L’Artur Rubau diu que és una “vídua de Manel” i aquest concepte a mi no em pot representar més. Perquè Manel, els Manel, ens han deixat vídues. Orfes! I ja ho sé que ara tots ho intentaran per una altra banda i que en Guillem Gisbert farà concerts a la primavera, però això així no es fa. I, a sobre, aquells van cantant que Tothom es separa... Au va, home! Estem enfadades i això costarà molt de digerir. La notícia de la separació dels Manel em va reverberar per tots els racons, com una melodia trista i inesperada amb un sentiment de final sense comiat que ha marcat la fi d’una era musical. Exagerada? Potser sí, però després de tants anys, la boy band catalana ha decidit prendre camins per separat i deixen enrere una empremta en mi inesborrable i també a la història de la música catalana. Sona fort, però quan dic que hi haurà un abans i un després dels Manel, ho dic de veritat. El que ha fet Manel no ho aconseguirà cap grup mai més.
La notícia de la separació dels Manel em va reverberar per tots els racons, com una melodia trista i inesperada amb un sentiment de final sense comiat que ha marcat la fi d’una era musical
Els manelievers (aquest terme també ha estat inventat per l’Artur Rubau) de veritat sabem que Manel ha estat molt més que una simple banda; han estat els narradors sonors de generacions senceres. Narradors en català i amb un estil únic que combina la melodia pop amb lletres profundament poètiques i que ha establert un estàndard que altres grups aspiraran a assolir durant els pròxims anys. La seva habilitat per capturar les complexitats de la vida quotidiana i transformar-les en cançons inoblidables ha estat la clau del seu èxit i no crec que sigui tan fàcil de copiar, tot i que hem d’estar preparats per escoltar-ne còpies barates.
Els manelievers de veritat sabem que Manel ha estat molt més que una simple banda; han estat els narradors sonors de generacions senceres
Des del seu àlbum debut, Els millors professors europeus, fins a les últimes produccions, Manel ha demostrat una evolució constant sense perdre l'essència que els fans estimem. Cada àlbum és com un capítol en el llibre de la seva carrera, una narrativa musical que ha crescut amb ells i amb nosaltres. Manel ha contribuït a enriquir la música catalana amb una autenticitat que ressonarà durant molt de temps després que les llums dels escenaris s'hagin apagat. Això últim ha quedat una mica tràgic… Perdoneu-m’ho. El llegat de Manel no es mesura només en vendes d'àlbums o reproduccions a plataformes digitals, sinó en la manera com han impactat emocionalment a les vides dels seus oients. La seva música ha estat la veu de molts i la banda sonora de tota una generació.
El llegat de Manel no es mesura només en vendes d'àlbums o reproduccions a plataformes digitals, sinó en la manera com han impactat emocionalment les vides dels seus oients
Mentre dic adeu a Manel, alhora en celebro el seu impacte durador i espero amb expectació els nous horitzons musicals que els membres de la banda exploraran. De fet, quan es publiqui aquest article ja haurem pogut escoltar algunes de les cançons de la nova proposta musical de Guillem Gisbert. I si realment és un disc que als orfes de Manel ens serveix per entendre que aquest trencament era del tot necessari? Només em queda esperar que facin com Sopa de Cabra i que el senyor Guillem Gisbert sigui el nou Gerard Quintana: que no s’acabin separant mai del tot i que facin concerts de comiat durant els pròxims vint anys per tal que una servidora pugui assumir aquest drama musical nacional. I pensar que vaig vendre les entrades de l’últim concert a l’Artur perquè “em feia una mica de mandra anar-hi”... D’haver sabut que aquella seria l’última vegada que els veuria, us asseguro que m’ho hauria pensat dues vegades.