La fotògrafa siriana Carole Alfarah (Damasc, 1981) presenta a la Casa Elizalde l’Exposició Wa Habibi (Oh, el meu amor). Síria, 2012-2015, una reflexió fotogràfica sobre las víctimes de la guerra de Síria. Es tracta d'una mostra coproduïda per Casa Árabe i l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), i comissariada per Maria Santoyo, que estarà exposada fins al proper 11 d'octubre. Com a acompanyament a aquesta exposició, el dijous 28 de setembre a les 20h hi haurà un concert del kurd sirià Gani Mirzo i l'algeriana Neila Benbey. I el dijous 5 d'octubre s'ha programat un diàleg sobre la situació siriana, amb la participació de Lurdes Vidal, de l'IEMed, i Nour Salameh, de la Universitat Rovira i Virgili.
Una de les fotos de Carole Alfarah
Sòbria, impactant
L'exposició és volgudament severa. Són només 35 fotografies, les justes, sobre un fons blanc. Sense rètols, sense acompanyament. Cinc frases en àrab sobre la guerra i prou. A una petita sala annexa un projector emet un audiovisual compost d'imatges d'Alfarah i vomita contínuament imatges del dolor de la guerra siriana. El visitant pot veure-les assegut sobre uns sacs de sorra, que fan de seient i recorden l'escenari bèl·lic sirià. I un muntatge més elaborat, a l'entrada de la sala, evoca la destrucció d'un país.
Una altra de les fotos de Carole Alfarah
El dolor de la guerra
Wa Habibi és una exposició sobre el dolor que pateixen les víctimes de la guerra. No hi ha cap èpica. Per a Alfarah, la guerra és dolor, destrucció, mort, anorreament... Alfarah tan sols fotografia víctimes, els que han patit en la carn pròpia les destruccions causades pels combats; aquells que no han pogut triar i que no han volgut mai la guerra. I els fotografia agermanats: dones, nens, vells, joves, cristians, musulmans, agnòstics... Tots units per un dolor que els afecta a tots. Persones ferides, cases enderrocades, plors per les víctimes, paisatges malmesos, enterraments, taques de sang... La duresa de les imatges d'Alfarah és absoluta perquè reflecteix l'esfondrament sobtat del seu univers, de tot el món on va néixer i créixer.
Carole Alfarah. Foto: Jordi Bertran - IEMED
Protegir les víctimes
I, malgrat tot, si alguna cosa té de peculiar d'aquesta exposició és que aconsegueix crear una gran empatia amb les víctimes, perquè sempre manté un escrupulós respecte cap a elles. La fotògrafa explica que va evitar de fotografiar algunes escenes que podien ser ofensives per a les víctimes i afectar-ne la dignitat. Alfarah creu que és necessari retratar el dolor, posar-lo de manifest per evitar que el silenci contribueixi a la pervivència del crim, però que alhora cal evitar qualsevol cosa que pugui ofendre els retratats.
Síria. La guerra
Si algunes explicacions sobre la guerra acaben desvinculant al públic estranger del conflicte sirià, al presentar-lo com una realitat estranya, en què s'enfronten moviments i ideologies complexes, sense cap relació amb la nostra realitat, les impactants fotografies de Carole Alfarah aconsegueixen crear una gran empatia entre l'espectador i les víctimes de la guerra síria. Perquè l'obra d'Alfarah mostra la persona, únicament, i ens remet a la proximitat que hi ha entre tots els éssers humans. Les fotografies de Wa Habibi van més enllà del simple reportatge periodístic. Alfarah afirma que amb aquestes imatges volia ajudar a construir la seva memòria i la de la seva gent. I això, qui visita l'exposició, ho percep. Rere els murs ensorrats, les carreteres tallades, els bassals de sang i les cases bombardejades, hi ha persones. Persones que ens són ben properes. Gent com nosaltres. En aquests tràgics moments de guerra i de crisi dels refugiats, és necessari recordar-ho.
Fotografia de portada: Exposició Wa Habibi de fotografies de Carole Alfarah. Foto: Jordi Bertran