El filòsof Walter Benjamin va morir el setembre de 1940 a la cambra d'un hotel de Portbou, quan intentava fugir de la persecució nazi. Va suïcidar-se, perquè la policia franquista va advertir-lo que seria lliurat a les autoritats franceses, que de ben segur el transferirien a la Gestapo (tot i que hi ha versions que afirmen que va ser assassinat per agents estalinistes). Sigui com sigui, el seu pensament és ben viu, i cada any se celebra, a Girona i la Jonquera, un col·loqui internacional per honorar-lo i per reivindicar la vigència de la seva obra. Aquest any el congrès benjaminià, que tindrà lloc del dijous 4 al dissabte 10 a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona, està dedicat a la memòria. Es titula: "Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica" i és coordinat pel Museu Memorial de l'Exili i per la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona.
Més Benjamin que mai
Maximiliano Fuentes, coorganitzador d'aquest col·loqui, afirma que Benjamin té "una vigència enorme", perquè va donar lloc a un pensament peculiar, combinació d'un marxisme heterodox i una visió messiànica del poder, que va abastar molts camps, la memòria, la història, l'art... i en el camp de la història es va interessar, sobretot, en pensar-la des del punt de vista dels vençuts, el que anomenava "mirar la història a contrapèl". És per això que s'ha decidit aprofitar el seu pensament per un tema que està de plena actualitat, el de la memòria (per exemple, amb el cas del Valle de los Caídos). Maximiliano Fuentes considera que "la visió de Benjamin és fonamental en polítiques de memòria, per veure com pensem el franquisme, l’holocaust, les dictadures americanes...".
Passatges, de Dani Karavan. Memorial a Walter Benjamin a Portbou. Foto: Nostrix.
La postmemòria
L'edició d'enguany del Col·loqui està dedicada a “Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica”. Fuentes explica que fa 10 anys va aparèixer el concepte de postmemòria, per referir-se a la transmissió de la memòria entre generacions, al fet que els descendents de l'holocaust o del franquisme es continuïn considerant víctimes, el que produeix "usos i abusos de la memòria, un perill molt present". "Això és una paradoxa", comenta Fuentes, "la sobremodernitat té la memòria omnipresent, però en canvi pensa en un present permanent, sense vinculació directa amb la història...".
Tomba de Walter Benjamin a Portbou. Foto: Norro.
Debat entre història i memòria
Fuentes apunta que un dels grans problemes, en aquest tema, és la relació entre història i memòria: "Una cosa és la memòria, uns records que són parcials, i en canvi la història té l’objectiu de crear una realitat el més completa i el més complexa possible". Com que aquesta relació és sovint conflictiva, la taula rodona final del Col·loqui debatrà sobre les polítiques públiques de memòria a través de casos pràctics. Hi participaran Montserrat Duch, per parlar del cas del franquisme i la guerra civil, Laure Neumayer, per reflexionar sobre el naxisme i l'estalinisme, i Emilio Crenzel per debatre sobre el cas del Con Sud. El dissabte 30 el Col·loqui organitza una caminada de Banyuls a Portbou, en homenatge a Walter Benjamin.