Vivim un moment de transformacions profundes: canvis tecnològics accelerats, tensions geopolítiques i una pressió creixent per avançar cap a models més sostenibles i competitius. En aquest context, hi ha actors que, tot i operar sovint lluny del focus mediàtic, són determinants per al progrés econòmic i industrial: els centres tecnològics. El 120 aniversari de Leitat és una efemèride rellevant, però no és el nucli d’aquest article. El veritable objectiu és fer valdre el paper dels centres tecnològics com a pont efectiu entre el coneixement científic i la indústria, entre la recerca i solucions reals i tangibles.

Des dels seus orígens, Leitat ha tingut una vocació clara: Investigar i innovar per resoldre el reptes concrets del teixit productiu a cada moment. Allò que avui anomenem transferència tecnològica o innovació aplicada ja formava part del seu ADN molt abans que aquests conceptes es consolidessin en el discurs públic. No és una qüestió terminològica, sinó d’enfocament: la recerca adquireix tot el seu sentit quan es tradueix en impacte econòmic, social i ambiental.

En els darrers anys, aquest enfocament s’ha tornat imprescindible. Les empreses, especialment les petites i mitjanes, afronten reptes d’una complexitat creixent: descarbonitzar processos productius, incorporar tecnologies digitals, adaptar-se a marcs regulatoris exigents, gestionar l’escassetat de talent especialitzat o competir en mercats globals cada cop més volàtils. Pretendre que aquests desafiaments es resolguin de manera individual no és realista. És en aquest punt on els centres tecnològics esdevenen socis estratègics: redueixen riscos, acceleren la innovació i tradueixen el coneixement científic en solucions aplicables a la realitat empresarial.

El nostre país disposa d’un ecosistema d’innovació sòlid i divers, en què els centres tecnològics tenen un paper vertebrador. En el cas de Leitat, la presència al territori i la col·laboració continuada amb empreses industrials, start-ups, administracions públiques i universitats ha permès transformar línies de recerca avançades en solucions tangibles. Parlem de projectes amb impacte directe en sectors clau com la indústria manufacturera, la mobilitat, la salut, l’energia o l’alimentació, sempre des d’una lògica d’aplicació pràctica.

A escala europea, el paper dels centres tecnològics és encara més evident quan s’analitzen les dades. Segons la Comissió Europea, els països amb xarxes sòlides de centres tecnològics i d’RTO (Research and Technology Organisations) presenten majors nivells de productivitat industrial, una transferència més eficient dels programes d'R+D i un millor aprofitament dels fons públics d’innovació. No és casual que prop del 60% dels projectes col·laboratius d’Horizon Europe amb participació empresarial comptin amb centres tecnològics com a socis clau, actuant com a integradors entre universitats, empreses i administracions. Cada euro invertit en aquest tipus d’infraestructures genera un efecte multiplicador significatiu en valor afegit, ocupació qualificada i competitivitat a mitjà termini.

En l’àmbit dels materials avançats, per exemple, la recerca en nous compostos, processos de fabricació més eficients o alternatives sostenibles ha ajudat les empreses a millorar prestacions, reduir costos i avançar cap a models més responsables. En el camp de la digitalització, la incorporació de tecnologies com la intel·ligència artificial, la simulació avançada o la sensòria industrial no es planteja com un fi en si mateix, sinó com una eina per optimitzar processos, millorar la presa de decisions i reforçar la competitivitat.

La sostenibilitat és un altre dels grans eixos de treball dels darrers anys, entesa de manera integral. La transició cap a models productius més respectuosos amb el medi ambient no és només una exigència social, sinó també una necessitat estratègica. Els centres tecnològics acompanyen les empreses en aquest camí aportant rigor científic per reduir emissions, valorar subproductes, desenvolupar noves fonts d’energia o repensar el disseny de productes des d’una perspectiva d’economia circular. No es tracta de discursos abstractes, sinó de projectes mesurables i escalables.

Aquest model de col·laboració té, a més, un impacte directe en el territori. Els centres tecnològics no només transfereixen tecnologia, sinó que atrauen i retenen talent, generen ocupació qualificada i actuen com a nodes de connexió entre actors que difícilment col·laborarien de manera espontània. En un moment en què la competitivitat de les regions depèn cada cop més de la seva capacitat d’innovar, aquesta funció és especialment rellevant.

Aquest impacte es concreta també en indicadors mesurables sobre el teixit productiu. Diversos estudis europeus apunten que les pimes que col·laboren de manera sostinguda amb centres tecnològics incrementen la seva capacitat innovadora, redueixen el temps de sortida al mercat de nous productes i milloren la seva resiliència en entorns d’incertesa. En molts casos, aquestes col·laboracions es tradueixen en millores de doble dígit en eficiència energètica, reduccions rellevants d’emissions o l’accés a nous mercats internacionals. Més enllà dels percentatges, el resultat és estructural: empreses més preparades, territoris més atractius per al talent i una economia que basa el seu creixement en coneixement aplicat i no només en costos.

L’experiència de Leitat demostra que la innovació no és patrimoni exclusiu de les grans corporacions. Quan el coneixement es posa al servei del teixit productiu, també les pimes poden accedir a tecnologies avançades, explorar nous models de negoci i posicionar-se en cadenes de valor globals. Aquest efecte democratitzador de la innovació és un dels grans valors afegits dels centres tecnològics.

Celebrar 120 anys de trajectòria no significa mirar només enrere. Al contrari, obliga a plantejar com ha d’evolucionar aquest pont entre coneixement i indústria en els anys vinents. El context actual reclama centres tecnològics encara més àgils, amb una visió internacional reforçada i capacitat d’anticipar tendències per acompanyar les empreses en escenaris d’incertesa. També exigeix marcs de col·laboració públic-privada estables, que reconeguin el valor estratègic de la innovació aplicada com a motor de desenvolupament.

Des de la direcció de Leitat, aquesta reflexió no és retòrica, sinó un compromís ferm amb una manera d’entendre la innovació: propera a l’empresa, rigorosa des del punt de vista científic i orientada a resultats. Perquè l’èxit d’un centre tecnològic no es mesura només en projectes o indicadors, sinó en la seva capacitat de transformar coneixement en indústria, i la indústria en progrés econòmic i social compartit.

Que aquest 120 aniversari serveixi, doncs, per fer visible una realitat sovint discreta però imprescindible. Els centres tecnològics no són un actor secundari del sistema d’innovació: són el pont que permet que les idees creuin cap a l’altra banda i es converteixin en solucions reals per a l’economia i la societat. Un pont que, a Catalunya, fa més d’un segle que demostra la seva utilitat i que avui és més necessari que mai.