El periodista Xavier Casinos (Barcelona, 1963) ha presentat avui al Col·legi de Periodistes el seu nou llibre, Barcelona Secreta volum II, el segon volum que recopila els articles que setmanalment i des de 2014 publica a La Vanguardia amb el mateix títol.

La possibilitat de jugar a bàsquet en un claustre del segle XV –el pati de l'Escola Sant Miquel acull l'antic claustre de Santa Maria de Jerusalem, desaparegut arran de la Desamortització–, la columna de la vergonya que recorda el vell ofici del botxí barceloní o l'existència d'un Sant Jordi cosmonauta al Palau de la Generalitat, són algunes de les històries que anat recopilant Casinos, director de comunicació de la Diputació de Barcelona i periodista de llarga trajectòria.

"Des de molt jove he anat guardant coses, m'ha interessat sempre la història de Barcelona, i quan em van proposar fer aquesta col·laboració vaig recuperar papers i retalls que havia anat acumulant. A més, tinc la sort de viure al costat del Mercat de Sant Antoni, d'on trec molts diaris i revistes antigues que són font d'inspiració d'aquestes històries" ha explicat en conversa amb el també periodista Sergi Mas, i ha recordat algunes de les descobertes més enllà de llibres i papers. En aquest sentit, ha recordat quan va pujar a la teulada de l'Arc de Triomf –on el seu pare hi havia fet alguna trapelleria de petit– o quan va baixar a la cisterna del Park Güell.

"La ciutat té milers d'històries, només cal trobar-les" ha afirmat rotundament, distingint entre la Barcelona secreta i la Barcelona ignorada. Per exemple, ha recordat l'antic emplaçament de la desapareguda Illa de Maians, els esgrafiats eròtics a les cel·les del Castell de Montjuïc o els quilòmetres d'arxius del Col·legi de Notaris, al subsòl del Raval. 

A la pregunta sobre com veu la ciutat actual, lluny de les històries antigues que més li agraden, Casinos –vinculat al Fòrum de les Cultures i a l'Ajuntament de Barcelona a la dècada anterior– ha assegurat que Barcelona està en un període greu de crisi: "Venim de l'esclat olímpic amb l'alcalde Pasqual Maragall i d'un gran alcalde que la història situarà al seu lloc, com Joan Clos. Tots dos tenien una visió de la ciutat que ara trobo a faltar".