Aquest dissabte, 28 de maig, l'Ajuntament de Tortosa ha convocat una consulta per decidir què fer amb el monument franquista en record de la Batalla de l'Ebre que hi ha al municipi. Podran votar-hi tots els majors de 16 anys empadronats a Tortosa. Es pot triar entre dues opcions: "Retirar-lo i museïtzar-lo" o "Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo". En ambdós casos es presenta com una mesura "per promoure la memòria històrica i la pau". És inevitable, ja que la Llei de la Memòria Històrica de 2006 estableix que "Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura".

Les posicions

L'alcalde, de Convergència, ha afirmat que votaria a favor del manteniment, i també ho faran cinc dels seus companys de partit al consistori, en tant que dos en sol·licitaran la retirada. Els representants d'Esquerra estan a favor de la retirada, a l'igual que els de Movem Tortosa, i ambdues formacions faran campanya per la retirada. La CUP defensa no participar al referèndum i ha assegurat que portarà el monument als tribunals, perquè vulnera la Llei de Memòria Històrica. Òmnium, l'ANC i els sindicats també s'han posicionat per la retirada del monument. Però hi ha qui advoca per la permanència de l'obra amb tota la seva simbologia. A Tortosa l'extrema dreta hi té una certa força: Plataforma per Catalunya hi ha arribat a tenir representació a l'Ajuntament i hi ha organitzat actes amb presència de feixistes.

Un procés complex

Hi ha hagut múltiples intents de retirar el monument que no han progressat, a desgrat de la Llei de Memòria Històrica. El 2010 es va proposar la realització d'un referèndum sobre el tema, però el PP i CiU, que en aquell moment sumaven majoria a l'Ajuntament s'hi van oposar, perquè eren partidaris de mantenir-lo. El gener de 2015 una moció a l'Ajuntament en favor de la retirada del monument, impulsada per Iniciativa per Catalunya - Els Verds, va ser derrotada pels vots units de CiU, el PP i Plataforma per Catalunya. El 3 de març d'aquest any, a instàncies de la CUP, va haver-hi una votació a l'Ajuntament per la descatalogació i retirada del monument. PSC, Catalunya Sí Que Es Pot i alguns diputats independents van donar suport a la CUP, però la proposta no va avançar perquè ERC i Ciutadans es van abstenir, i Convergència i el PP van votar en contra. L'alcalde, el convergent Ferran Bel, va argumentar que la decisió s'havia de prendre en referèndum. Dies després, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que emplaçava a l'Ajuntament a "retirar immediatament" el monument. L'Ajuntament va decidir no seguir la recomanació, i el 25 d'abril, mitjançant un acord entre CiU, ERC, PSC i Movem Tortosa, es va decidir convocar el referèndum del 28 de maig. El PP es va abstindre, però alguns membres del PP s'han sumat a la campanya per mantenir el monument.

Història faraònica

El monument de Tortosa va ser dissenyat dins la campanya dels "25 Años de Paz", que es van commemorar el 1964, quan s'acomplien 25 anys de la fi de la guerra i Franco es va voler presentar, paradoxalment, com l'artífex d'un llarg període de pau i d'estabilitat. Va ser promogut pel governador civil Rafael Fernández Martínez, el president de la Diputació, Antoni Soler Morey, i l'alcalde de Tortosa, Joaquim Fabra. L'escultor elegit va ser Lluís Maria Saumells, algú molt elogiat pels membres del règim  perquè feia art figuratiu i exhibia "profunda religiositat" (algun dels seus ex alumnes el definia com "un capellanet", i la major part de les seves obres eren sants i verges). L'obra va costar 4,5 milions de pessetes (una petita fortuna a l'època), i fou finançat per subvencions de la Diputació i dels Ajuntaments de la zona i per donatius de particulars.

Un monument indubtablement franquista

Tot i que alguns partidaris del monument al·leguen que el monument en origen era apolític i que posteriorment se li van col·locar alguns símbols franquistes, en realitat té totes les característiques d'una estètica feixista. De fet, encaixa amb els principis que establí la Delegación Nacional de Propaganda a la fi de la guerra per garantir l'enaltiment sistemàtic del règim. El monument es constitueix a partir de dues grans piràmides de ferro, situades al mig de l'Ebre, que encaixen plenament amb la grandiloqüència del règim. A la part superior de la més gran, un soldat, representant de l'exèrcit victoriós, posa un estel al cel (una al·legoria a la victòria de la "Croada" franquista). Una gran creu està adossada a un lateral, com a signe de l'aliança nacional-catòlica, i molts forats amb forma de ciris i creus cobreixen els laterals de les piràmides. Un àliga, símbol propi de l'Espanya feixista, corona la piràmide petita. Tenia múltiples inscripcions franquistes que es van retirar el 1984, com "A los combatientes de la Cruzada y de los XXV Años de Paz". També es va treure el Victus que lluïa l'àliga a les seves urpes. En aquell moment va haver-hi propostes per retirar el monument, però davant l'empat al consistori, va decidir el vot de qualitat de l'alcalde, que va afirmar que traient les plaques i el Victus el monument es convertia en "símbol de fraternitat entre germans". El 2008 es van retirar les plaques commemoratives de la inauguració del monument i una dedicada a "la Promoción Ebro de la Guardia Civil", però avui en dia encara en conserva d'altres, com "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro".

Deixar, enderrocar, reinterpretar

Des de la fi del franquisme les polèmiques sobre els símbols de la dictadura normalment s'ha plantejat entre dues opcions: conservar-los o retirar-los. Els sectors més conservadors han optat per la conservació, i els sectors més progressistes generalment han demanat la retirada o la demolició dels símbols. Però en els darrers temps hi ha una tercera opció. Molts són partidaris de mantenir els símbols de la dictadura, i de les altres opressions del passat, però deixant ben clar en quin context es van produir. L'hispanista Paul Preston ja va defensar que no s'havien de retirar els noms dels personatges franquistes del nomenclàtor, sinó que calia exposar clarament els seus crims a les plaques dels carrers. Argumentava que aquests noms representan un passat que no hem d'oblidar sota cap concepte i que en retirar-los es facilita l'oblit. Ricard Vinyes, el comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, també està en la seva línia, i defensa que els monuments s'han de deixar al seu lloc, però no de la mateixa forma: se'ls ha de dotar d'un acompanyament o d'una simbologia que recordi el passat, però que eviti que el monument continuï sent un homenatge a algú que no ha estat exemplar. Vinyes creu, fins i tot, que és humiliant i contraproduent que alguns monuments franquistes s'hagin retirat "amb nocturnitat i alevosia", o s'hagin destruït, perquè és com "si amaguéssim la història a sota la catifa".

Reinterpretacions al món

La reinterpretació de un monument acostuma a ser una intervenció més radical que la simple retirada. Es vol mantenir el monument com a record permanent de les barbaritats comeses pels que van erigir-lo. Les reinterpretacions sobre els monuments solen ser més contundents i conflictives que una simple demolició. A "Londres 38", una presó clandestina de la dictadura a Santiago de Xile, els familiars dels presos es van oposar a la destrucció de l'edifici, i van reivindicar que es mantingués obert: s'ha convertit en un centre de documentació sobre els drets humans, però de forma constant es projecten sobre les parets imatges de les víctimes assassinades allà, i per megafonia es reprodueixen els sons d'una sala de tortura. També l'ESMA, l'Escuela de Mecánica de la Armada de Buenos Aires, centre de detenció dels milicos, va esdevenir un museu en record de les víctimes.

Què vol dir "reinterpretar i contextualitzar" a Tortosa?

Un grup d'experts contractats pel Memorial Democràtic per fer un estudi sobre els símbols franquistes a Catalunya, després d'estudiar el monument de Tortosa, van recomanar: "Prèvia negociació de retirada amb el titular del monument, es recomana al municipi la seva conservació i senyalització". Es posicionaven clarament en favor de reinterpretar-lo, tot i que no quedava ben clar en quina ubicació. Ara bé, entre els que advoquen des de Tortosa per recontextualitzar el monument, hi ha diverses tendències. Alguns tan sols estan disposats a retirar els darrers símbols franquistes per convertir-lo en un homenatge a "totes les víctimes de la guerra". Federico Mayor Zaragoza, el tortosí ex secretari general de la UNESCO, ha defensat la reinterpretació, però per reinterpretació ell es refereix, simplement, a retirar tots els símbols franquistes. D'altres, des de postures genuïnament antifeixistes, exigeixen que hi hagi una relectura del monument i que de forma ben visible recordi els crims del franquisme.

Reinterpretar cap a on?

Una de les qüestions bàsiques és què es pot considerar reinterpretar, tal i com estableix l'ambígua pregunta del referèndum. No hi ha hagut cap proposta concreta sobre què fer amb el monument. I això li treu credibilitat, especialment quan alguns dels qui defensen el manteniment argumenten que "ja està bé com està", i s'han afegit a votar en favor del manteniment i la reinterpretació com a mal menor. De fet, fa dècades que alguns sectors aposten per no tocar l'obra de Saumells. Tortosins Pel Monument, l'associació ciutadana que defensa la pervivència de l'obra, és dirigida per Jaume Solé Purcalla, del PP, i n'és vicepresident el republicà Jordi Albero. Es presenta com apolítica, però acull en el seu si a nostàlgics de l'antic règim. Alguns dels seus membres fins i tot són capaços d'argumentar que "Lo Monument" "mai no ha estat franquista". Per altra banda, hi ha dificultats objectives per reinterpretar el monument, ja que és difícil eliminar-li l'estètica pròpia d'un monument dictatorial. Però enderrocar-lo també pot tenir un cost molt elevat.

Reacció local

La campanya en favor del monument juga amb el sentiment local agraviat pel centralisme. El president de Tortosins Pel Monument argumenta: "La campanya mediàtica per acabar amb @LoMonument orquestada des de Barcelona costa molts calers... D'on surten?". Aquest dirigent popular es pregunta: "Per què aquesta obsessió dels mitjans de la catalunya central de desprestigiar les Terres de l'Ebre?". Probablement  les minúscules de "catalunya central" i les majúscules de "Terres de l'Ebre" no són casuals. Un dels motors de la campanya pel manteniment del monument és, justament, el dret a decidir sobre les imposicions forànies: "Que sigui el poble qui esculli el futur del monument". Des d'organitzacions antifeixistes s'argumenta que la simple existència del monument és una ofensa a les víctimes de la dictadura i que ni que hi hagi acord local per mantenir-lo es pot tolerar la seva conservació.

Creu als caiguts al recinte del Calvari de Tortosa. Font: Memorial Democràtic.

Espectacular, però no únic

El Memorial Democràtic ha inclòs el monument de Tortosa dins el Cens de simbologia franquista de Catalunya. És el més destacat dels 38 monuments que existeixen a tot el territori que violen la Llei de la Memòria Històrica. El cens inclou també 41 noms de carrer, 53 plaques, 28 tombes i làpides, 26 creus, 20 gravats o relleus, 5 obres de forja... Hi ha pràcticament monuments de tot el territori. A Tortosa la llista també hi inclou la placa - monòlit dedicada a Joaquim Bou, procurador a les Corts franquistes, ubicada a la plaça del mateix nom. A la mateixa localitat hi figura una placa als Caídos por Dios y por España situat al recinte del Calvari. Els experts del Memorial reclamen la retirada d'aquests dos símbols, així com les d'algunes plaques col·locades a diversos edificis.

Esborrar el pecat original

La supervivència amb tota la seva simbologia del monument a la Batalla de l'Ebre, i de tants d'altres monuments franquistes a l'Estat espanyol, seria incomprensible a d'altres països europeus. La democràcia espanyola va intentar passar per alt qualsevol revisió del passat per evitar interrogar-se sobre els seus propis fonaments. La supervivència durant tant de temps de la simbologia franquista diu molt poc a favor de la transició política espanyola. I que el monument de la Batalla de l'Ebre hagi sobreviscut 10 anys a la Llei de la Memòria Històrica sense modificacions tampoc és gaire alentador.