Aquest any no hi haurà premis Octubre, els guardons literaris que la valenciana Edicions 3i4 atorgava des del 1973. Aquesta 54a edició, per tant, no se celebrarà. Ho han anunciat a la seva pàgina web, al·legant que “l’organització ha pres aquesta decisió a conseqüència d’una conjunció de factors adversos i per elements d’ordre intern”.
Els premis octubre consistien en quatre guardons, el Premi d’Assaig Joan Fuster, el Premi Narrativa Andròmina, el Premi de poesia Vicent Andrés Estellés i el Premi de Teatre Pere Capellà, que oscil·laven entre els 4.000 i els 10.000 euros.
Una situació política complicada
El 2023, els premis Octubre van reconèixer les obres de Ferran Garcia-Oliver, Joan Duran, Neus Penalba, Irene Tarrés i Paula Llorens, i els guardons es van lliurar al Centre de Cultura Contemporània de València. L'assaig de Penalba, Una lectura de ‘La mort i la primavera’ de Mercè Rodoreda va tenir un bon reconeixement de la crítica a Catalunya.
La continuïtat d’aquests guardons, dels més importants en llengua catalana, està en risc després de 52 anys
El 2024, el Premi Andròmina va quedar desert malgrat les 92 obres originals que s’hi havien presentat, segons ha informat Vilaweb. Pel que fa a la resta de guardonats, tampoc no van poder gaudir del sopar tradicional de lliurament dels premis, i tot va quedar reduït a un simple comunicat de premsa. En la 53a edició, El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana d'Eusebi Ayensa es va endur el Premi Joan Fuster d'Assaig; Els afores d'Isabel Garcia Canet es va endur el guardó Vicent Andrés Estellés de poesia, mentre que el premi de teatre es va coincidir ex aequo a les obres Una història de terror reproductiu de Carla Rovira i Mares i no d'Eva Saumell. Segons fonts van explicar a Vilaweb, ja el 2024 aquesta reducció es devia a “qüestions internes de l’editorial” i a una situació política adversa”, dificultats que esperaven que fossin puntuals. Però ara veiem que, lluny de ser un inconvenient momentani, la continuïtat d’aquests guardons en llengua catalana està en risc després de 52 anys.
La falta de relleu generacional
Els premis Octubre podrien no celebrar-se més, perquè ja la davallada va començar el 2024. Més enllà de la qüestió estrictament política, la pèrdua d'aquests guardons referents al País Valencià es podria deure a una falta de relleu generacional. Qui va crear els Premis en qüestió el 1972 és l'activista cultural Eliseu Climent, el fundador d'edicions 3i4. Climent també està darrere del que abans era el setmanari El temps, avui reconvertit en una revista mensual. Climent s'ha fet gran, i segons fonts properes a ell sembla que els fills no tenen interès a continuar el seu llegat: per tant, la qüestió política —l'ascens de la dreta espanyolista al País Valencià— i familiar anirien de bracet.
Qui és Eliseu Climent?
Nascut el 1940 a Llombai, Climent fa tota una vida que és promotor cultural. AL llarg de la seva trajectòria, Climent ha patit 17 atemptats de l'extrema dreta contra els seus interessos empresarials. Va coincidir en l'àmbit universitari amb Raimon, Martí Domínguez, o Andreu Alfaro; Joan Fuster va fer-li de professor, i l'any 1968 va fundar amb Rosa Raga l'editorial 3i4, que fins ara convocava els Premis Octubre.
Juntament amb Fuster, el 1971 Climent va fundar Acció Cultural del País Valencià, que aspirava a promoure la llengua i cultura catalana i que no va ser legalitzada fins al 1978, durant la Transició. Els Premis Octubre encarnen un "esperit revolucionari i capdavanter de la cultura catalana al País Valencià", i del 1987 fins ara els premis anaven acompanyats d'una setmana d'activitats culturals que, segons edicions 3i4 "transformaven la ciutat de València en motor de la cultura catalana". El 2023, Climent es va rebre una Medalla d'Or de la Generalitat per la seva tasca incansable de promoció de la cultura catalana a València. Ara la pregunta és: hi haurà algú que continuï el seu llegat?