Només un 10,6% dels estudiants universitaris dels territoris de parla catalana són de classe baixa, front a un 55% d'alumnes de classe alta. Aquestes dades no fan sinó reflectir que la universitat és molt lluny de l'equitat. "No és només que no hi hagi igualtat en l'accés a la universitat", expliquen els autors de l'estudi, "sinó que les desigualtats a la universitat encara són més greus que al conjunt de la societat". Afegeixen que la universitat s'ha democratitzat molt en els darrers anys a nivell de gènere, però no de classe social. Aquest problema, mai resolt, va ser agreujat per la crisi i avui en dia encara en patiríem les conseqüències de la recessió. Aquestes informacions han aparegut en un estudi de la Xarxa Vives, integrada per 22 universitats dels territoris de llengua catalana, que recull dades del període 2017-2019, a partir d'enquestes a 40.000 estudiants de totes les universitats de la Xarxa. És el segon estudi d'aquest tipus i ha estat realitzat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra i la Caixa.

Ascensor social bloquejat

Tan sols un 22% dels estudiants són fills de pares amb nivell formatiu baix, tot i que la gent amb nivell formatiu baix representa el 40% de la població. El percentatge és encara molt més minso en les elitistes titulacions mixtes, on tan sols un 3% dels alumnes són fills de pares amb baix nivell educatiu. Aquest estudi evidencia que el fet que els estudiants puguin estudiar o no depén en bona part del nivell econòmic dels pares: molts dels estudiants, tant de grau com de màster, obtenen finançament dels seus pares per al seu manteniment durant els seus estudis (el 58% dels finançament dels estudis ve dels pares i tan sols un 18% de beques i un 18,9% de la feina de l'estudiant). A diferència del que passa al nord d'Europa, la majoria dels estudiants viuen amb els pares i no s'emancipen, per manca d'ajudes públiques (el 62,6% dels estudiants de grau viuen amb els pares, front a un 4% a Finlàndia o un 8% a Dinamarca). Al voltant del 50% dels estudiants no treballen, i una quarta part només ho fa ocasionalment. La manca d'equitat es reflecteix clarament en la mobilitat internacional: el 37% dels alumnes voldria optar-hi, però només ho fa un 8%; el 90% dels enquestats creu que la principal barrera per a aquesta mobilitat són els problemes econòmics (les beques només cobreixen una petita part del desplaçament, la resta ha de ser cobert per l'alumne o per les seves famílies). Els responsables de l'estudi afirmen que les beques són massa reduïdes, i no permeten deixar-ho tot per dedicar-se a estudiar i, per altra banda, la gent amb rendes més baixa no té accés als préstecs... "El sistema d'ajudes és injust", conclouen els autors de l'informe, que documenten que els més desfavorits no poden arribar a beneficiar-se'n. I apunten que, a més a més, els estudiants fills de pares pobres amb pocs estudis tenen un nivell de fracàs escolar altíssim i ja tenen poques oportunitats d'arribar a la universitat: "Per corregir el problema del sistema universitari s'hauria de començar a treballar a la secundària, o fins i tot abans", sentencien.

Pautes de gènere

La diferència entre homes i dones es redueix, però no desapareix. Les dones són majoria entre els estudiants de la universitat (un 62%) i tenen una dedicació als estudis més gran que els homes (amb resultats globalment millors), però la seva presència és molt diferent segons titulacions. A les carreres orientades cap a la cura de la gent, com educació, sanitat i intervenció social arriben fins al 82%, en algun cas. En canvi, hi ha una presència extremadament baixa de dones a les enginyeries o a les carreres matemàtiques (amb titulacions que tenen menys d'un 15% de les dones entre els estudiants). Els autors de l'informe posen de manifest que això té a veure amb la valorització social de les carreres: les més feminitzades tendeixen a ser infravalorades front a les més masculinitzades. Els homes tendeixen a triar les carreres que tenen més prestigi social i que són més ben retribuïdes (i així ho afirmen a l'enquesta) i les dones tendeixen a escollir les que es corresponen més amb les seves aptituds i amb els seus interessos.

Confiança en els estudis

En la darrera enquesta, fa tres anys, tan sols un 40% dels estudiants creien que els estudis els servirien per obtenir uns bons ingressos econòmics. Actualment, amb el progressiu gir de la situació econòmica, el 54% pensa que serà així. I 7 de cada 10 enquestats confien en què podran trobar una feina relacionada amb els seus estudis que ajudi a contribuir a la millora de la societat.

Com en el passat

En un altre àmbit, els responsables de l'enquesta han arribat a la conclusió que el canvi, a nivell de qualitat acadèmica, és molt lent. El 82 % dels estudiants accedeixen a la universitat a través de les Proves d'Accés a la Universitat; la transferència des dels cicles formatius, que es veia com una sortida per integrar els diferents sistemes educatius i promoure segones oportunitats, doncs, no es consolida... Les metodologies també han canviat menys dels que es pretenia (els autors de l'estudi apunten, amb ironia, "que la universitat del segle XXI s'assembla massa a la del segle XIV"). Només el 5% de les classes incorporen metodologies docents innovadores...  Hi ha un 35% de classes amb metodologies actives i aproximadament un 60 % usen classes tradicionals (tot i que els alumnes valoren més les activitats pràctiques que les tradicionals). L'estudi detecta també que els alumnes que usen una metodologia activa s'esforcen més en les assignatures. La universitat, que va al capdavant de l'adopció de metodologies innovadores a la investigació, es mostra, en canvi, molt reticent als canvis en la docència.

Una universitat poc compatible amb feina i família

L'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va aprovar fa 20 anys, fomentava teòricament les oportunitats d'estudiar per a la gent que tenia que treballar o que havia de conciliar les responsabilitats familiars amb els estudis. En teoria s'havien de crear "itineraris lents" per compassar els seus estudis i facilitar el pas de les formacions professionals a les universitàries. Però en els darrers anys, en lloc de crear-se facilitats per als alumnes amb dificultats, s'han creat dificultats addicionals (per exemple, la supressió de les diplomatures no ha facilitat la incorporació a la universitat de la gent amb pocs ingressos i el model de 4 anys de grau més màster ha encarit els estudis per a les famílies). "No s'han creat segones oportunitats per als que no van poder estudiar en el seu moment", afirmen els autors d'aquest estudi, que aposten per una flexibilitat dels currículums i calendaris per millorar la situació. 

Suggeriments

Els responsables de l'estudi, a partir de l'enquesta, han fet unes propostes per millorar l'equitat, la diversitat i la qualitat educativa. Han demanat mesures urgents, sobretot per garantir l'equitat. "A la universitat ja hi entra una certa elit, però arribar a les titulacions mixtes, als màsters i a la mobilitat internacional només és a l'abast d'uns pocs", expliquen els autors. La universitat dona beneficis addicionals als que surten en millor posició. Apunten que la situació és greu com a conseqüència de la Llei Wert, el "bisturí Wert". Afirmen que durant els anys de la crisi s'ha tallat l'accés a la universitat de gent que hi hagués arribat en d'altres condicions, i que això és molt preocupant. Apunten, malgrat tot no s'ha trencat la dinàmica per a una millor inclusió a la universitat. Però creuen que s'han d'adoptar mesures correctores urgents.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat