La victòria de Donald Trump ha estat, sens dubte, la derrota del món de la cultura, que tant als Estats Units com a l'exterior s'havia posicionat massivament en contra de la seva candidatura. Trump havia rebut les crítiques dels intel·lectuals tradicionalmente situats a l'esquerra, com el filòsof Noam Chomsky, el fotògraf Spencer Tunick o el director Michel Moore. Però també molts acadèmics i artistes molt menys esquerrans havien deixat ben clar que no donarien suport al candidat republicà. Fins i tot algú com Vargas Llosa, alineat amb les postures més conservadores en els darrers anys, ha signat un manifest contra Trump. La publicació d'un manifest d'acadèmics i intel·lectuals en suport a Trump no va aconseguir més que adhesions de personatges de segona fila.
L'Amèrica Llatina a la línia de front
Les posicions xenòfobes i racistes de Trump han provocat l'alarma a l'Amèrica Llatina. Fins i tot des d'algunes universitats s'havia fet una crida oberta a "reaccionar" front l'avenç de Trump. 57 intel·lectuals, entre els quals l'antropòleg mexicà Roger Bartra i l'escriptor xilè Jorge Edwards, van fer públic una Declaración de Intelectuales, Científicos y Académicos Hispanos contra la Xenofobia de Trump. En ella se li critica la seva actitud contra els immigrants hispans, però també se li retreien les seves apel·lacions a l'odi i a l'intolerància. El text es tancava de forma concloent: "La conducta del Sr. Trump és indigna de un candidato a la presidencia del país más poderoso del mundo".
Intel·lectuals espanyols i catalans, també
No hi ha dubte que a Espanya, com al conjunt de la Unió Europea, la favorita del món de la cultura era Hillary Clinton. El filòsof Fernando Savater i l'escriptor Enrique Vila-Matas es van sumar al manifest dels intel·lectuals hispans. Però hi ha molts intel·lectuals espanyols més que s'han sumat a les proclames contra Trump. A Catalunya ben poques són les veus que s'han manifestat a favor del candidat republicà. Des dels mitjans de comunicació han estat constants les apel·lacions en contra de la xenofòbia, el masclisme i l'agressivitat de Trump. Josep Ramoneda va definir el seu model polític com "autoritarisme postdemocràtic". En general regnava l'escepticisme sobre les possibilitats de què Trump arribés a la presidència. Però la productora Isona Passola ha argumentat que la victòria de Trump es pot explicar per l'estructura socio-econòmica dels Estats Units.
Reacció a punt
Quan Trump va a començar a perfilar-se com un candidat amb possibilitats reals de guanyar, alguns intel·lectuals ja van començar a cridar a la resistència contra eventuals retrocesos en els drets als Estats Units. Juan Ramón de la Fuente, exrector de la molt potent Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), va cridar als intel·lectuals a articular una resposta a una possible victòria de Trump i va demanar la creació d'una aliança americana contra les mesures racistes de Trump. Avui mateix, després de la victòria, entre la incredulitat el sentiment majoritari ha estat la crida a organitzar-se. Però també hi ha hagut molts que han apel·lat a reflexionar sobre les arrels d'un populisme que no tan sols afecta als Estats Units sinó també, de forma decisiva i cada cop més forta, a la Unió Europea.