En el marc de l'Any Llull, TV3 estrena per la Diada, a les 22h, una coproducció de TV3, Batabat i La Xarxa, sobre el filòsof mallorquí, dirigida per Antoni Tortajada i Joan Gallifa: Jo, Ramon Llull. La direcció històrica de la producció ha anat a càrrec de Lola Badia i de Borja de Riquer. A la pel·lícula el Llull jove és interpretat per Roger Casamajor, i el Llull adult va a càrrec de Jordi Bosch.
Jo, Ramon Llull © Ivan G. Costa.
El Llull històric
Llull, a més a més de ser un gran escriptor i pensador, va tenir una vida de pel·lícula. Va néixer el 1232 a Mallorca, en una família noble. De jove ja va ser un home molt il·lustrat i va tenir una vida dissoluta. Als 30 anys va patir una transformació religiosa en tenir una visió de Jesucrist penjat a la creu, i va decidir dedicar la resta de la seva vida a convertir els jueus i els musulmans al cristianisme. Va vendre totes les seves propietats, excepte una part que va deixar per garantir la supervivència de la seva dona i els seus fills, als que abandonà per consagrar-se a la seva vocació. Primer va passar una temporada aprenent teologia, filosofia i llengües (fins i tot es va comprar un esclau àrab perquè li ensenyés la seva llengua). Va viatjar per tot Europa i es va entrevistar amb les principals autoritats de l'època per promoure la conversió dels infidels (de fet, va intentar impulsar les croades, junt amb iniciatives pacífiques de conversió). Va passar quatre mesos com a eremita, vivint a una cova del puig de Randa, a Mallorca. Va sobreviure a un naufragi, agafant-se a una fusta. I va escriure un alt nombre d'obres, perquè estava obsessionat en escriure el millor llibre del món sobre la conversió dels infidels. Les escrivia en llatí i en àrab, però també en català (es considera que és el primer autor que va usar una llengua llatina amb finalitats literàries i científiques). Va convertir-se en un personatge molt conegut en els cercles intel·lectuals europeus, i tenia un gran nombre de seguidors que traduïen i copiaven les seves obres. Va viatjar al nord d'Àfrica per convertir als infidels, però també va intentar convertir als jueus que encara quedaven a la corona d'Aragó. Algunes de les seves prèdiques agressives a l'Àfrica del Nord van acabar amb agressions cap al filòsof. Tot i que el mite explica que va morir al Magrib atacat per una turba de musulmans furiosos, sembla provat que va morir a Mallorca.
Jo, Ramon Llull © Ivan G. Costa.
El Llull televisiu
La pel·lícula se situa en el moment en que Ramon Llull acaba de salvar-se del naufragi, tot tornant de l'Àfrica. Llull demana al frare que l'ha salvat, Simó de Puigcerdà, que li faci d'escrivent i que li escrigui les seves memòries. A partir d'aquestes memòries anirem coneixent la història del filòsof mallorquí. Paral·lelament, l'obra ens presenta a Antoni Tortajada, el director de la pel·lícula, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, des d'on explica com era la societat on va viure Llull i el context medieval del segle XIII, català i mediterrani.
Jo, Ramon Llull © Ivan G. Costa.
Docuficció
TV3 ha qualificat Jo, Ramon Llull de "docuficció". Es tracta d'una pel·lícula basada en fets rigorosament històrics, però narrada amb actors i dramatitzada. D'aquesta forma es pretén fer divulgació de fets històrics de forma més pedagògica, perquè arribi a tots els públics. Però la tasca dels actors es combina amb un gran rigor històric. Segons Marc Roma, productor de Som Batabat, el repte del projecte era: "fer real el personatge, mengívol per a l'espectador i apte per a tots els públics. L'objectiu era fer que la ficció tingués una dimensió pròpia i fos una peça independent del documental".