El PIB espanyol no creixerà tant com anuncia el govern espanyol, o, com a mínim, això és el que es desprèn de l'última intervenció del governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, al Congrés dels Diputats. Concretament, el governador ha assegurat que faran "una revisió significativa a la baixa" de les seves previsions de creixement econòmic d'Espanya per a aquest any durant la seva intervenció a la Comissió de Pressupostos sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2022 que va presentar fa dues setmanes el govern espanyol.

Ara bé, Hernández de Cos també ha assegurat que el Banc d'Espanya no publicarà noves projeccions macroeconòmiques fins al desembre, però ja ha alertat que seran menors que l'última vegada. Per tant, ja sabem que el creixement del PIB espanyol serà inferior al 6,3% i que, en conseqüència, podria passar el mateix amb les previsions per al 2022, que segons l'últim informe apunten que el PIB espanyol pujarà un 5,9%.

De fet, Hernández de Cos ha alertat que l'INE va revisar a la baixa les seves previsions del creixement del PIB de manera significativa en el segon trimestre d'aquest any, del 2,8% a l'1,1%, i ha afegit que "una rebaixa d'una magnitud tan elevada comporta una reducció substancial de la taxa mitjana de creixement del PIB per al 2021 i, en menor mesura, també de la del 2022".

Hernández de Cos ha assenyalat també els riscos que afronta l'economia espanyola i ha subratllat especialment l’evolució dels desajustaments entre l'oferta i demanda de béns i el grau de persistència de les pressions inflacionistes.

Optimista amb la previsió d'ingressos de Montero

Hernández de Cos també ha parlat sobre els pressupostos presentats pel govern espanyol comentant que la previsió d'ingressos per les cotitzacions socials és "lleugerament optimista", però que aquest mateix optimisme es veu parcialment compensat amb una "previsió prudent" de la recaptació tributària.

El governador també ha assenyalat que l'evolució de l'entorn macroeconòmic "es troba subjecta a riscos a la baixa", la qual cosa podria fer que reduís els ingressos tributaris previstos per l'executiu espanyol. Així mateix, Hernández de Cos ha apuntat que l'avanç de liquidació del 2021 apunta al fet que es recaptaran 3.100 milions d'euros menys del pressupostat, pel fet que la desviació en els ingressos per impostos, 6.700 milions menys, no ha pogut compensar-se amb el bon comportament de les cotitzacions, 3.600 milions més.

La desviació en els ingressos tributaris es deu, principalment, a la menor capacitat recaptatòria dels impostos introduïts aquest any, l'impost digital, el de transaccions financeres, el de limitació d'exempcions de dividends i la pujada de l'IVA a les begudes ensucrades, així com a la no entrada en vigor dels impostos sobre plàstics no reutilitzables i residus en abocadors. "Aquests resultats evidencien la necessitat d'estimar els efectes de les mesures discrecionals d'ingressos amb prudència", ha apuntat Hernández de Cos, sobretot quan "no existeix evidència" del comportament dels nous impostos.

Evitar mesures que alimentin la inflació

Per altra banda, el governador del Banc d'Espanya també s'ha pronunciat sobre el procés inflacionista que està vivint Europa, principalment a causa de l'augment dels preus de l'energia, i ha demanat evitar mesures, com ara vincular de manera automàtica determinades partides de despesa a l'evolució de l'IPC,  que poden acabar "alimentant addicionalment l'actual procés inflacionista".

En aquesta línia, Hernández de Cos ha assenyalat que la pujada de la inflació és un dels factors d'incertesa que pesen sobre la recuperació econòmica, encara que ha reconegut que el repunt obeeix fonamentalment a factors de naturalesa transitòria. Ara bé, també ha recordat que l'augment de preus persistirà els pròxims mesos per culpa, en gran part, dels costos energètics. En aquest punt, ha estimat que un increment permanent d'un 10% en el preu de l'electricitat pagat pels consumidors, com està passant actualment, restaria entre 2 i 3 dècimes del PIB al cap de tres anys.

En aquest context, ha apuntat que com més duri la tendència inflacionista, "major serà la probabilitat que l'augment de la inflació guanyi persistència, tant perquè els augments de costos es filtrin amb major intensitat en els preus finals com perquè l'alça d'aquests doni lloc a majors demandes salarials" per part dels ciutadans.