El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, en la seva habitual reunió anual amb la premsa, ha explicat la situació general de la UB, i ha insistit en el problema de finançament que fa temps que denuncia. Ha definit la situació com crítica, i ha afirmat que si la Generalitat no dona un pas endavant per incorporar més partides als pressupostos, la UB podria patir greus conseqüències.

"No podem esperar més"

El rector afirma que els bons nivells de docència actuals estan en perill davant dels problemes econòmics, i ha deixat clar que el finançament de les universitats públiques catalanes encara està per sota del d'abans de la crisi. Si s'elevava a 908.000 milions el 2009, el 2017 era només de 766.000. Elias denuncia que la rebaixa de finançament ha estat especialment dura per a la UB (una universitat que té unes infraestructures molt grans i molt velles, que cal actualitzar mitjançant un pla d'inversions). I explica que el cost de la rebaixa de finançament ha derivat en les famílies, "i això s'ha de revertir", explica el rector. "No podem esperar més. Estem en un moment crític. O mantenim el lideratge, o passarem a una posició de tercera i quarta fila en el sistema universitari". Explica que hi ha d'altres sistemes universitaris que estan avançant més ràpidament. "Hem tocat os", afirma, i apunta que hi ha perill que hi hagi afectacions greus a la docència per problemes d'instal·lacions, laboratoris... Parla de problemes per tenir connexió de Wifi, d'ordinadors als despatxos en condicions penoses, de xarxes amb problemes de ciberseguretat... "Necessitem recursos per mantenir la qualitat", explica... 

Reclamació de recursos

"No hi ha voluntat política" sentencia Elias, davant la situació que es viu a la universitat, i ho argumenta apel·lant als pressupostos: "l'ABC de la política no són les declaracions, sinó els pressupostos, i els pressupostos fins ara no ens han donat recursos". "Les universitats no són una prioritat, ni per al govern de la Generalitat, ni per al de l'Estat", denuncia Elias, tot i que hi hagi proclames en sentit contrari. Al Parlament tots els grups parlamentaris van estar d'acord en què es necessitaven més recursos per a les universitats, però "les promeses no es materialitzen en un finançament correcte", adverteix. Les universitats públiques van demanar un pressupost de 900 milions d'euros en el pressupost de 2020, més 100 milions més per al manteniment d'instal·lacions (el Pla d'Inversió Universitària). Però alerta que a l'esborrany de pressupostos que circula no hi ha avenços en el finançament universitari. No té clar ni que incorpori fons per a la rebaixa de taxes, una de les prioritats de les universitats públiques. Creu que seria greu que es dictés una retallada de taxes sense compensar econòmicament a les universitats, el que obligaria a fer greus retallades en d'altres camps. Malgrat tot, el rector no ha apuntat cap tipus de mesures de pressió contra el govern, "pel moment", "hem d'acabar d'avaluar-ho entre els rectors". "Som gent d'ordre", apunta Elias, que no sembla partidari d'una mobilització general d'universitaris.

Viure de rendes

La crisi de la Universitat de Barcelona podria esclatar en breu, tot i que les puntuacions als rànquings són molt bones, seguns Elias. "Estem vivint del gran boom de la UB", explica, i menciona sobretot la tasca del rector Bricall, amb l'aposta per la recerca i per l'obertura a Europa. Explica que la institució viu de rendes sobre el que es va fer aleshores, però que no hi ha hagut relleu generacional per als investigadors sèniors que ara s'estan jubilant. Explica que països com Corea o Alemanya estan invertint molt més en recerca i en universitats, i que els resultats d'aquesta política són molt bons, però en canvi, "els nostres resultats no creixen al mateix ritme". Elias apunta fins i tot que es corre el risc que alguna universitat espanyola els passi pel davant "si les institucions locals i autonòmiques li donen suport decidit".

Reunió amb brogit de fons

Mentre es desenvolupava la reunió amb el rector, al Pati de Ciències de la seu central de la UB, se sentia el brogit de fons d'una sorollosa manifestació de les persones que treballen a la UB amb contractes predoctorals, que reclamen que se'ls paguin uns augments de salaris. El rector Elias ha assegurat que se'ls pagarà ben aviat el que els pertoca, però que les quantitats s'han d'estudiar, perquè hi ha molts tipus de contractes diferents i les quanties a abonar no són iguals per a tots. En canvi, s'ha mostrat ferm en la decisió de no perllongar aquests contractes (que solen ser per tres anys) a un quart any. Afirma que no es disposa dels 8 milions que costaria aquesta mesura, i apunta que si hi hagués una pròrroga d'aquests contractes, el seu cost hauria d'anar a càrrec de la Generalitat o del govern de Madrid. Elias, malgrat tot, reconeix que els contractats predoctorals (els anteriorment considerats "becaris") tenen tota la raó de queixar-se. I no són els únics. Elias és clar en afirmar que "Haurien d'augmentar els sous a les categories més baixes de la universitat, com els associats o alguns membres del PAS. Estan cobrant uns sous que no són dignes per la feina que fan". De fet, ha agraït al personal de la UB per la seva dedicació a desgrat de les seves baixes retribucions, i ha apuntat que "si la UB és líder és gràcies a ells". Però també argumenta que sense un finançament justa no es podrà resoldre aquest problema laboral. S'excusa apuntant que la seva prioritat ha estat revertir "els problemes heretats de la crisi". Afirma que ho ha aconseguit parcialment: "Hem tret moltíssimes places de lector, i moltes d'agregat, en una aposta decidida per incrementar el nombre de personal docent". El seu objectiu és evitar la fuga de talents que ha estat duríssima, per la manca de reposició dels professors que es jubilaven: "Hem de recuperar el talent que va marxar". Elias també ha assegurat que s'havia intentat lluitar per frenar la precarietat del personal. Ha afirmat que ha potenciat la col·laboració amb empreses privades per tal de finançar activitats i projectes de la UB, però reconeix que les aportacions del suport privat són poc rellevants a nivell local.

Bona valoració, per ara

El rector Elias ha tret pit que en el rànquing d'universitats de Xangai, el més fiable de tots, la UB és líder a l'Estat espanyol, tot situant-se en la posició 160 del món. En algunes facultats, com Medicina, se situa entre les 100 millors del món. Afegeix que aquesta universitat està a les principals xarxes d'investigació europees: "Som un referent europeu", assegura. També ha afirmat que cada cop un percentatge més alt d'alumnes amb notes exemplars de selectivitat, trien la UB com a universitat de destí. Però afirma que això es pot revertir ben aviat si no hi ha un suport econòmic decisiu de la Generalitat: "El que estem demanant no és res per al Govern de la Generalitat", apunta Elias, que assegura que és una quantitat irrisòria per als pressupostos catalans.

Problemes amb les eleccions

Elias, a més a més, es mostra preocupat pel bloqueig de la política espanyola. Bona part de les accions de recerca es financen amb pressupostos de Madrid o d'Europa, i és possible que no es puguin implementar noves iniciatives en aquest camp amb un govern amb funcions.