No miro la televisió. Miro pel·lícules i sèries a diferents plataformes, però fa més d’un lustre que la televisió per a mi no és un mitjà de comunicació ni d’informació vàlid. Jo m’informo a través de la ràdio i del diari, però sobretot de la ràdio. La ràdio és un mitjà que m’agrada molt i un format que m’atrau perquè puc aprendre-hi i puc descobrir-hi històries cada dia. Hi ha varietat, i, és veritat que també hi ha molta merda, però hi ha (o hi havia) tertúlies molt enriquidores i divertides.

Fa setmanes (o mesos o anys) que les tertúlies radiofòniques de cada matí són insuportables

Fa setmanes (o mesos o anys) que les tertúlies radiofòniques de cada matí són insuportables. El procés i la pandèmia han estat temes que han durat anys, però ara, que semblava que el feminisme, l’ecologisme o algun altre tema acabat en -isme podria tenir lloc a les tertúlies del nostre país… No és així. Ara toca el tema “del català”. I em sembla bé! El que no em sembla bé és la manera com s’enfoca aquest debat. 

La setmana passada la notícia sobre el català i els joves de Barcelona va ser l’escenari perfecte per a una d’aquestes tertúlies lliristes del català

La setmana passada la notícia sobre el català i els joves de Barcelona va ser l’escenari perfecte per a una d’aquestes tertúlies lliristes del català. “Els joves”, “tots els joves”, “el català morirà”, “la realitat que vivim”, “a Barcelona” (perquè tot passa a Barcelona) i altres frases que tampoc no solucionen res van ser repetides al llarg de més d’una hora a la ràdio. No soc negacionista, sé perfectament que ens trobem en plena emergència lingüística, però estic emprenyada. Us ho demano: Podeu parar d’analitzar la situació de la llengua amb aquesta actitud ploranera i mediocre? Podeu parar de fer previsions i d’extreure conclusions en comptes de pensar solucions? Podeu parar d’aferrar-vos a les dades i ser l’altaveu dels titulars més catastrofistes i sensacionalistes? Comenceu a semblar el Sálvame del català! Potser (i només potser) si comenceu practicar la proactivitat, és a dir, a actuar en comptes de parlar, analitzar i comentar, ens en sortirem. 

És impressionant: els joves no només som responsables del retrocés del català, també som qui hem importat la festeta del trick-or-treat. Va, home, va!

Bé, per si no estava prou emprenyada, al cap de dues tardes, a Islàndia, un programa de l’Albert Om que m’agrada molt, un senyor més boomer que jo afirmava el següent: “tota la gent nascuda a partir del 85 no sap què és la castanyada, no menja castanyes i celebra el Halloween.” És impressionant: els joves no només som responsables del retrocés del català, també som qui hem importat la festeta del trick-or-treat. Va, home, va!

Soc del 92 i no només sé què és la castanyada, sinó que també la celebro

Jo escric en català, treballo en català, soc filòloga catalana i professora de català, faig publicacions i llibres en català (un dia us explicaré el que cobrem per fer llibres i potser entendreu que fer-los és un acte d’amor a la llengua i al país en general), escric articles en català i procuro mantenir el català sempre. Soc del 92 i no només sé què és la castanyada, sinó que també la celebro. Jo em puc morir avui mateix i ningú no em podrà dir que no he fet res pel català. Però, tots vosaltres, col·laboradors lliristes i catalanets a qui us encanta anar proclamant que el català es morirà: VOSALTRES, QUÈ HAUREU FET PEL CATALÀ?