"No podem tenir dues ciutats a Barcelona, una de rica i una pobra." Així de contundent s'ha mostrat el president en funcions del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), Vicenç Tarrats, després de constatar la polarització de la riquesa així com l'augment del risc de pobresa i les desigualtats entre els barris. I és que segons l'informe "Treball a Barcelona 2016", els barcelonins en risc de pobresa han augmentat de 25.000 fins als 222.581, de 2008 a 2015. O el que és el mateix, del 2% al 14% del total.

Bona prova d'això és l'Índex de renda familiar disponible (IRFD). En tan sols 7 anys s'ha passat de 5 barris (quatre a Nou Barris i un a Sant Andreu) a 17 barris (onze a Nou Barris, dos a Sant Andreu, dos a Sant Martí i un a Sants-Montjuïc i un a Horta-Guinardó) per sota del 60% de la renda mitjana de Barcelona que és on queda fixat el llindar del risc de pobresa. "Si deixem que aquests barris quedin enquistats en la pobresa, estarem generant bosses de pobresa de llarga durada", ha alertat Tarrats.

Uns menys i altres més

Al seu torn, ha crescut el nombre de barris rics amb una renda familiar disponible més gran. Mentre que només Tres Torres doblava la renda mitjana de la capital catalana el 2008, Pedralbes i Sant Gervasi-Galbany s'han afegit a aquest selecte grup el 2015. De fet, Pedralbes se situa com el més ric mentre que Ciutat Meridiana i Trinitat Nova són els més pobres. Les seves diferències s'amplien. "Observem una lleugera tendència a millorar en les xifres globals de Barcelona. Els efectes més durs de la crisi s'estan acabant de superar però estem pagant el preu de persones amb risc de pobresa i zones pobres en expansió. Això implica una dualitat a Barcelona", ha afegit.

A tot això, s'hi ha de sumar també el fenòmen de la gentrificació en barris com Ciutat Vella o el Gòtic on la població que ve de països pobres està sent substituïda per la població de països rics. Fonamentalment, de la Unió Europea (UE). Davant de "la creixent taca", s'ha emplaçat les administracions a dirigir les seves polítiques de recuperació d'ocupació als barris més durament colpejats per la crisi. Barcelona Activa ja s'ha posat en marxa amb diferents plans de desenvolupament econòmic i ocupació a Ciutat Vella, Nou Barris o Sants, entre d'altres.

"És evident que si aquesta evolució es manté, l'equilibri territorial i la cohesió social que han caracteritzat la ciutat (factors que s'han valorat com a elements claus del benestar social i l'atracció d'activitat econòmica) poden patir una regressió i posar en risc el progrés del nostre model social i econòmic", conclou l'informe. Després de la crisi, una Barcelona de "dues ciutats" amb l'esperança de tornar a convertir-se en una. Més rica i menys pobra.