Després que França decidís ajustar a l'alça el salari mínim interprofessional (SMI) un 2,65%, ara és Alemanya qui també segueix el mateix camí, així apujant un 22,2% l'SMI. El parlament alemany ha donat llum verda a l'augment del salari mínim fins als 2.100 euros al mes a partir de l'1 d'octubre. Aquesta xifra representa el doble del que cobra un treballador a l'Estat espanyol. L'increment de l'SMI per part d'Alemanya i França deixen a Espanya enrere en el rànquing de països que millor paguen a la seva classe obrera. L'objectiu d'aquesta pujada dels salaris alemanys és, segons el ministre de Treball, Hubertus Heil, permetre als treballadors de menys recursos "fer front a la creixent inflació als aliments i la calefacció que està arribant a nivells rècord".

Entre Espanya i Alemanya hi ha una diferència total d'uns 1.050 euros, el doble. I entre els dos països veïns i frontissa, Espanya i França, hi ha una diferència total d'uns 645 euros. És una gran diferència que deixa en evidència el petit salt que ha fet el salari mínim espanyol fins a arribar al miler. Segons la portaveu de política laboral de l'SPD alemany, Martin Rosemann, aquesta acció "ajudarà a tancar la bretxa salarial de gènere i protegirà a les persones de baixos ingressos de la pobresa en la vellesa". Aquest divendres, la majoria parlamentària formada per la coalició de govern, més els vots de l'esquerra, va aprovar l'augment de l'SMI. "D'aquesta manera ens assegurarem que en el futur els contractes del govern federal només vagin a parar a empreses que paguin d'acord amb els convenis col·lectius, va assegurar el ministre de Treball. Unes paraules que recorden molt a les del president francès, Emmanuel Macron, quan va anunciar també que apujaria els salaris per pal·liar la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna.

L'increment dels salaris alemanys es farà en dues fases. Al juliol l'SMI se situarà en els 10,45 euros per hora treballada, per a després, a l'octubre, pujar fins als 12 euros. Aquesta decisió ha estat defensada pel govern alemany que ha assegurat que és una "qüestió de respecte" cap als treballadors, mentre que l'oposició conservadora ha considerat que posa en perill la creació de llocs de treball. El poder adquisitiu ha estat un dels acords que va tirar endavant la coalició de govern alemanya. També va ser un dels assumptes centrals de la campanya presidencial francesa, en particular, de la segona volta. En una entrevista a l'emissora France Info en ocasió de la campanya electoral per a la segona volta de les eleccions del 24 d'abril, Macron va explicar que si guanyava, a l'estiu es procediria amb un increment del 4%, en lloc d'esperar a gener, com és el normal. Es tracta de compensar "una inflació que augmenta molt més que en els últims anys", encara que va posar l'accent que "a França subjectem els preus molt més que els nostres veïns" i ho va exemplificar amb el fet que la inflació és de "gairebé el 10% a Espanya".