El director de cinema Viggo Mortensen ha presentat la seva segona pel·lícula Hasta el fin del mundo que arribarà a la gran pantalla aquest divendres. Després de debutar a la direcció d'un film amb Falling, l'actor ha escrit ara un western romàntic i modern protagonitzat conjuntament amb Vicky Krieps, Dany Huston, Solly Mcleod i Garry Dillahunt.
Mortensen ofereix un punt de vista "inusual" en un western amb una protagonista femenina "de pensament lliure". Tot plegat, emmarcat en una història que aborda les conseqüències per les dones quan els seus companys o pares marxen a la batalla. Mortensen ha reivindicat cuidar les llengües com el català i ha dit que no pot entendre com algú pot estar-hi en contra.
Un western inusual
Viggo Mortensen ha explicat que li sembla interessant explorar en un film què li passa en una dona o una nena quan es queda sense els seu pare, germà o marit perquè marxen a lluitar a les seves guerres. "És inusual centrar-se amb una nena o tenir com a personatge principal una dona de pensament lliure per la època", reflexiona sobre el gènere. "Em va semblar interessant col·locar una dona en un període de temps dominat per uns pocs homes corruptes, violents i manipuladors", argumenta.
Tota guerra és un error, per molt bones raons que un tingui per anar a lluitar
Malgrat que el punt de partida no és ideològic, el film explica un fet universal com el d'un home que marxa a batallar en una guerra "per unes raons morals". "Com aquells que van voluntàriament a lluitar a Ucraïna", posa d'exemple en l'actualitat. Però el que interessa a Mortensen és saber què els passa a aquests personatges quan l'home retorna. "Una guerra crea caos, desordre, tristesa. Tota guerra és un error, per molt bones raons que un tingui per anar a lluitar", diu .
Mortensen s'ha volgut allunyar dels westerns més clàssics que "s'obliden de la dona" i que quan l'home torna de la guerra se la troba casada amb una altra persona, morta o esperant-lo amb una bona benvinguda. "Què ha fet la dona durant tots aquests anys. Això és el que hem volgut explorar", apunta.
El personatge de Vivienne Le Coudy representa una dona, lliure, independent i tossuda. "Es basa en el que sé de la personalitat de la meva mare", reconeix el director. Però el record de la seva mare ha estat un punt de partida que s'ha acompanyat de diversitat d'elements de ficció.
Mortensen s'ha definit com un fan dels westerns malgrat reconèixer que bona part dels films d'aquests gèneres son "bastant dolents". Per submergir al públic en la història, el director ha plantejat una fotografia "simple i elegant". En aquest cas, però, ha trencat amb els codis clàssics del western i hi ha introduït el personatge femení "fort" i "diferent" amb una vida interior molt marcada.
Un altre aspecte diferencial del film és que els personatges protagonistes són migrants. "L'anglès no és el primer idioma de cap dels dos, això representa correctament el que era el país en aquell moment. Tothom venia d'altres llocs", ha assegurat. Segons Mortensen, el film reflexa més com era la realitat històrica del moment, un fet que no sempre s'ha vist en els westerns.
20 anys després de l'estrena de la triologia El senyor dels Anells, Mortensen celebra que la seva participació amb el personatge de l'Àragorn va ser una "experiència molt bona" en un rodatge que va ser "escola del cinema". "Sense l'èxit de la triologia no hauria pogut treballar per primera vegada amb David Cronenberg, ni amb altra gent. Potser no hauria pogut dirigir. Una cosa ha portat a l'altra", sentencia.
L'ús social del català
El director, amb coneixement i voluntat de parlar català, ha explicat que té curiositat per totes les cultures i llengües. Davant la problemàtica per l'ús social del català a Catalunya, s'ha mostrat preocupat i ha dit que és una llàstima quan es perden i no es cuiden els idiomes. "No entenc com algú pot tenir alguna cosa en contra que es cuidi molt", opina.
No entenc com algú pot tenir alguna cosa en contra que es cuidi molt
Mortensen també ha dit que les llengües no s'han d'etiquetar com a dretes o esquerres perquè són "eines de comunicació". "Odio quan entra la política en això. La vida és curta, per què no aprendre tot el possible sobre altres éssers humans, altres llocs i cultures?", es pregunta.