Fins a quin punt el disseny es pot considerar art i, per tant, pot exhibir-se a un museu? Aquesta pregunta desencadena un debat etern. Ara bé, si hi pensem fredament, una de les principals funcions d’un museu és explicar la història del lloc i, sense cap mena de dubte, els objectes de disseny són una manera més de narrar aquesta història. Des del 3 de desembre de 2021, el Museu del Disseny exposa Objectes comuns. Històries locals, debats globals, la nova exposició permanent de disseny de producte.
Llegint la nostra història
Un objecte que avui pot semblar tan simple com el pal de fregar, va ser un gran invent en el seu moment. El 1956 l’enginyer aragonès Manuel Jalón Corominas (1925 - 2011) va dissenyar un cubell i un pal de fregar, anomenats Rodex, que de seguida es van fer populars per les facilitats que garantia. Contemplar aquests objectes amb perspectiva permet llegir la nostra història. D’una banda, veiem l’evolució de l’objecte en els materials; s’ha passat de ferro i fusta a plàstic íntegrament. D’altra banda, observar la publicitat del producte ens porta a llegir el seu impacte social. “No sea esclava de su casa”, deia un dels cartells publicitaris de Rodex; evidentment, en aquella època només fregaven les dones.
L’exposició, comissariada per l’historiador i dissenyador Oriol Pibernat, es divideix en dues grans parts. Primer, s’exhibeixen els dissenys de producte col·locats en prestatges lineals i seguint un ordre cronològic que comença el 1930 i acaba el 2020. En segon lloc, hi ha un apartat que anomenen Parlament, on, a diferència de l’anterior, els objectes es distribueixen en prestatges circulars segons la seva temàtica. Aquests objectes manifesten les necessitats d’avui dia i mostren les principals característiques del disseny de producte: innovació, estil, vocació d’utilitat col·lectiva i el seu paper de mediadors socials. Dos exemples contemporanis són la copa menstrual o la pantalla facial usada per la protecció de la Covid-19.
Pensa global, actua local
Entremig d’aquesta exposició s’inclou una mostra temporal, actualment dedicada als dissenys més internacionals. És una manera de recalcar el pensament tan difós en els nostres dies: “think global, act local”. Són una sèrie d’objectes que s’han realitzat a casa nostra i han traspassat fronteres convertint-se en referents de la història del disseny. A més, el Museu del Disseny es proposa d’externalitzar la mostra més enllà de les quatre parets del recinte. Per això, ha habilitat un enllaç que permet al visitant explorar el mobiliari urbà més destacable d’espais propers, com els jardins d’Elisava o la plaça de les Glòries Catalanes.
Aquesta exposició esdevé un aparador de la nostra cultura material; exhibeix des dels objectes de producte més refinats de la història del disseny, com la cadira Butterfly (1938 - 1939) del Grupo Austral, fins a objectes que tots hem tingut a casa, com la batedora Minipimer (1964) de Gabriel Lluelles Rabadà. Des del segle XX, el disseny va quallar amb força a Barcelona i es van produir peces icòniques. Una mostra són algunes de les bosses de paper de Vinçon (1988 - 2011), la famosa casa de disseny, o mítics dissenys de les Olimpíades del 92 com la torxa (1992) d’André Ricard Sala i la mascota Cobi (1989) de Javier Mariscal. Són objectes que parlen de nosaltres com a col·lectiu, però també de manera individual, perquè segur que tots tenim alguna història personal amb algun d’aquests dissenys.