Volem ser Florida o Massachussets? Per què no Califòrnia? Aquesta ha estat la pregunta inicial alhora que el títol de la conferència organitzada per l'Associació de Becaris de la Caixa, a la qual han participat l’exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell i l’analista social Eduard Vallory per tal d'aprofundir en el futur de l'educació, la universitat, la recerca i la transferència de coneixement a Catalunya.

Inicialment, Vallory ha recordat que l'estat espanyol torna a ser, després de quatre anys, el líder europeu en abandonament escolar prematur, a una distància superior al doble de la mitjana europea. Una dada que l'ha portat a preguntar-se: "quina societat volem?". En aquest sentit, Mas-Colell ha instat a aprendre "allò més bo de cada casa" en referència a Florida, Massachusset i Califòrnia que malgrat "tenir realitats demogràfiques extremadament diferents", són grans bullidors econòmics amb una forta presència de coneixement i turisme. "No és cert que hàgim d’educar la gent per la indústria que tenim, hem d’educar la gent per la indústria que volem tenir" ha assegurat l'exconseller.

Vallory no ha volgut abandonar tampoc aquest matís reflexiu i autocrític, posant com a exemple que "hi ha moltes persones que saben passar exàmens d'anglès però que no saben d'anglès." En un entorn dotat de gran complexitat i incertesa, l'analista ha reiterat que convé preparar les persones per un sistema que "no sabem com serà" en comptes de crear sistemes d'avaluació excessivament focalitzats en dades memoritzables però possiblement innecessàries. Un canvi de paradigma universitari que va de l'àmbit acreditatiu al formatiu.  

Més no sempre és millor

Al llarg del recorregut educatiu, Mas-Colell ha apuntat que s'han de fer distincions entre els primers anys on hauria de premiar la gratuïtat fins al tram final que s'hauria de moure entre el model alemany i el nord-americà, sense la necessitat d'arribar a cap dels dos extrems. Es tracta, segons l'exconseller de "formar la gent perquè pensi per ella mateixa", mantenint sempre la qualitat i incitant a què tothom hi contribueixi, especialment els propis beneficiaris.

Ara bé, Vallory ha volgut afegir-hi un matís interessant al mostrar que sovint no ens plantegem si totes les hores en educació estan sempre ben utilitzades, fet que trencaria amb aquell vell costum que ens convida "a pensar que més sempre es millor." Convé realitzar minuciosament el microcàlcul de cadascuna d'aquestes accions. I això implica, segons l'analista, que hem de recuperar la nostra memòria i "potser hem de començar a desaprendre"

Atracció i retenció de talent

En referència a un tema força polèmic alhora que vigent com és l'atracció i la retenció de talent, Vallory ha posat com a exemple la masia del Barça per mostrar que "no només ens hem de centrar en el talent adult, sinó també en fer créixer el talent." Donat que sovint "pensem que podem solventar millor l'atracció", l'analista social ha instat a començar a fer esforços per detectar i retenir el talent alhora que ha llançat una altra pregunta: quina capacitat tenim com a societat per absorbir-los? Vallory considera que la solució passa per desenvolupar sistemes d'avaluació competencial alhora que aprofundir en l'àmbit qualitatiu i no únicament quantitatiu. 

Malgrat que venim d'un paradigma clarament academicista on es creu que "si tu ets intel·lectualment bo, t'envàs a la universitat i sinó, cap a la formació professional", tal i com ha constatat l'analista, el talent va molt més enllà. És per això que s'ha de procurar entendre que "la formació professional no és un premi de consolidació" sinó tot el contrari, pel que "hem de tenir una formació professional de primer nivell" ha explicat finalment Mas-Colell.