Per què perdem el temps en polèmiques d’aquesta mena? Per què donem importància a tuits de senyors i senyores de partits que gairebé ja són història i que practiquen la catalanofòbia? Per què convertim constantment i automàticament qualsevol comentari absurd o atac lingüístic en notícia? Per què els donem aquest poder?

De fet, em faig aquestes preguntes mentre dedico un article a la qüestió del maleït ‘trigo’ i em fa fins i tot ràbia haver de perdre el temps en aquestes parides. Perquè aquest bombardeig sistemàtic cap al català comença a cansar i les situacions que se’n deriven, amb les consegüents amenaces, denúncies i shows mediàtics, són irreals i absurdes. Tan absurdes com que algú innocentment pregunti si pot dir ‘trigo’ en comptes de ‘blat’ en un concurs a la televisió pública del nostre país i que alguns s’aprofitin d’aquesta simple anècdota i la converteixin en un espectacle lamentable i vergonyós. Qualsevol diria que hi ha una massa de gent esperant qualsevol historieta vinculada a la llengua per descontextualitzar-la, exposar-la i atacar-la, sempre amb l’objectiu principal d’explotar-la políticament com sigui i al preu que sigui. 

Us imagineu que a La Ruleta de la Suerte resolguessin panells amb paraules errònies també o, encara millor, paraules en català?

Us imagineu que a l’Ahora Caigo, l’Arturo Valls hagués donat per bona una paraula incorrecta o inventada? Us imagineu que a La Ruleta de la Suerte resolguessin panells amb paraules errònies també o, encara millor, paraules en català? Us imagineu que al Pasapalabra el rosco fos bilingüe o trilingüe? Imaginem-nos la resposta dels presentadors quan algú, inesperadament, contestés en català a algun d’aquests concursos. Imaginem-nos l’impacte d’aquesta resposta als mitjans de comunicació.

Si us dic que no hi hauria cap mena d’impacte ni de notícia, no us faig cap espòiler, oi? Quins exemples més inversemblants i quines collonades. Doncs aquestes collonades estan al nivell d’aquesta historieta del ‘trigo’. I podrien ser situacions semblants, però vet aquí la gran diferència: no ho són. I no ho són i no ho seran mai perquè la nostra llengua no es troba en les mateixes condicions ni gaudeix dels mateixos drets que la llengua veïna.

Som especialistes en donar-los veu i en fer-los cas. Deixem d’escoltar-los. Fem que sigui l’última anècdota polèmica del català i de TV3. Ignorem-los, no els fem notícia i no els donem espais. No els fem d’altaveu perquè ens juguem la supervivència i l’extinció del català. Tenim feina i no podem perdre el temps en aquestes nimietats. Intentem-ho! No els fem notícia: la llengua ens ho agrairà.