Els nord-americans The Offspring descarregaran tot el seu arsenal punk rock al recinte de l’Olímpic Arena de Badalona aquest dissabte 27 de setembre. La banda liderada per Dexter Holland presentarà Supercharged (2024), un onzè disc que suposa un retorn al so contundent dels seus inicis, però no hi faltaran aquells hits ultrapegadissos amb els quals van assaltar les radiofórmules i les llistes de vendes a mitjans dels noranta. Tot seguit, un repàs als moments clau de la trajectòria de la banda californiana (i unes quantes curiositats).
Tres estudiants i un conserge
Quan van començar a mitjans dels vuitanta sota el nom de Manic Subsidal —el nom The Offspring arribaria el 1986— gairebé no sabien tocar quatre acords i viure de la música no entrava en els seus plans. Els fundadors de la banda, que va patir diverses entrades i sortides durant els primers mesos, van ser el cantant i guitarrista Dexter Holland —nascut Bryan Keith— i el baixista Greg Kriesel, més conegut com Greg K. Van completar la primera formació estable un bateria encara més jove anomenat Ron Welty, que va entrar a la banda amb només 16 anys, i Kevin Noodles Wasserman. Aquest últim, curiosament, era el conserge de l’institut on estudiaven els seus companys, el Pacific High School; cridava l’atenció per la seva llarga grenya i unes grans ulleres que corregien la seva alta miopia. Aquesta curiosa colla només pensava a emular els seus veïns Social Distortion i T.S.O.L.; com a molt aspiraven a omplir alguna sala mítica de la costa californiana com el Hollywood Palladium, amb capacitat per a unes 4.000 persones. Tot i això, durant anys van haver de conformar-se amb reunir una vintena d’amics en locals modestos.
La cinta que va arribar a BCore i el seu pas per Barcelona
Els inicis de la banda no van ser gaire prometedors, però ells van seguir perseverant i van cridar l’atenció d’un petit segell independent de poc recorregut anomenat Nemesis. Amb ells van publicar la seva primera referència, un disc homònim tan irregular com prescindible, el 1989. Tot i això, la publicació d’aquest treball els va introduir en l’efervescent escena punk rock californiana i es van guanyar la confiança de Brett Gurewitz, guitarrista dels respectats Bad Religion i també productor i propietari del segell independent Epitaph. Ell va saber veure el potencial de la banda d’aquests quatre joves de Huntington Beach i es va oferir a publicar el seu segon llarg, Ignition, llançat el 1992.
La llegenda diu que van estar a punt de fitxar per un segell veterà del punk i hardcore català, però no és cert
Només un any després van passar per la desapareguda sala Garatge de Barcelona. Acompanyaven una banda molt més consolidada com NOFX, una de les bandes franquícia d’Epitaph, aleshores amb quatre discos al darrere; i també van compartir escenari amb els locals 24 Ideas, on militava Jordi Llansamà, responsable del segell independent BCore. I la llegenda diu que van estar a punt de fitxar per aquesta discogràfica catalana, però no és cert. “Em van enviar una pre-demo del primer disc, l’homònim, suposo que buscant una edició per a Espanya o Europa. Haig de tenir aquella cinta per casa… Però no m’agradava, em va semblar una banda més, no em va excitar gens ni mica”, explica Llansamà a Revers, desmentint en part aquesta història. El més curiós és que The Offspring van deixar d’exercir de teloners i van començar a encapçalar llargues gires només un any després amb la publicació del seu tercer disc, Smash, el disc més venut de la història en un segell independent.
L’èxit de Smash i acusacions de plagi
El 1994 va ser un molt bon any per al segell Epitaph i pel punk rock en general. En aquest mateix exercici van veure la llum discos ara incunables del gènere com Punk in Drublic de NOFX, Unknown Road de Pennywise, Stranger than Fiction de Bad Religion, Dookie de Green Day i, clar, Smash de The Offspring. Tots aquests discos, amb els seus respectius videoclips de presentació, es van colar a milions de llars a través de les emissores de ràdio i la cadena MTV. A mitjans dels noranta, recordem, internet, plataformes de streaming i xarxes socials encara eren ciència-ficció.
Els seus admirats Agent Orange els van denunciar per copiar-los un solo de guitarra basat en una escala àrab
Sigui com sigui, amb Come Out and Play, una cançó sobre bandes i violència a les escoles, The Offspring van aconseguir arribar al número u de la llista rock del Billboard, un èxit contra tot pronòstic per a tothom, inclosa la mateixa banda. L’èxit, però, no va estar exempt de polèmica: els veterans Agent Orange els van acusar de plagiar el solo de guitarra del seu Bloodstains. Finalment, aquella demanda va ser desestimada perquè les dues peces es basen en una escala àrab similar, però els perits encarregats del cas van entendre que no era la mateixa. Per enterrar l’assumpte i ajudar els seus col·legues, uns anys després, Holland i companyia van arribar a versionar el polèmic tema dels Agent Orange per pagar-los, ara sí, amb royalties.
El seu salt a una multinacional
Bandes com The Offspring i les esmentades anteriorment, sobretot Green Day i Bad Religion, van portar el rebel punk rock al gran públic. Els sons de l’underground s’endinsaven en la festa del mainstream per la porta gran. La indústria musical havia canviat molt des de l’explosió de Nirvana, la banda que va trencar tots els sostres de vidre amb el seu Nevermind el 1991. I, clar, els protagonistes d’aquest article van rebre ofertes molt temptadores per part de les discogràfiques multinacionals. Columbia Records va guanyar la partida i l'emprenyada de Brett Gurewitz, principal valedor de la banda, va ser monumental. Sigui com sigui, a favor de The Offspring podem dir que no van domesticar la seva proposta i van entregar a Columbia un Ixnay On The Hombre, on el més semblant a una concessió pop és Gone Away, un mig temps tan senzill com emocionant. No puc dir el mateix del següent llarg de la banda, Americana, ple de hits festius i superficials com Pretty Fly For A White Guy i Why Don’t You Get A Job.
A diferència de Green Day, The Offspring mai van tenir massa predicament en el circuit més alternatiu
Cal dir que Green Day va patir molt en abandonar la independència. Van ser vetats a la mítica 942 Gilman Street, la sala que els va veure créixer, per la publicació de Dookie a través d’una gran corporació, i el trio els va dedicar la cançó 1986 al següent treball. The Offspring, en canvi, mai van patir per això perquè mai van tenir massa predicament en el circuit underground.
Demandes, antivacunes i el bateria fantasma
The Offspring va publicar Conspiracy of One el 2000 amb certa repercussió i va perdre el seu bateria de sempre —després de 15 anys junts— poc abans de la gravació de Splinter, publicat el 2003. Welty volia centrar-se en altres projectes musicals, allunyat del focus. Van cobrir aquesta marxa a l’estudi amb un músic enorme com Josh Freese (aleshores membre de The Vandals i A Perfect Circle) i van presentar el disc en directe amb un altre fenomen de les baquetes com Atom Willard (Rocket from the Crypt), qui quatre anys després els va abandonar per tocar amb Angels and Airwaves, el projecte paral·lel de Tom DeLonge de Blink 182. El va substituir un altre bateria de garanties com Pete Parada, un músic amb un historial lluent després del seu pas per Saves the Day i Face to Face, però amb qui no van poder gravar el següent disc, Rise and Fall, Rage and Grace, per problemes contractuals. Un cop més, Freese es va encarregar de gravar les bateries del disc.
Sense ser membre de la banda, Josh Freese apareix als crèdits de diversos discos publicats des del 2003
Si per alguna cosa serà recordat Parada, no és tant per la seva aportació a la discografia de The Offspring, com pel seu acomiadament. Pel que sembla, quan tocava presentar Let the Bad Time Roll, publicat en el pandèmic 2021, Parada va ser apartat de la banda per no voler vacunar-se contra la Covid-19. Al·legà patir la síndrome de Guillain-Barré i que el seu metge li havia aconsellat que no es vacunés pels efectes secundaris, però la resta de la banda va decidir seguir endavant sense ell. Parada no es va quedar de braços plegats i va formar una altra banda anomenada The Defiant juntament amb un negacionista declarat de la vacuna de la covid-19 com Dicky Barrett, dels The Mighty Mighty Bosstones. El baixista Greg K també va abandonar la disciplina de The Offspring i no per decisió pròpia. El cofundador de la banda, que va al·legar un ús indegut i incompliment de l’acord sobre els drets de la marca The Offspring, va ser reemplaçat per Todd Morse (conegut per la seva tasca a la banda neoyorquina H2O) el 2019. Completa la formació actual el jove bateria Brandon Pertzborn, amb un historial impressionant a 30 anys (Black Flag, Suicidal Tendencies, Marilyn Manson, Limp Bizkit), tot i que encara no ha pogut gravar íntegrament un àlbum amb la banda californiana: Freese, el bateria en l’ombra, una altra vegada ell, apareix als crèdits de 6 de les 10 cançons de Supercharged, publicat el 2024.
Científic i empresari
Dues últimes curiositats: Dexter Holland és Doctor en Biologia Molecular per la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) i si algun dia es cansa de la vida de rockstar podria reprendre la seva carrera acadèmica. Podria fer això o potenciar la seva marca Gringo Bandito, una salsa picant ideal per amanir tacos i burritos elaborada pel mateix Holland a base de jalapeños, pebrots i espècies secretes. De moment, té per davant una intensa gira mundial fins al novembre i ja han confirmat la seva presència en algun festival de l'estiu vinent.