L'agost passat va entrar en vigor a Espanya una llei pionera a Europa, la llei rider. A grans trets, el que feia la llei era regularitzar la situació d'aquests treballadors evitant que fossin falsos autònoms. Quatre mesos més tard, qui ha fet una proposta semblant és la Comissió Europea (CE), que ha presentat una sèrie de criteris per a determinar si els empleats de plataformes digitals com Amazon, Uber, Glovo o Deliveroo són efectivament treballadors de plantilla, amb l'objectiu d'evitar la proliferació de falsos autònoms i garantir els seus drets laborals.

En concret, la directiva presentada planteja cinc criteris i, si es compleixen almenys dos d'ells, es considerarà que la plataforma ocupa el treballador i que forma part de la plantilla de l'empresa. Entre els criteris que planteja Brussel·les, figura que l'empresa estableixi el nivell de la remuneració o que supervisi l'elaboració del treball mitjançant mitjans electrònics. Així mateix, que restringeixi la llibertat per a triar les hores de treball o els períodes d'absència, per a acceptar o rebutjar tasques i per a usar subcontractistes o substituts.

El quart criteri és que la plataforma estableixi normes vinculants sobre l'aspecte, com l'obligació de portar uniformes amb el logo de la companyia, sobre la conducta amb el client o sobre l'acompliment del treball. Igualment, s'inclou que l'empresa restringeixi la possibilitat que l'empleat construeixi una base de clients o treballi per a altres companyies.

Salari mínim i vacances pagades

Si es compleixen almenys dues d'aquestes condicions en la relació laboral entre la plataforma i el treballador, es considerarà que l'individu és un empleat de plantilla i tindrà dret al salari mínim, a la negociació col·lectiva, a les vacances pagades o a un millor accés a la protecció enfront d'accidents laborals, a les prestacions per desocupació i per malaltia, així com a les pensions contributives de vellesa. En qualsevol cas, tant les plataformes com els empleats tindran la possibilitat d'impugnar la designació de les persones com a treballadors de plantilla mitjançant procediments judicials o administratius.

Si és l'empresa la que s'oposa, correspondrà a la companyia demostrar que no existeix relació laboral amb el treballador. Si, per contra, és el treballador el que rebutja la designació com a empleat de plantilla, la plataforma haurà de contribuir a la “resolució adequada” dels procediments, “en particular, proporcionant tota la informació rellevant”, segons el comunicat publicat per la Comissió.

Els cinc criteris triats es basen en la jurisprudència europea i dels Estats membre sobre la matèria, és a dir que són principis que tribunals europeus ja han utilitzat per a confirmar una relació laboral entre un empleat i una plataforma.

Podria afectar fins a 5,5 milions de treballadors

Segons la Comissió Europea, al voltant de 28 milions de persones treballen en plataformes digitals a UE i, d'aquesta quantitat, 5,5 milions d'individus poden no tenir reconegut l'estatus laboral que els correspon. Per això, des de la CE esperen que amb la directiva entre 1,7 milions i 4,1 milions de persones vegin reconeguda la seva condició de treballador de plantilla de les plataformes digitals. Uns altres podrien convertir-se en autèntics autònoms, “ja que algunes plataformes podrien ajustar el seu model de negoci” segons apunta la Comissió.

La directiva cobreix, així mateix, la gestió mitjançant algoritmes, que cada vegada més substitueix als gerents a l'hora d'assignar tasques, monitorar i avaluar el treball realitzat, proporcionar incentius o imposar sancions. La proposta incrementa la transparència en l'ús d'aquests algoritmes per part de les plataformes, assegura el control humà sobre el respecte de les condicions de treball i atorga el dret a impugnar decisions automatitzades. Aquests nous drets s'aplicaran tant als treballadors de plantilla com als autèntics autònoms.