Fa setmanes que els líders europeus es plantegen la solució a l'escalada, aparentment sense fi, dels preus de l'energia amb Espanya i França com els països que han demanat amb més fervor mesurades urgents i excepcionals. Doncs bé, aquest dimecres la Comissió Europea ha presentat el seu paquet de resposta, sense novetats immediates, però amb marge per a una creativitat més gran a futur, per la qual cosa descarta les mesures demanades pel president espanyol, Pedro Sánchez, per fer-ne una compra immediata de gas per abaratir el seu preu.

"A curt termini, els estats membres són els que estan en millor posició i equipats. Les nostres regles encara permeten, i de fet animen, als estats a prendre mesures", ha assegurat aquest dimecres en roda de premsa la comissària europea d'Energia, Kadri Simson.

Al final, aquesta preocupació tant en els Estats membre com a Brussel·les es pot resumir que el preu del gas s'ha multiplicat per sis l'últim any i l'electricitat al mercat a l'engròs per dos, ara bé, es pot recordar que els preus venien d'un terra excepcionalment baix davant de la caiguda de demanda per la pandèmia de la Covid.

Ara bé, malgrat l'augment de preus, Brussel·les considera que hi ha prou gas per passar aquest hivern, ja que les reserves dels països europeus estan al 76% respecte a la mitja del 90% habitual en aquest període de l'any i el ritme de recàrrega avança ràpidament, per la qual cosa no veu amb bons ulls les peticions de Sánchez. L'Executiu comunitari confia, a més, que el pic de preus passarà l'abril, quan previsiblement comenci a operar el gasoducte Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya.

Moscou ha manifestat la seva intenció d'enviar més gas a la UE i, encara que la Comissió creu que "es podria esperar un increment de subministrament" de la gasística russa, els mercats han començat a calmar-se: el megawatt es pagarà aquest dijous a Espanya a 185 euros de màxima davant els 288 euros de dijous passat.

Preus més alts que l'última dècada

Amb tot, Brussel·les entén que la carestia d'aquest hidrocarbur és temporal i, encara que espera preus a futur més alts que la mitja de la passada dècada, creu que això ha de funcionar com "un toc d'atenció", assenyalen fonts europees. La carestia del gas suposa un incentiu per accelerar el desplegament de fonts renovables, de manera que es redueixin els costos energètics i la dependència externa, en línia amb l'estratègia europea per descarbonitzar l'economia el 2050.

Això es tradueix que Brussel·les considera que els estats membres de la Unió Europea poden reaccionar amb "flexibilitats existents dins de les directives existents" al volàtil increment de preus.

Mesures a curt termini, descartades

Vist tot això, les mesures que proposa i ofereix l'Executiu als 27 agrupen les opcions, ja que estan a disposició de les capitals segons la legislació vigent, com volia Alemanya, i no contempla "mesures excepcionals per a situacions excepcionals", com reclama Espanya amb suport de França, entre altres.

Per tant Brussel·les recomana que els països brindin suport d'emergència als consumidors vulnerables, per exemple mitjançant "cupons" energètics, el pagament parcial de les seves factures o ajornant temporalment els pagaments o a través de reduccions impositives, i suggereix que es proporcioni "ajuda a empreses o indústries, de conformitat amb les normes de la UE sobre ajuts estatals."

I, a més, llança també un avís a les empreses energètiques, assenyalant que la Comissió investigarà "possibles comportaments anticompetitius al mercat" i que tindrà "tolerància zero" davant de qualsevol "manipulació".

Les mesures es contemplen a mitjà termini

"Hem de fer que el sistema energètic estigui més ben preparat i sigui més resistent per no haver de fer front a una situació similar en el futur", ha assegurat Simson per referir-se a les propostes a futur, per la qual cosa gairebé assegura que les mesures que es plantegessin en l'àmbit comunitari seran més a mitjà que a curt termini.

De fet, Brussel·les recomana desenvolupar la tecnologia d'emmagatzemament energètic a través de les bateries i de l'hidrogen, demanar "als reguladors europeus d'energia que estudiïn els beneficis i inconvenients de redissenyar el mercat de l'electricitat" o afavorir que els consumidors puguin elegir als seus proveïdors i fomentar l'autoconsum.

No hi haurà compres conjuntes

Espanya ha plantejat, entre altres mesures, crear un sistema de compres conjuntes de gas, seguint l'esperit del model de compra comunitària de vacunes contra la Covid, però la Comissió ja va estudiar aquesta possibilitat en el passat i els seus beneficis no semblaven del tot clars, per la qual cosa es va optar per "un mercat de gas ben interconnectat".

Si bé, Brussel·les accepta reobrir el debat de les compres conjuntes, però prefereix la via de crear reserves comunitàries de gas similars a les que ja existeixen per a la gasolina, i treballa per emmagatzemar-lo en dipòsits ucraïnesos. "Ucraïna té una gran xarxa d'emmagatzemament" i Brussel·les espera del veí de l'est "solidaritat mútua, no només de la UE a Ucraïna sinó també a la inversa", diuen fonts europees un dia després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, visités Kíev.