El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit apujar els tipus d’interès en mig punt percentual, fins al 0,5%. Això és el doble del que s’havia anunciat anteriorment, a més que és la primera pujada des de fa onze anys. L’objectiu és frenar la inflació de la zona euro, que al juny es va disparar fins al 8,6%. Alhora, aquest dijous ha aprovat un instrument perquè no es disparin les primes de risc.

Amb aquesta decisió, el Consell de Govern del BCE també incrementa la facilitat de crèdit fins al 0,75% i la facilitat de dipòsit fins al 0%. Tot plegat representa la primera pujada dels tipus d’interès des del juliol del 2011. El preu dels diners ha estat en el 0% des del març del 2016, mentre que la facilitat de dipòsit ha sigut negativa des de mitjans del juny del 2014. L’increment és més gran del que s’havia avançat durant les últimes setmanes, quan diversos membres de l’autoritat monetària havien indicat que l’alça seria de 25 punts bàsics.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha dit que s’ha decidit "adoptar noves i importants mesures per assegurar que la inflació torni a situar-se en el seu objectiu del 2% a mitjà termini". "En les pròximes reunions del Consell de Govern serà adient una normalització addicional dels tipus d’interès", ha afegit, cosa que vol dir que pròximament tornaran a pujar. També ha explicat que s’ha considerat "adient" emprendre un increment més alt de l’anunciat per les noves dades de risc d’inflació i per reforçar l’altre gran anunci d’aquest dijous: el mecanisme antifragmentació o instrument per a la protecció de la transmissió (TPI).

El TPI ha de servir perquè no es disparin les primes de risc d’alguns països de la zona euro i "és necessari per donar suport a la transmissió efectiva de la política monetària". És a dir, permetrà que l’estratègia monetària del BCE s’apliqui per igual a tots els països de la zona mentre es pugen els tipus d’interès. El mecanisme se sumarà al conjunt d’eines de l’autoritat monetària i s’activarà per contrarestar dinàmiques dels mercats que siguin desordenades i que constitueixin una amenaça seriosa per a la transmissió de la política monetària.

En resposta als periodistes, Lagarde ha alertat sobre l’augment de "les pressions sobre els preus" en un moment en el qual l’economia s'alenteix. “Estem accelerant la sortida” d’una política monetària molt expansiva i sortir dels tipus d’interès negatius “permet fer una transició” a una presa de decisions sobre els tipus d’interès a cada reunió, ha conclòs.

Implicacions de la pujada dels tipus d’interès 

Les modificacions en els tipus d’interès del BCE estan enfocades a estimular la demanada, per tal d’aconseguir contenir o rebaixar la inflació, donada normalment per un excés de la demanda que acostuma a desembocar en un augment dels preus. Malgrat tot, en aquest cas, el principal problema amb la demanda no és que hagi crescut per se, sinó que la crisi energètica ha provocat una reducció d'aquesta mena de productes, és a dir, per la mateixa quantitat es paga més. En aquest context, l'investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) de la UPF Alberto Martín, entrevistat per ElNacional.cat, afirma que les mesures podrien provocar una desacceleració de l'economia, a causa de la pujada de tipus, però pot ser que no s'obtingués l'efecte desitjat de fer caure els preus. 

En aquesta línia, el president de la comissió d'economia internacional i UE del Col·legi d'Economistes i president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, també entrevistat per ElNacional.cat, recorda que part de la inflació es deu a la crisi energètica derivada de les sancions a Rússia, i considera que cal apel·lar per una solució diplomàtica. Reclama un acord multilateral per estabilitzar la guerra i recorda que deixar de dependre de Rússia no és un moviment ràpid i necessita molts processos previs, com l’enfortiment de les energies renovables.  

Ambdós experts apunten que és necessari observar com evolucionen els preus després d’aquesta mesura del BCE, però adverteixen que aquesta mena de pujada podria culminar en una situació estagflació. Es tracta d’una recessió econòmica marcada per una gran inflació. El cor de la qüestió rau, sobretot, en l’estabilització dels preus energètics.