El filòsof Yves Charles Zarka, professor de la Sorbona de París i un dels referents clau en les reflexions sobre els models polítics contemporanis, ha visitat Barcelona, convidat per l’Escola Europea d’Humanitats. Tot i que el títol de la seva conferència era “El nou terrorisme”, Zarka ha analitzat tant el nou terrorisme com la crisi migratòria, i ha vinculat ambdós fenòmens amb la crisi moral que, segons ell, viu Occident i, sobretot, la Unió Europea.

El nou terrorisme

Zarka diferencia el terrorisme que existia anteriorment a Europa, del nou terrorisme. Els trets diferencials del nou terrorisme serien la transnacionalització i, sobretot, la interiorització. El terrorisme actual surt del nostre entorn, no ve de fora, i això aguditza el trauma, perquè fa que ningú se’n pugui sentir segur. Si l’11-S es va parlar de xoc de civilitzacions, ara aquest argument ja no serveix, perquè la majoria dels terroristes de París pertanyen a la civilització francesa: Van créixer a França, i és a França on han desenvolupat un odi ferotge cap a França i cap a la seva civilització. Això reflecteix una crisi transversal, que afecta França, però que també afecta els països musulmans. També hi ha molts ciutadans de països musulmans que s’armen i lluiten mitjançant el terror contra el model social del seu país.

Memòries imaginàries

Segons Zarka, el desengany respecte a la civilització occidental provoca que alguns individus que han rebutjat la civilització occidental, siguin musulmans o conversos, fabriquin memòries imaginàries amb les quals identificar-se. I això afecta, sobretot, als immigrants de segona, tercera o quarta generació, és a dir, a individus que no han viscut realment la memòria que reivindiquen. El filòsof francès aclareix que per passar de l’odi al terrorisme cal un marc de representació determinat, en el qual la que serà la víctima s’identifiqui amb el mal absolut. Així, doncs, el nou terrorisme no tindria res d’espontani, sinó que seria la conseqüència directa d’una construcció ideològica. I aquesta construcció ideològica s’ha elaborat llargament.

Sense explicació?

Zarka assegura que l’exclusió no explica el terrorisme. En primer lloc perquè el nombre d’exclosos a Europa Occidental és immens, i són pocs els que opten pel terrorisme; és més: constata que molts dels que s’han sumat a l’integrisme en realitat són de classe mitjana. Tampoc creu que els atacs occidentals a Síria, Iraq i l’Afganistan expliquin el nou terrorisme, com afirmen molts politòlegs. I ho argumenta amb el fet que en molts casos el nou terrorisme actua contra les poblacions musulmanes. Si els atacs occidentals fossin el detonant del nou terrorisme, no hi hauria atacs a Turquia, al Mali, al Níger, al Iemen o a Síria.

Un fonament moral

El filòsof francès considera que els motius últims del terrorisme estarien en la “crisi moral profunda” que pateix Occident. Assegura que la recerca del benestar, fonament de la nostra societat, no constitueix un motiu suficient per viure. Els principis que havien guiat Europa fa anys ja no són vàlids. Molta gent ja no té referents sòlids. I els països desmoralitzats no creuen en sí mateixos; per això alguns sectors dels seus ciutadans es deixen seduir tan fàcilment per “idees fantasmagòriques” (especialment quan l’individu pot sentir-se escollit directament per la divinitat). La desaparició del sentiment d’orgull de ser un mateix contribueix a l’existència del terrorisme.

Un altre símptoma: la crisi migratòria

Mentre centenars de milers de refugiats aflueixen cap a Europa, milers d’europeus van a fer la gihad a països d’on en surten refugiats. Europa no està gens preparada per a la crisi migratòria. Bàsicament, perquè no coneix les seves fronteres, segons Zarka. La sobirania es comparteix, però les fronteres continuen sent competència de cada país, i això carrega especialment la responsabilitat dels Estats fronterers. En no tenir clares les fronteres, segons Zarka, es construeixen murs. Murs que es drecen, bàsicament, per altres homes que són considerats indesitjables. I que, al final, es revelen inútils, doncs ni tan sols la muralla xinesa va ser útil per als seus objectius.

La vulnerabilitat i la por

Els atemptats de París han generat por. I han obert debats: sobre la nacionalitat, sobre la identitat, sobre la Unió Europea… Per a Zarka aquesta és una reflexió necessària i sana, i és la sortida amb la qual les societats democràtiques poden arribar a superar els traumes. Però en aquest cas, Zarka és poc optimista. Creu que Europa s’ha de refundar o esclatarà. Diu que la UE, com una entitat bàsicament administrativa, burocràtica, és incapaç de mobilitzar les poblacions, i per tant no és viable. Cal buscar referents que uneixin als ciutadans. Refundar-la seria una solució. Però creu més probable que finalment esclati.

Zarka, profeta dels valors nacionals

Yves Charles Zarka (1950) és autor de nombrosos llibres de filosofia, alguns d’ells traduïts al català i al castellà (com Hobbes i el pensament polític modern). La seva principal especialitat és Thomas Hobbes, però a partir d’aquí ha fet recerca sobre la confluència entre filosofia i ciències polítiques, especialment interrogant filosòficament els textos del passat. En els darrers anys s’ha especialitzat en el “món emergent”, les transformacions que pateix el món modern. Dirigeix diverses col·leccions de llibres filosòfics a França i va ser el creador de la prestigiosa revista Cités. En diverses ocasions Zarka ha insistit que cal una recuperació dels valors nacionals, i que aquesta recuperació dels valors nacionals actuarà com a revulsiu d’una nova moral, a França i als països europeus.