Verificar declaracions dels polítics i combatre el “soroll” que circula a les xarxes socials és la feina de Verificat, primera plataforma contra la desinformació de Catalunya. S’estrenarà amb la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona. Des d’ara i fins al primer mes després de les eleccions, Verificat “dedicarà tots els seus esforços a comprovar si les declaracions dels candidats a l’alcaldia es basen en fets i xifres reals”, segons la nota de presentació que la plataforma ha fet pública avui.

En paral·lel, Verificat també detectarà i desmentirà el ‘soroll’ que es propaga a les xarxes socials en l’àmbit català. “‘Soroll’ vol dir fake news: textos, fotos, memes, videos o qualsevol contingut emès amb la intenció de confondre o manipular la ciutadania”, expliquen. També diuen què no verifiquen: compromisos de campanya, opinions i comentaris en converses privades.

Verificar, dades i tecnologia

Verificat opera en tres àrees: fact-checking, periodisme de dades i tecnologia. Les coordinadores de la verificació són l’Alba Tobella, la Carola Solé i la Roser Toll —periodistes amb experiència en agències de notícies internacionals—, amb el suport de tres col·laboradors més. De la investigació, anàlisi, visualització i comunicació de dades se n’encarrega Storydata, que coordinen les periodistes Eli Vivas i Carina Bellver. De la tecnologia se n’ocupa Lorenzo Marini, fundador de Precept, startup barcelonina darrere d'eines com YouCheck, que connecta periodistes amb experts.

El procés de verificació d’informacions arrenca un cop seleccionada una declaració i avaluada la seva rellevància. Verificat n’identifica l’origen i pregunta a la font original en què es basa per fer aquesta afirmació —si no queda clar a la mateixa declaració. Consulten fonts i bases de dades oficials, cerquen fonts alternatives de relleu (acadèmiques, tècniques i especialitzades) i contextualitzen la informació.

Etiquetar de veritable a fals

Finalment, etiqueten la informació com a Veritable (confirmada un cop consultades diferents fonts), Enganyosa (veritat a mitges, insuficient o manipulada per tal de generar confusió), Falsa (les fonts oficials i les investigacions no l’avalen) o No comprovable (les dades oficials disponibles o les investigacions fetes no proven si és veritable o falsa). El procediment de cada verificador serà avaluat per tot l’equip de fact-checking, i haurà de comptar amb l’aprovació de tots els membres abans de publicar-se.

La verificació del ‘soroll’ o fake news segueix un camí semblant.

Els promotors descriuen la iniciativa com “un projecte periodístic independent i sense ànim de lucre” que “s’inspira en les plataformes de l’International Fact-Checking Network per llançar una proposta amb un accent 100% català, feta des de i sobre Catalunya”. Qui ho paga? “De moment treballem de forma voluntària però organitzarem un crowdfunding i buscarem recolzament d’organitzacions tant internacionals com d’aquí. Som i sempre serem totalment independents i transparents”, han dit els promotors.

Oberta als ciutadans

A més de ser un servei als periodistes, Verificat vol “convertir-se en un espai de discussió saludable per a tota la societat catalana”, inclosa “qualsevol entitat que comparteixi la preocupació per la desinformació”. Els seus continguts es publicaran amb llicència copyleft i qualsevol mitjà pot reproduir-los sempre citant la font.

“Tu també ets Verificat” és un dels lemes d’aquest projecte. La plataforma convida a la ciutadania a contactar-hi a través d’un número de Whatsapp (el 666 382 694) per compartir els dubtes sobre continguts sospitosos rebuts o llegits, i anima “a frenar la desinformació compartint les verificacions amb familiars i amics”.

Verificat compta amb el recolzament del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat Ramon Llull-Blanquerna. Se’ls pot seguir a Facebook, Twitter i Instagram.