La cara de la mort és més terrible quan es contraposa amb la llum d'una nova vida. Una nova vida que, tanmateix neix morta. Aquesta és precisament la Fotografia de l'Any del World Press Photo 2023: Atac aeri a l'hospital de maternitat de Mariúpol, d'Evgeniu Maloletka, en la qual es veu una embarassada Iryna Kalinina que va morir a l'hospital poc després de parir el seu nadó mort. En la mateixa direcció va la feina del fotoperiodista Emilio Morenatti (Saragossa, 1969), menció d'honor per una sèrie d'imatges sobre civils amputats. "Se'm va ocórrer una espècie de metàfora entre l'amputació geogràfica del país, que queda mutilat per un altre que poderosament l'ocupa, i l'amputació de les persones que personalment pateixen les conseqüències de ferides tremendes fruit d'artilleria o explosions de les forces d'ocupació, en aquest cas els russos", explica el reporter. Morenatti va perdre una cama fa anys i "com a ferit de guerra i amputat, em puc apropar més a aquesta incertesa".
El drama d'Ucraïna i la guerra que fueteja el país és un dels temes que tracta l'exposició itinerant icònica del fotoperiodisme mundial, al costat de les protestes de les dones a l'Iran, els estralls de la crisi climàtica, l'Afganistan dels talibans o les històries personals que s'amaguen darrere dels processos de migració. Una de les mostres premiades és la de de César Dezfuli (Madrid, 1991), únic espanyol que ha aconseguit un premi global en la categoria de Format Obert. Amb Passengers ha intentat trobar les persones que va fotografiar el 2016 quan van arribar a terra després d'haver arriscat la seva vida a favor d'una vida millor. Era l'any en què es van batre tots els rècords migratoris a la Mediterrània, amb gairebé 200.000 persones travessant la ruta. El resultat és fotografiar l'abans i el després de 75 persones posant rostre al desastre, però no només això: també ampliar molt més la mirada sense quedar-se en unes xifres fredes. "Volia aportar una cosa nova a aquesta narrativa que s'havia construït, em feia la sensació que només estava arribant la idea d'un fenomen de masses anònim", matisa. "Explicar el que passa a la Mediterrània i quedar-se només allà és quedar-se molt lluny de la realitat".
César Dezfuli: "Explicar el que passa a la Mediterrània i quedar-se només allà és quedar-se molt lluny de la realitat"
Entre les altres històries fotografiades i premiades, es troben el tràfic d'òrgans a l'Afganistan (Mads Nissen, Reportatge Gràfic de l'Any), la pujada del nivell del mar en zones com Egipte (Mohamed Mahdy, World Press Photo al Format Obert), la demència al continent africà (Lee-Ann Olwage, World Press a la Fotografia Individual) o la comunitat d'ancians LGTBIQ+ Golden Gays de les Filipines (Hannah Reyes), que va fer que Budapest (Hongria) censurés aquesta edició del World Press Photo. El motiu? Una llei interna que obliga que els menors no tinguin accés a contingut LGTBIQ+ per considerar-lo propagandístic. No és l'única vegada que aquesta exposició itinerant és censurada en algun país del món (Vietnam, Xina...), encara que sí que és la primera que passa al cor d'Europa, encoratjada per la radicalització dels governs d'extrema dreta.
🟠 World Press Photo 2023: aquestes són les fotos que pots veure al CCCB de Barcelona
L'exposició, que compleix 19 anys a casa nostra i que estarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del 10 de novembre al 17 de desembre, incorpora un total de 119 fotografies de 24 guanyadors regionals i 4 globals, elegits d'entre més de 60.000 imatges i amb la participació de 3.752 fotògrafs de 127 països diferents. La seva missió és estimular el debat en la nostra societat sobre les problemàtiques que assolen el món i difondre la feina dels fotoperiodistes en temps convulsos i precaris, amb uns paradigmes professionals que han anat canviant amb els anys i que demanden de nous formats per poder fer arribar les històries a la població.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!