Bankia ha guanyat 731 milions durant els primers nou mesos de l’any, el que representa un 14,5% menys respecte el mateix període del 2015. Un descens que Bankia ha atribuït a la desconsolidació del City National Bank of Florida (si no el descens hauria estat del 3,95%), a la depreciació dels bons del Sareb, al descens dels tipus d’interès (en particular a l’euríbor a un any, que des de març està en nivells negatius) i a la decisió de retirar fa un any les clàusules sòl. Respecte al tercer trimestre, els beneficis atribuïts han augmentat un 2,2% en comparació al segon, fins als 250 milions d’euros.

En els nous primers mesos de l’any, el marge d’interessos ha arribat fins als 1.631 milions d’euros, un 21,4% menys, caiguda que queda en un 16,9% si es descompta l’efecte de la desconsolidació del banc de Florida. Quant a les comissions, el compte de resultats segueix reflectint l’efecte de la retirada al gener de totes les comissions als clients que tenen els ingressos domiciliats a Bankia. En els nous primers mesos de l’any, aquest capítol ha aportat 611 milions, un 13,8%.

Els resultats per operacions financeres ha generat 184 milions, un 18% menys, per les menors vendes de carteres respecte el 2015. D’aquesta manera, el marge brut ha sumat els nou primers mesos de l’any 2.640 milions d’euros, un 18,8% menys. Bankia ha baixat 1.697 milions, fins als 11.298 milions mentre que la ràtio de morositat s'ha consolidat per sota el 10%, en situar-se al tancament del tercer trimestre al 9,5%,

Continuar amb la desinversió

Durant la presentació, el conseller delegat de Bankia, José Sevilla, ha assegurat que continuar amb la desinversió de l'entitat al llarg de 2017 és "bo" ja que podrien obrir-se noves finestres en els mercats si la situació dels tipus d'interès i els beneficis dels bancs milloren.

Davant la possibilitat d'una fusió del banc amb BMN, Sevilla ha assenyalat que l'operació té "lògica industrial", però ha precisat que és necessari analitzar "si té lògica financera". Des del seu punt de vista, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) és "molt transparent" i ja ha avançat que analitzarà la fusió d'ambdues entitats, entre altres possibilitats, "buscant el millor per als interessos dels contribuents i l'ús dels recursos públics".

"Això és el que ha de fer el FROB: treballar amb transparència, valorar les opcions que té i maximitzar el valor dels recursos públics que està gestionant", ha explicat Sevilla, que ha apuntat que una eventual fusió Bankia-BMN no canviarà la política de dividends.

Una sortida a Borsa "amb tots els requisits"

Pel que fa a la sortida a Borsa de l'entitat el 2011, el directiu de Bankia ha remarcat que "complia amb tots els requisits" d'un debut borsari ordinari i va ser "normada i reglada".  Considera doncs que hi van intervenir persones amb interessos diferents, cosa que inclou supervisors i reguladors, entre d'altres. En aquesta línia, no ha volgut entrar al debat dels correus de l'inspector del Banc d'Espanya Jose Casaus en els quals qüestiona la solvència del grup financer, ja que forma part d'una causa judicial. "Em permetreu que sigui prudent", ha advertit.

No obstant això, ha insistit a centrar-se en l'anàlisi dels comptes de l'entitat abans de la sortida a Borsa, en el fullet i en la informació financera, tot "molt basat en les provisions" i en si eren suficients. En base a això, ha recordat que eren "homogènies" a les provisions d'altres bancs en aquell moment. "En aquest sentit són els correus que s'han aportat i les declaracions que s'han fet per part del Banc d'Espanya: que les provisions eren les que havia d'haver-hi", ha afegit.

Per últim, Sevilla ha recordat que en l'Audiència Nacional no s'està jutjant si hi havia millors opcions per a l'entitat que la sortida a Borsa, sinó "si els comptes estaven ben o malament".