El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha admès aquest dimecres que l'entitat va cometre un "error important" en ser massa optimista i no preveure la duresa de la crisi econòmica i l'impacte de les dues recessions a la banca. "Es van fer coses malament, equivocades i hi va haver judicis erronis", ha assenyalat en la Comissió del Congrés que investiga l'origen de la crisi financera i el rescat a la banca, encara que ha puntualitzat que ell "no era allà" i no és "just dir que tot van ser fracassos i errors".

Línde ha explicat que gran part de l'origen de la crisi financera va provenir del boom immobiliari i de l'augment del crèdit per a la compra d'habitatges i al sector de la construcció ja que entre 2001 a 2007 es van construir 570.000 nous habitatges a l'any. El governador del Banc d'Espanya ha detallat que, en aquell moment, l'entitat no tenia instruments legals per frenar la concentració de crèdit immobiliari i va utilitzar el mecanisme de les provisions anticícliques perquè era una figura que actualitzava la que legalment existia que era la de les provisions genèriques.

"Impedir de forma legal la concentració de riscos al sector immobiliari es podia fer per persuasió moral però no hi havia un instrument legal que l'emparés", ha insistit. A més ha admès que hi va haver "errors d'apreciació" sobre com podrien corregir-se els desequilibris acumulats amb la bombolla en els balanços bancaris i que el Banc d'Espanya va pensar que podrien corregir-se de forma suau i gradual. De fet, ha assenyalat que va pensar que la recessió seria en forma de V i no de W.

La realitat

"La realitat va mostrar que aquesta expectativa era massa optimista perquè la correcció va ser ràpida, brutal, amb conseqüències que encara no hem superat enterament", ha asseverat. El Govern va aplanar el camí perquè les entitats, en especial les caixes d'estalvis, busquessin solucions que en molts casos van passar per aliances que van resultar un fracàs en la seva primera fase, ja que van ser insuficients. Posteriorment, avançat el 2010, el Banc d'Espanya va començar a pensar que l'economia remuntaria però Linde ha recordat que després es va produir la gran crisi del deute sobirà i el focus es va posar a Espanya i Itàlia. Ha argumentat que va arribar la segona recessió, que es va carregar Bankia a l'estiu de 2012 i es va arribar a témer per la continuïtat d'Espanya a l'euro.

"Espanya s'enfrontava, a mitjans de 2012, a una cosa propera, o gairebé, a un col·lapse de finançament exterior, que va poder compensar-se amb un increment substancial del finançament de l'Eurosistema, que va arribar a assolir els 412.000 milions d'euros l'agost de 2012," ha puntualitzat. Tanmateix, entén que independentment de Bankia, hi hauria hagut rescat i encara que el cost de la crisi s'estima ja en 60.000 milions, el governador pensa que podia haver estat molt més gran si s'haguessin deixat trencar a les entitats i s'hauria optat per una liquidació.

Aquesta alternativa hauria provocat, segons ha advertit, abundants pèrdues per al contribuent, gran desconfiança i el previsible col·lapse de l'economia, pel que ha defensat l'actuació dels diferents governs en la reestructuració financera.

Una "injecció"

Línde també ha reconegut que potser una "injecció" de liquiditat a les entitats podria haver estalviat recursos públics, però ha puntualitzat que és una qüestió difícil de discutir. Ha explicat que quan es podia injectar liquiditat massiva el 2007 o 2008 no feia falta i quan es necessitava realment "ja no hi havia capacitat fiscal" perquè el dèficit públic rondava l'11% del PIB.

La majoria dels grups parlamentaris de l'oposició ha criticat la falta d'actuació del Banc d'Espanya per frenar el crèdit immobiliari, la falta d'autocrítica al seu informe sobre la crisi o les pressions que va poder tenir la institució per no voler "punxar" la bombolla immobiliària.