"La comissió ètica no ha trobat prou base per establir que hi va haver violació de l'obligació d'integritat i discreció (que exigeix el Tractat de la UE als excomissaris)". Aquesta és la conclusió principal que es desprèn de l'estudi de la comissió ètica encarregada d'analitzar si l'antic president de la Comissió Europea (2004-2014) i antic primer ministre de Portugal (2002-2004) José Manuel Durão Barroso ha vulnerat o no les regles ètiques de la UE després d'haver estat nomenat president no executiu i assessor de Goldman Sachs International (GSI).

Més concretament, per als experts 'ad hoc' designats per Brussel·les, hi ha hagut decepció però no vulneració. L'omissió inclou admissió amb una infinitat de matisos. Asseguren que Barroso "no va mostrar el seny degut que un pot esperar" d'algú que ha ocupat un alt càrrec polític i institucional com el seu. Però més enllà de si el seu fitxatge és "assenyat o reprovable", la comissió ètica adverteix que la seva valoració s'ha de basar en l'estricta legalitat vigent i no en si el codi ètic que regula el comportament d'alts eurofuncionaris és "prou estricte". És a dir, si es compleix o no amb el reglament europeu "tal i com està" i no com potser hauria d'estar.

En aquests termes, Barroso ha superat l'examen. Ha deixat passar un marge de 20 mesos entre Brussel·les i Goldman Sachs, complint les normes comunitàries i amb l'avaluació fixada. Però anem una mica més allá. I és que la comissió ètica també apunta en el seu informe possible "negligència". Per dos motius: no haver valorat les crítiques que portaria el seu nou càrrec i "el risc de fer malbé" no només la seva imatge sinó també la de la UE.

L'anomenada porta giratòria

El concepte de porta giratòria ve de l'anglès i fa referència a aquells alts càrrecs que canvien el sector públic pel sector privat. O viceversa, encara que menys freqüentment. A Europa, cada vegada són més i més diverses les veus crítiques que exigeixen mesures més dures amb les portes giratòries i el comportament ètic dels representants de la UE. Però sembla que les 200.000 firmes, inclosa una plataforma d'eurofuncionaris, recollides al llarg d'aquest mes d'octubre demanant un càstig exemplar per a Barroso no ha estat suficient. Una vegada més.

"El moviment del senyor Barroso ha generat preocupació en un moment de grans desafiaments per a la UE i, en particular, pel que es refereix a la confiança dels ciutadans en les seves institucions" assegurava la defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, en una carta dirigida a l'actual president de la CE, Jean-Claude Juncker.

A l'"avantguarda del capitalisme agressiu"

Després d'haver examinat les circumstàncies i després d'haver escoltat la versió de l'exprimer ministre lusità, la comissió ètica considera que no hi ha hagut vulneració d'"integritat i discreció". Però insinua "negligència". Brussel·les li ha degradat el tracte protocol·lari i l'ha rebut a la seu de la Comissió com a representant d'un grup de pressió en lloc de com a expresident. "Serà sotmès a les mateixes regles que tots els representants de grups d'interès", insisteix Juncker

Barroso es defensa assegurant per activa i per passiva que la seva tasca no serà de "lobbista". I al seu torn, Goldman Sachs que està vinculat segons Brussel·les a la crisi econòmica i a l'"avantguarda del capitalisme agressiu", opera "legalment" al mercat de la UE.

És ètic el fitxatge de Barroso? Fa malbé només la seva imatge o també la de la UE? És necessari una exigència més gran en el comportament ètic dels representants polítics per evitar les portes giratòries? Crisi de confiança en les institucions? I què hi ha de la responsabilitat social corporativa? Preguntes necessàries per repensar el projecte comú dels països europeus.