíssim esforç per a Catalunya els pròxims 30 anys; de fet, el país hauria de dedicar cada any de mitjana un 0,67% del PIB per disposar d’un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050.

Desencallar els projectes de parcs renovables

Una de les principals fites per aconseguir generar tot aquest volum d'energia renovable, segons apunta la cambra, és desencallar els projectes de parcs renovables, ja que a Catalunya no s’obren nous parcs des del 2013, amb 13 GW de projectes pendents sobre la taula. De fet, aquests projectes encallats representen el 94,5% de la capacitat energètica que la cambra considera que s’hauria d’instal·lar d’aquí al 2030.

La corporació demana accelerar i estudiar a fons aquests projectes, atès que aquests podrien ser la primera pedra per començar a fer realitat l’horitzó establert. En aquest sentit, la corporació considera que, un cop validat pel Parlament el decret llei de renovables, és de vital importància que es consolidi, amb la màxima urgència, el nou marc legislatiu que ha de definir i detallar els objectius i la planificació del desplegament de renovables en el nostre Territori. Això inclou la tramitació de la futura Llei de Transició Energètica i del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables.

Tanmateix, la Cambra considera que és essencial flexibilitzar al màxim la posada en marxa d’aquests projectes, facilitar la connexió a les xarxes de distribució existents i considerar l’opció en l'àmbit públic de construir línies d’evacuació d’entitat pública amb la finalitat de facilitar i fer realitat els projectes d’energia renovables que avui no s’estan materialitzant. 

Marc regulador

Un altre dels punts que reclama la Cambra en matèria d'energia renovable és la creació d'un nou marc apropiat en l'àmbit de regulació per tal que els consumidors, i molt en especial les empreses i la indústria, puguin prendre les seves decisions estratègiques de cara a la seva transformació energètica. Concretament. apunten que una de les vies que requereixen la implantació d’una regulació realment favorable és la producció distribuïda o autoconsum.

En aquesta línia, la corporació demana a les administracions fomentar la introducció de l'autoconsum creant línies de subsidis més àmplies a les actuals, atorgant incentius fiscals i establint polítiques decidides que n'incentivin la implantació. A escala pràctica, una de les línies per fomentar la seva posada en marxa és facilitant i flexibilitzant la figura de les comunitats energètiques, a l’entorn urbà residencial, comercial i en polígons d’activitat econòmica que avui en dia només poden donar cobertura a un radi de 500 metres des d’on es produeix l’energia. 

En resum, el que busca la Cambra amb aquest nou full de ruta és aprofitar repte de la transformació energètica i l’escassetat de subministraments com una oportunitat per construir un nou model econòmic que vetlli pel benestar de la societat i es fonamenti sobre el coneixement, el progrés i la resiliència. En efecte, gran part dels llocs de feina que es generaran arran d’aquestes inversions seran qualificats i d’alt valor afegit.