Si encara no ho feu fet, arribeu tard. El Teatre Nacional de Catalunya ha programat fins al dia 23 de desembre a la seva Sala Gran Prostitución, un dels millors espectacles que s'han dut a escena aquesta temporada. Prostitución és una obra de teatre documental que signen Andrés Lima i Albert Boronat sobre textos d’Amelia Tiganus, Juan Cavestany, Albert Boronat, Verónica Serrada i Andrés Lima i els testimonis d’Ana María, Isabela, Lucía, Alexa, Alicia, Lukas i la Sra. Rius. Sota direcció del mateix Lima, l’espectacle el protagonitzen les actrius Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste amb música en directe al piano de Laia Vallés o Bru Ferri. Correu a veure’l. No cal que acabeu l’article. És millor l’espectacle. Sempre! (Gairebé).
Un món paral·lel
En arribar a la Sala Gran trobem al centre de l’escenari una mena de construcció rectangular semblant a un contenidor industrial que podríem trobar a qualsevol descampat de l’extraradi. Més tard veurem que el seu interior amaga l’habitació funcional d’un bordell. Quan comença l’espectacle, les actrius, una a una, accedeixen al teatre des de la mateixa porta que ho has fet tu com a espectador. Baixen les escales de la platea i entren a l’escenari mitjançant una passarel·la que uneix el pati de butaques i l’escena. Un pont suspès des d’on les actrius es desprenen de part de la seva indumentària de ciutadana “respectable” per introduir-se en una altra realitat; la de la prostitució. Un gest que no fa de primeres Carmen Machi que entra a escena com l’actriu que és i entrevista a una prostituta de nom Lucia que en aquest cas encarna Nathalie Poza. A partir d’aquí el joc ja està establert.
La dramatúrgia d’Andrés Lima i Albert Boronat transita donant veu a diferents dones, diferents prostitutes, però també a un gigoló i un xapero. A poc a poc ens endinsarem en aquest món paral·lel: rient, emocionant-nos, aprenent, enfurismant-nos i sobretot avergonyint-nos. Una mirada polièdrica de la prostitució partint des d'apunts per a la reflexió com el de la llibertat que una dona té de fer amb el seu cos el que li roti.
Una anàlisi de la complexitat fundacional de la societat patriarcal que ha procurat desarticular i neutralitzar a la dona en el sistema. Una reflexió de la nostra societat on tampoc es deixa de denunciar les situacions vexatòries i d’esclavitud en les quals viuen moltes dones al nostre país i que cap política sembla que pugui resoldre. Les dades són clares i són part d’aquest document teatral: la prostitució és el 0,35% del PIB d’Espanya; el tercer estat en el rànquing mundial de demanda de prostitució.
Carmen Machi és una de les protagonistes de Prostitución, espectacle que es pot veure al TNC fins al dia 23 de desembre
Al servei del relat
Les interpretacions són simplement formidables. Les actrius mediàtiques desapareixen rere els seus personatges amb una generositat difícil de veure en aquest sistema, no només el de l’escena, que potencia tant els egos. Simplement, es posen al servei del relat i el resultat és simplement colpidor i brillant. Com l’ús de la música i les projeccions plenes de contingut dramàtic. Un espectacle on tot funciona en una única direcció.
Poques vegades he tingut la sensació que un espectacle omplia tant l’escenari de la Sala Gran amb tan poc. Potser és perquè com deia la meva professora Txiki Berraondo: “a escena sempre hem de jugar-nos-hi alguna cosa”. I a Prostitució hi ha molt en joc. Evidentment, la injustícia de moltíssimes dones explotades i vexades, presses d’un sistema antic i caduc. Ja és hora que hi fem alguna cosa. De debò.