Saint Louis (Territori de Missouri), 15 de juliol de 1806, fa 220 anys, Zebulon Pike, capità de l’exèrcit dels Estats Units, al capdavant d’un destacament format per 23 homes, iniciava l’exploració del curs alt del riu Missouri, antiga colònia francesa de Louisiana adquirida pel govern nord-americà (1804). En el decurs d’aquella exploració, Pike i els seus homes penetrarien en territori de Texas (virregnat hispànic de Nova Espanya) i cartografiarien el territori. Quinze anys abans que Stephen Austin (the father of Texas) establís tres-centes famílies nord-americanes al curs baix del riu Brazos (al sud de l’actual Houston), l’Administració de Washington ja posava els ulls i els ullals sobre Texas. Però com es va desenvolupar aquella història?
De Zebulon Pike a Stephen Austin
Les fonts documentals revelen que les autoritats colonials espanyoles van detenir Pike i els seus homes i els van recloure al penal de Santa Fe (actualment Nou Mèxic) per espionatge (26 de febrer de 1807). Passades quatre setmanes, i després de múltiples pressions del govern nord-americà, van ser alliberats (27 de març de 1807) i van retornar als Estats Units. El capità Pike proclamaria que, durant l’empresonament, els espanyols li havien robat els seus quaderns de notes i mapes. Però quinze anys després, quan aparentment ningú ja no recordava aquella empresa i Mèxic culminava amb èxit la seva guerra de la independència (setembre, 1821), apareix la figura de Stephen Austin, que amb el temps es guanyaria l’apel·latiu d'el pare de Texas.
La misteriosa aparició de Stephen Austin
La seqüència dels fets revela l’arquitectura d’aquella trama. Mèxic havia iniciat la seva guerra de la independència el 1810 (tres anys després de l’expedició de Pike), però, fins passats onze anys d’aquell brutal conflicte (amb més d’un milió de morts), la balança no es començaria a inclinar a favor dels independentistes mexicans (Pla d’Iguala, 24 de febrer de 1821). En aquell moment, un grup important d’oficials criolls de l’exèrcit colonial espanyol van passar a les files del líder independentista Iturbide. I, en aquell context, es produeix una curiosa trobada a Nova Orleans entre Stephen Austin i el general colonial, passat a l’exèrcit mexicà, Juan Erasmo Seguín (25 de juliol de 1821) que conduirà les tres-centes famílies pioneres nord-americanes a Texas.
L’establiment dels nord-americans a Río Brazos
Juan Erasmo Seguín, un curiós personatge de remot origen català (era descendent del jueu convers menorquí Joan Seguí), juga el paper de comissionista. Ben relacionat amb el nou governador mexicà de Texas, Antonio María Martínez, conduiria el grup de Stephen Austin fins a San Antonio (12 d’agost de 1821). A partir d’aquell moment, Seguín desapareix de l’escena i Austin esdevé l’únic interlocutor entre els colons nord-americans i l’Administració mexicana. Va negociar l'establiment definitiu i, finalment, el govern mexicà els va vendre uns 200.000 acres (unes 90.000 hectàrees) a Brazoria (entre l’actual ciutat de Houston i la línia de la costa) i es va consumar el primer establiment nord-americà al territori (1 de desembre de 1821).
L’estratègia de Stephen Austin i del govern de Washington
L’Imperi hispànic mai no havia tingut la força demogràfica ni l’interès politicoeconòmic per a impulsar l’empresa colonitzadora de Texas. De tal forma que, quan els primers colons nord-americans es van establir a Río Brazos, l’ampli territori de Texas —amb una extensió similar a la península Ibèrica—, no tenia més de 25.000 habitants (5.000 criolls i 20.000 natius americans). I aquest era l’autèntic taló d’Aquil·les de la sobirania mexicana sobre Texas. Des d’un inici, va quedar palesa l’estratègia del pare de Texas i del govern de Washington, dirigit en aquell moment pel president James Monroe, autor de la proclama "Amèrica per als americans", que consistia a promoure una substitució demogràfica que, en un futur immediat, redirigís el focus d’aquella nova societat texana, fabricada a cop de colonitzacions, cap als Estats Units.
Les successives onades colonitzadores
Agustín de Iturbide, primer governant de l’estat mexicà independent, de seguida va advertir les intencions dels nord-americans, i va prohibir la venda de terrenys a nous colons estrangers. Però la seva caiguda política (1823) i la seva mort (1824) permetria als nord-americans pressionar els mexicans per a revocar aquella llei (1825). Durant els quatre anys següents (1825-1829), Austin i el govern de Washington van promoure diverses onades colonitzadores que consumarien la substitució demogràfica. El cens de Texas de 1833 comptabilitzaria 30.000 habitants: 16.000 anglosaxons, 11.000 esclaus negres importats pels colons nord-americans i 5.000 criolls d’origen hispànic (els 20.000 nadius americans havien estat desplaçats a altres territoris).
De la prohibició d’establiment a la incorporació a la Unió
Tot el que passaria a continuació seria la conseqüència lògica del desplegament de l’estratègia nord-americana. I això és encara més evident amb detalls semiocults com, per exemple, l’avituallament de les tres-centes famílies pioneres durant el seu desplaçament (juliol-agost, 1821) i fins al seu definitiu establiment (desembre, 1821), que seria, en bona part, finançat pel govern de Washington. Els esdeveniments posteriors, com la proclamació de la República independent de Texas (1836) —amb l’èpic episodi d'El Álamo (1836)— i la incorporació als Estats Units (1846) —la transformació de la República en un estat de la Unió—, no serien més que la successió de les diferents fases d’una estratègia d’annexió fabricada des de la Casa Blanca.