Potser perquè va néixer ben lluny de Catalunya, l'economista, doctor en Història i cartògraf Víctor Hurtado Cuevas (Ciutat de Mèxic, 1948) s'ha dedicat tota la vida fer mapes, mapes, mapes –com diria Enric Juliana– i més mapes del Principat. Fill de l'escriptor Odó Hurtado i net del polític i advocat Amadeu Hurtado, ha conegut el país a través del buidatge d'arxius i documents fins a conèixer-lo pam a pam, pràcticament al mil·límetre. Per això ha estat capaç d'enllestir els més diversos atles, com el que va dedicar a la Guerra Civil –té un altre llibre dedicat al 18 de juliol arreu d'Espanya i un altre a les Brigades Internacionals–, als jueus catalans, en col·laboració amb Manuel Forcano, o la sèrie dedicada, juntament amb Jordi de Bolós, als comtats catalans, una magna obra en deu volums desenvolupa al llarg de vint anys, que permet assistir al naixement de la Catalunya carolíngia. Al naixement de Catalunya.
Ara, amb el tercer volum de l'Atles manual d'Història de Catalunya (Rafael Dalmau Editor), Hurtado fa un pas més i ens permet viatjar des dels orígens del territori que avui és Catalunya fins al nostre present més immediat. Així, si al primer volum comença al Paleolític i acaba amb la unió amb el regne d'Aragó, i el segon abasta del regnat dels comtes-reis fins fins al Tractat dels Pirineus, aquest darrer i últim permet resseguir amb més de dos-cents mapes els més de tres-cents anys que van de la divisió de Catalunya al referèndum de l'1 d'octubre del 2019.
Una geografia peculiar per un país en construcció
L'objectiu dels primers llibres, segons confessa Hurtado, era "mostrar com un petit espai al nord-est de la península Ibèrica aconseguia formar una entitat amb identitat pròpia entre dos veïns poderosos", unint-se al regne d'Aragó per formar "una corona única i singular a tot europeu" que acabarà desapareixent engolida en un imperi universal, on Catalunya anirà perdent pes i drets fins a ser escapçada de bona part del seu territori. En aquest tercer volum vol mostrar en mapes "com aquest país aconsegueix sortir de l'ensulsiada de 1714 i com la represió borbònica, la invasió napoleònica, les guerres carlines i els avalots i revoltes de tota manera no impedeixen, al llarg dels segles XVII i XIX, la recuperació tímida de la seva identitat. La revolució industrial i l'impuls comercial converteixen Catalunya en "la fàbrica d'Espanya", mentre lluita per aconseguir una llargament anhelada autonomia, anorreada amb la Guerra Civil i el franquisme i recuperada tímidament a la mort del dictador, amb l'adveniment de la democràcia a Espanya. Una autonomia insuficient i limitada que donarà pas al moviment sobiranista, que impulsarà un referèndum sobre la independència de Catalunya.
A través de 13 capítols, 217 mapes, 14 plànols de ciutats, 11 gràfics i taules amb 114 dibuixos o imatges relacionades, Hurtado cartografia una història que gairebé passa en directe. Les obres d'Hurtado són per tafanejar, mirar i remirar, i descobrir d'on eren els principals historiadors i juristes de la Catalunya del segle XVIII, com el mataroní Narcís Feliu de la Penya o el manresà Lluís de Paguera, situar les principals obres barroques o endinsar-se en el mapa europeu de la Guerra de Successió i els estralls de la dominació borbònica, amb un notable exili que arribarà a crear una Nova Barcelona als Balcans. Un segle XVIII d'impuls econòmic i pensament il·lustrat –que arriba a Amèrica, amb el germen de la seva independència– acaba amb els tambors de la Guerra del Francès. Als capítols dedicats al segle XIX, el lector pot veure quins convents es van incendir l'any 1835 a Barcelona, les revoltes i les batalles de les guerres carlines i la constitució de les primeres societats obreres que es creen mentre Catalunya s'omple de fàbriques i vapors. Un país de bancs i caixes de crèdit locals que aviat comença a unir-se a través del ferrocarril.
Un segle revolt
A mans de Víctor Hurtado, un mapa de Catalunya pot servir per assenyalar els llocs de naixement dels prohoms de la Renaixença, els efectes de la fil·loxera que devora les vinyes del Principat o les primeres victòries del catalanisme. Els estralls de la Setmana Tràgica, les construccions més destacades del Modernisme i els protagonistes del Noucentisme, l'obra de la Mancomunitat, la repressió de la dictadura de Primo de Rivera i la figura amergent de Macià, que proclamarà la República Catalana ara fa 90 anys, també tenen la seva correlació en els mapes d'una Catalunya que durant la República estrenarà divisió comarcal.
La Guerra Civil, que l'autor coneix bé, té un paper protagonista amb mapes del cop d'estat, de les columnes al front, de l'expedició fallida a Mallorca, de la repressió a la reraguarda o dels Fets de Maig de 1937, però també les principals batalles, amb els avenços franquistes i els retrocessos republicans fins a la derrota i l'exili, detallat tant a Europa com a Amèrica, en el qual podem resseguir l'elecció i els viatges de Josep Tarradellas, president de la Generalitat. Els mapes d'Hurtado també representen els principals moviments de l'interior: l'autarquia i el desarrollismo, l'allau immigratòria, el canvi a l'Església, la resistència catalanista i la protesta obrera i estudiantil. En un pla més recent trobarem mapes que recorden les majories absolutes de Jordi Pujol i les victòries socialistes als seus feus, com la Barcelona de Pasqual Maragall, que celebra els Jocs Olímpics de 1992.
Els quatre darrers mapes parlen d'un passat que no passa, ben recent en la nostra memòria: El nou Estatut impulsat pel Tripartit, les consultes sobiranistes a partir de 2009, el 9N i l'1O, amb els resultats electorals, la participació i les principals intervencions policials. Un referèndum que va comportar una nova repressió, un nou exili i uns nous empresonaments, reflectits a l'Atles i existents a dia d'avui. Resseguir els tres volums dels Atles Manual d'Història de Catalunya permet precisament això, saber d'on venim i entendrem perquè som on som.