La producció de videojocs és un sector a l'alça a Catalunya. D'any en any no para de pujar en ocupació i en facturació. Les dades del 2015, les darreres disponibles, indiquen que va generar 217 milions d'euros, un 43% de la facturació del sector a l'Estat. Les 120 empreses catalanes de videojocs (el 25 % de les que existeixen a l'Estat), generaven el 38 % de l'ocupació en aquest àmbit a nivell estatal. La indústria catalana està responent a les oportunitats del creixement del sector, però encara té molts desafiaments per superar. Aquestes són les conclusions de l'informe La producció de videojocs a Catalunya realitzat per Óliver Pérez Latorre, Carles Sora, Mercè Oliva i Carla Brito-Fuentes per a l'Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Un sector consolidat
Ara per ara hi ha algunes grans empreses, com King-Barcelona o Social Point, que agrupen a centenars de treballadors. També hi ha algunes empreses veteranes, com Novorama o Digital Legends, que han aconseguit mantenir un nivell notable d'activitat. I han crescut molt algunes companyies com Fandroid. Però aquestes companyies emblemàtiques no són la norma. En realitat, la majoria d'empreses del sector tenen uns resultats molt més modestos i registren problemes per créixer.
Invizimals, desenvolupat per Novorama, un dels jocs catalans amb major ressò.
Massa petites
Moltes de les empreses catalanes són molt petites, s'han creat recentment i agrupen a un nombre molt reduït de professionals. I només aconsegueixen controlar un diminut sector de mercat. Es tracta d'empreses "desenvolupadores", especialitzades en estudis creatius, i no "publishers" (editores), que són les que s'enduen una part substancial dels beneficis. Per això, tot i que a Espanya hi ha moltes més empreses de videojocs que a França (480 front a 250), la facturació anual de la indústria espanyola està lluny de la francesa (510 front a 3.677 milions d’euros). Perquè a Catalunya hi ha moltes empreses del sector que tenen menys de 5 treballadors, depenen molt de l'èxit d'un sol producte i tenen un nivell d'ingressos molt baix. El 52% de la facturació del mercat espanyol està en mans de l'1% de les empreses. Amb freqüència, les companyies més petites sobreviuen gràcies a les males condicions laborals del sector, amb manca d’estabilitat, sous baixos, jornades maratonianes, “auto-explotació”, professionals freelance amb contractes temporals, i acomiadaments múltiples. De fet, ja hi ha problemes perquè el sector absorbeixi als nous professionals, que s'estan formant de forma continuada en els darrers anys, cada cop de forma més sistemàtica i qualificada (de fet alguns estudis apunten que hi ha un excés d'oferta d'estudis en aquest àmbit). Tot i això, un petit nombre de petits estudis ha assolit una certa reeixida empresarial.
Mal global
Els autors de l'informe apunten que els problemes de la indústria del videojoc catalana estan vinculats a un problema més global. De fet, tot i que aquest sector és molt prometedor a nivell global, perquè encara té moltes possiblitats de creixement, es detecta una gran tendència a la concentració: el 67% del mercat està en mans de tan sols 25 empreses (darrerament encapçalades per la xinesa Tencent, que ha comprat un gran nombre d'estudis). Els editors s'enduen la part del llop dels beneficis, front als desenvolupadors. Es tracta d'un mercat que evoluciona molt ràpidament: si fa ben poc eren els jocs per a consoles els que encapçalaven les vendes, seguits de prop pels jocs per a ordinador i més endarrera per als jocs per a mòbils, en els darrers informes els jocs per a mòbils ja han establert fermament el seu liderat, seguits pels jocs de PC i dels jocs per a consoles. Però el sector del mòbil cada cop és més controlat per grans companyies, que van desplaçant a les petites (que havien tingut una gran força en aquest àmbit). Els mecanismes de crowdfunding, que fa uns anys permetien llançar experiències independents i innovadores, cada cop són menys operatius en el camp del videojoc. En els darrers anys és més difícil, també, desenvolupar jocs free-to-play (gratuïts a canvi de publicitat). El problema de la distribució esdevé molt complicat per a les empreses indies.
Propostes
Les indústries més petites, els estudis indies, demanen ajudes institucionals equiparables a les que s'atorguen a l’audiovisual (crèdits fiscals, deduccions, subvencions a la producció...).També demanen que les institucions s'involucrin en la promoció dels videojocs catalans a l'exterior. Els jocs per a mòbil, que havien estat el mercat de sortida per a moltes d'aquestes empreses, ja no juguen aquest paper, per la saturació del sector. Malgrat tot, els autors de l'informe destaquen que Catalunya és l'única de les comunitats espanyoles que té un departament específicament destacat a aquest sector: l'Àmbit de Cultura Digital de l'Institut Català d'Empreses Culturals. Els autors de l'estudi també celebren el cas del projecte GameBCN, al de Barcelona, on es consoliden algunes de les iniciatives més innovadores del sector.