La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) ha publicat El temps de la promesa (Anagrama), un assaig en el qual reflexiona sobre el poder d'aquest concepte i la seva fragilitat actual a través de diverses claus històriques, filosòfiques i literàries. Garcés explica que la proposta neix d'una "preocupació general" per donar resposta al futur. Un concepte que està estretament relacionat amb la promesa, ja que aquesta "introdueix una relació amb el temps" que avui en dia fa "més por". També avisa de les "falses promeses" de la política i reflexiona al voltant del paper de la intel·ligència artificial (IA), en la qual els humans "projecten" totes aquelles promeses que no són capaços de fer. El nou llibre de Garcés es remunta a un encàrrec que li van fer per la Biennal de Pensament el 2022. La filòsofa havia de fer una inauguració per a adolescents i es va enfocar a intentar pensar com es podia fer present el futur. "Un dels mals dels nostres temps és veure el futur com una amenaça o bé com un lloc on tots els desitjos que podríem tenir - com canviar les coses o fer una societat millor - no estan al nostre abast", assenyala.
Un dels mals dels nostres temps és veure el futur com una amenaça o bé com un lloc on tots els desitjos que podríem tenir no estan al nostre abast
Segons l'autora, una de les formes de fer present el futur és precisament a través de les promeses i, si bé estem en una societat que en fa més aviat "poques", a la vegada la civilització s'estructura al voltant d'aquest concepte. "Ens fem poques promeses perquè s'estableix un vincle amb algú i aquesta acció genera un compromís", explica, "però, alhora, ens estem relacionant amb moltes coses des del desig o l'exigència". Garcés recorda que el consum en el capitalisme es basa en "comprar" promeses que ens faran més "feliços, joves, o bé ens garantiran un futur millor". "Així que, per una banda, no ens fem promeses, però per l'altra l'estructura de la promesa ens condiciona i determina constantment".
Diferents tipus de promeses
Partint de la premissa que fer promeses com a tal no és bo ni dolent, l'autora sí que admet que hi ha promeses "perilloses" que poden encadenar unes expectatives de vida que "ens fan més esclaus". Per això, considera que hi ha promeses del passat que s'han de saber analitzar i també preguntar-se quines val la pena fer, amb qui, i sota quina relació – d'igualtat o no – ens sentim capaços de comprometre'ns. "La promesa vol assegurar una veritat, genera un vincle i aquest genera un deute, una acció pendent", assenyala. També reconeix que tot i que la voluntat és que "es compleixi", a vegades pot no passar, però no per això "és menys certa". "Incorpora la fragilitat dels assumptes humans, en tota promesa hi ha la possibilitat que no es pugui complir", conclou.
Avui en dia funcionem molt amb la banalització de la paraula i la credulitat tova de missatges que no exigeixen cap resposta per part nostre
La filòsofa també avisa que no sempre hi ha aquesta mateixa voluntat al darrere, i que el que no fa certa una promesa és "mentir". De fet, Garcés pensa que la relació entre els mitjans i la política en l'actualitat i la falsa promesa "no és un accident" i que s'hauria d'analitzar. "El públic consumeix aquestes falses promeses amb la pedagogia de la banalitat, una retòrica que ens ensenya constantment que la paraula és banal i que no genera cap compromís amb la persona, poble, electorat o ciutadania, a qui s'adreça", lamenta. Tot plegat genera una sensació de "decepció i frustració". "Avui en dia funcionem molt amb la banalització de la paraula i la credulitat tova de missatges que no exigeixen cap resposta per part nostre. Si no era prou veritat és que era una mica més mentida, i com que tampoc ens havíem compromès, no passa res", avisa.
La mirada posada al futur
Pel que fa al futur, una altra de les inquietuds que Garcés volia explorar al llibre, admet que el fet que les promeses estiguin "poc presents" en la nostra quotidianitat està directament relacionat amb aquesta "relació temporal" que introdueixen. "El futur és una gestió del perill i no una aposta de desig", recorda, "quines promeses podem fer-nos si el futur no està a les nostres mans?". En aquest sentit, sosté que la societat viu actualment en la inacció que prové de la distància entre "nosaltres i allò que podríem desitjar en un futur". Garcés defensa que, per això, la promesa és "una acció molt interessant", perquè es basa en "fer-se". "Té més conseqüències que no pas moltes de les coses que fem i trenca la inacció en la qual ens condemnen aquests futurs que no sabem imaginar", assegura.
El futur és una gestió del perill i no una aposta de desig
Durant tot el llibre, la filòsofa també es refereix a l'aterratge de la IA, una nova eina que "ens emmiralla i ens excita perquè genera prediccions". "Es relaciona amb el futur a través de les prediccions i les prediccions busquen seguretat i que no hi hagi error de càlcul", detalla, "la promesa, en canvi, busca veritat i, tot i que pot contenir error de càlcul, no la fa menys certa". Tot i això, i de forma paradoxal, l'autora explica que la societat ha convertit la IA "en una promesa" en si mateixa. "Ella no fa cap promesa, perquè no és ningú, però els humans hi projecten totes aquelles promeses de salvació, seguretat i transformació", conclou.