Molta gent coneix la biografia de Fernao de Magalhaes i Juan Sebastián Elcano. La història dels descobriments constitueix un dels grans mites d'Occident. És una història on es combina aventura, epopeia, ciència, arrogància, cobdícia, i fins i tot fortes dosis de racisme. Els homes que van dirigir la primera expedició que va donar la volta al món, evidentment, són l'eix central de tota aquesta gran epopeia. Però és obvi que no van anar-hi sols. Bertolt Brecht escrivia a "Preguntes d'un treballador que llegeix":

"Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I Babilònia, tantes vegades destruïda…
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
de la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
els paletes? La gran Roma
és plena d’arcs de triomf. Qui els va alçar?"

Els ignorats

Tot seguint la lògica de Brecht, Harry Kelsey, a El viajero accidental. Los primeros circunnavegadores en la era de los descubrimientos (Pasado & Presente), analitza el paper dels altres navegants en l'epopeia de les primeres voltes al món: la d'aquells que no van comandar cap nau, ni són recordats als llibres d'història. De fet, molts d'ells van donar la volta al món de forma involuntària, perquè haguessin preferit donar la volta a mitja expedició i van ser obligats a continuar, fins i tot quan la seva vida corria perill. Molts d'ells van passar gana, misèria, violència, accidents, maltractes... Molts van morir: de fam, de malalties, en enfrontaments amb poblacions d'altres continents, per enfrontaments militars entre exèrcits de potències europees... Fins i tot alguns van ser executats per desobeir els seus caps. No és estrany que molts intentessin amotinar-se o decidissin desertar. De fet el més estrany és que algun no en tingués prou amb un viatge i s'apuntés a un segon com va fer-ho Hernando de Bustamante, barber al viatge de Magalhaes i comptable al segon viatge d'Elcano.

Desembarque de Pedro Álvares Cabral em Porto Seguro em 1500 by Oscar Pereira da Silva (1865–1939)

Desembarcament de Pedro Álvares Cabral a Porto Seguro el 1500. Oscar Pereira da Silva (1865–1939).

Misèries humanes

Les històries dels viatgers que van donar la primera volta al món són espaordidores. Antonio Salomón, un oficial de Magalhaes, va ser descobert quan practicava la sodomia amb un jove mariner, Antonio Ginovés. Solomón va ser executat per estrangulació. Ginovés va ser considerat una víctima, i no se'l va castigar. Però va acabar tan estigmatitzat, que va acabar per suïcidar-se llançant-se al mar. Alguns mariners van ser venuts com a esclaus, a les illes del Pacífic, pels seus companys amotinats quan es van negar a sumar-se a la seva revolta. La goleta Trinidad va quedar aturada a Tidoro, a les Moluques, amb 54 homes a bord, perquè necessitava reparacions. Davant les dificultats per a reparar-la, van decidir retornar a Amèrica, pensant que seria un viatge molt senzill, però no van trobar cap corrent que els permetés tornar: no van aconseguir arribar a Amèrica, molts tripulants van morir de gana i els que van sobreviure van ser capturats a Àsia pels portuguesos, que els van detenir durant anys.

La cara més perversa de la història

Després de la mort del capità general Magalhaes, en la primera volta al món, es va nomenar cap de la flota a Juan López de Carvalho. Aquest, abans de l'expedició de Magalhaes, ja havia estat al Brasil, en un viatge amb una flota portuguesa. S'havia amistançat amb una índia i havia tingut un fill amb ella. Quan va passar per Brasil amb la flota espanyola va recollir la seva amant i el seu fill i els va incorporar a l'expedició. Quan van arribar a Brunei, Carvalho va prendre tres dones locals com a ostatges. En represàlia, els habitants de la zona van capturar diversos tripulants que havien baixat a terra, entre ells el fill i l'amant de Carvalho. Però aquest no va negociar el seu alliberament. Va preferir quedar-se les tres ostatges com a concubines i deixar la seva amant, el seu fill i els altres tripulants en mans dels autòctons de Borneo. Va continuar viatge com si res.

Columbus landing on Hispaniola adj

Theodor de Bry. Colom desembarcant a l'Espanyola. 1594.

La diversitat d'una empresa

Kelsey posa al descobert que els viatges de circumvalació del món van ser molt més plurals del que sembla. No només hi havia espanyols i portuguesos. Recupera la història d'altres membres de les tripulacions: esclaus de les Moluques, indígenes brasilers, intèrprets malais... A més a més, ens parla de dones incorporades als vaixells. I ens ajuda a analitzar les contradiccions internes dels colonitzadors. Un esclau malai va col·laborar estretament amb els exploradors perquè li havien promés l'alliberament, però quan li van negar la llibertat va conspirar contra ells amb el rei de Cebú. Entre els colonitzadors hi havia molts portuguesos que es feien passar per espanyols: alguns van ser descoberts i al retornar a Espanya se'ls va negar la paga... L'escribà Martín Méndez va sobreviure a l'expedició de Magalhaes i a un llarg empresonament a Cap Verd. Va apuntar-se a una nova expedició, dirigida per Caboto, però quan va emmalaltir, a l'alçada del Brasil, va ser abandonat a una illa deserta; sembla ser que va morir ofegat quan tractava de fugir d'ella...

Nova ullada a vells materials

De fet, Kelsey no descobreix cap font essencialment nova. Bona part dels documents que empra havien estat usats amb freqüència pels historiadors especialistes en Magalhaes i Elcano, però el que fa Kelsey és mirar la documentació des d'una altra perspectiva, fixant-se en les dades que es dóna sobre els oblidats: els mariners, esclaus i militars reclutats, aquells que tan sols apareixen com a ombres a les biografies de Magalhaes i Elcano. A més a més, Kelsey no només analitza les expedicions més conegudes, sinó també d'altres menys conegudes: Loaísa i Saavedra, Villalobos, Legazpi, Drake, Cavendish... Un llibre perfecte per revisar el fenomen colonial a partir de la pluralitat de veus occidentals. Un llibre que caldria creuar amb les biografies canòniques de Magalhaes i Elcano però, també, amb totes les obres que analitzen la visió del "descobriment" per part dels colonitzats (amb llibres com el ja clàssic Illes d'història de Marshall Sahlins). És molt positiu entendre la pluralitat d'universos existent a les naus occidentals que anaren a explorar el món. Però no cal oblidar que actuaven sobre uns territoris que eren poblats, i que hi tenien gent vivint-hi. I que sovint van ser les reals víctimes del contacte entre Occident i les altres societats. Però, malgrat tot, un llibre divulgatiu, de lectura molt agradable, que ens ajuda a entendre les mecàniques internes de les exploracions colonials i, alhora, dóna llum als aspectes més ocults de l'ànima humana.

 

Imatge de portada: Roque Gameiro, L'arribada de Vasco da Gama a Calicut el 1498. Biblioteca Nacional de Portugal.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat