L'Institut Català d'Antropologia ha organitzat, dins la Setmana de l'Antropologia, un debat a la Universitat de Barcelona amb destacats acadèmics especialitzats en el fenomen turístic. Tots ells han destacat que el turisme té alguns efectes perjudicials, i que pot originar greus costos socials. Per això creuen que s'han de prendre mesures per poder integrar el turisme de forma positiva dins les dinàmiques socials de la ciutat. I han posat de relleu que el debat ja no es pot ajornar; ara és un tema candent, ja que fins i tot va tenir un paper clau en la campanya de les últimes eleccions municipals. La gent està molt sensibilitzada. El 2010, per primera vegada, a Barcelona va haver-hi manifestacions contra el turisme incontrolat. 

Riquesa, però no tanta

La primera qüestió a debat ha estat si el turisme genera riquesa o això és un mite. L'antropòleg Jordi Gascón ha relativitzat la qüestió. Tot i que el turisme pot generar beneficis, pot resultar perjudicials en certs àmbits. Gascón ha analitzat el sector del comerç a les zones turístiques de Barcelona. En aquest cas no hi ha creació de nous comerços, perquè els espais disponibles no s'incrementen. En conseqüència el que hi ha és un traspàs de negocis familiars cap a establiments de grans cadenes o franquícies. I això porta associat, per una banda, un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors, i per altra, una reducció de l'impacte fiscal, ja que moltes d'aquestes cadenes tenen la seva seu a paradisos fiscals o es beneficien de tractes de favor per part dels governs. La sociòloga Iolanda Fresnillo, que ha estudiat el fenomen turístic a Barcelona i a Haití, també ha insistit en què les grans empreses turístiques tenen capacitat per pressionar als governs i obtenir condicions de favor, i això repercuteix en una reducció dels ingressos socials i de les polítiques socials.

Les TIC que ho compliquen tot

Els experts s'han mostrat preocupats per l'impacte de les TIC sobre el turisme. Als anys noranta es creia que les TIC podia afavorir l'entrada en condicions d'igualtat, al mercat turístic, de nous actors locals. Però s'ha evidenciat que, enlloc d'això, han aparegut nous intermediaris multinacionals, com Airbnb o diversos buscadors, que tenen una gran capacitat per influir sobre el model turístic. I, a més a més, aquests operadors molts cops tenen les seves seus a l'estranger i no es pot actuar contra ells en base a polítiques locals. L'economista Joan Miquel Gomis ha destacat que aquest fenomen és reversible, però que per aturar aquestes pràctiques cal establir noves eines de gobernança. El geògraf Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, ha participat al debat com a representant del consistori. Ha coincidit amb molts dels diagnòstics i ha apuntat que bona part del que es publicita sota el rètol "turisme col·laboratiu" en realitat forma part d'entramats empresarials multinacionals molt opacs, que tracten d'escapar a les regulacions locals i a la pressió fiscal dels països on actuen.

Ocupació poc idònia

El sector turístic genera una part important de l'ocupació d'aquest país. I, malgrat tot, un alt percentatge dels llocs de treball són feines mal qualificades i pitjor pagades. Ho sap bé l'historiador Ernest Cañada, autor d'un llibre impactant: Las que limpian los hoteles, on es descriuen les condicions de treball de les cambreres de pis al sector de l'hostaleria. Cañada creu que el cas de les dones de fer feines dels hotels és molt rellevant, però no l'únic. I apunta que això es deu, entre d'altres coses, a l'escassa capacitat de negociació dels treballadors al nostre país. Albert Arias ha apuntat que l'Ajuntament creu que aquesta és una de les claus de la problemàtica turística, ja que si els salaris del conjunt del sector turístic es dignifiquessin, això suposaria un impacte positiu per a l'economia de la ciutat, que beneficiaria especialment certs sectors que ara estan en recessió com el comerç de proximitat.

Expulsats

L'expansió del turisme ha col·laborat a un encariment ràpid de les vivendes disponibles a algunes zones urbanes, i aquest increment de preus ha obligat a algunes persones a abandonar les seves cases. Els experts han destacat aquesta "gentrificació" com un dels costos socials més elevats de la massificació turística. La ciutat expulsa els seus habitants i els visitants ocupen l'espai que abans ocupaven els barcelonins, als edificis, als espais públics, al comerç... Segons l'antropòleg Andrés Antebi, la Barceloneta en una dècada ha perdut una part significativa dels seus habitants. Al Barri Gòtic l'impacte també ha estat considerable: es calcula que 2.000 vivendes han estat transformades en allotjaments turístics. Ciutat Vella sencera podria haver perdut 13.000 habitants. Aquesta pressió s'executa, sobretot, sobre les classes populars, que són les que més aviat han d'abandonar la seva residència. La pressió turística, en canvi, és molt menys sensible als barris alts, on el turisme no hi té tanta presència.

Els límits del poder

Els experts presents al debat s'han mostrat satisfets perquè les administracions han anat modificant el seu discurs respecte al turisme. Valoren molt positivament el "canvi de to", especialment de l'administració municipal. I creuen que la moratòria sobre la construcció d'hotels de l'Ajuntament era una mesura imprescindible per reordenar el sector i crear noves estratègies. I, malgrat tot, alguns han apuntat que el canvi de model productiu és un procés tremendament difícil ja que cal buscar alternatives. A més a més, cal fortes inversions per dinamitzar sectors econòmics diferents. L'urbanista Francesc Magrinyà ha assenyalat que el disseny de polítiques urbanístiques ha estat erroni, perquè no s'ha reservat espai per a habitatge públic. Creu que aquesta és una de les línies que s'ha de potenciar: sense més vivendes disponibles és difícil fer l'habitatge accessible a les classes populars.

Més enllà de la ciutat

Alguns dels experts han insistit en què alguns dels problemes que estan afectant a la ciutat de Barcelona i al turisme barceloní no poden arreglar-se amb mesures locals. L'impacte d'empreses com Uber, Airbnb o les línies de creuers és molt fort, i moltes no tenen base a l'Estat espanyol i ho aprofiten per tractar d'esquivar les lleis locals i d'evitar la fiscalitat aquí. Els problemes globals, per a ells, han de resoldre's, prioritàriament, amb mesures globals.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat