El terror no sempre s'amaga darrere d'un monstre, un assassí o una presència sobrenatural. De vegades es troba a la feina, en les exigències impossibles, en l'esgotament i en la pressió per arribar a tot. Aquesta és la premissa de Sanguine, de la directora francesa Marion Le Corroller, que s'ha proclamat millor pel·lícula de la 59a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Una història que converteix l'explotació laboral en un autèntic malson físic i psicològic i que s'ha imposat en un palmarès molt repartit, amb el cineasta indonesi Joko Anwar com a millor director per Ghost in the Cell i la pel·lícula d'animació Wildwood, de Travis Knight, com a gran favorita del públic.
Muy contento de que SANGUINE sea la película vencedora de este #Sitges2026 !!! Era de mis favoritas. Aquí puse mi crítica cuando la vi👇🏻
— Aureli Del Pozo (@Aureli_DelPozo) October 17, 2026
Sanguine, que ha rebut un premi dotat amb 20.000 euros, s'inscriu en el gènere conegut com a body horror, una modalitat del cinema de terror que explora la deformació, la malaltia i la transformació del cos humà. La seva protagonista, interpretada per Mara Taquin, és la Margot, una jove estudiant de medicina que intenta sobreviure al ritme frenètic de les pràctiques en un servei hospitalari d'urgències. Però l'arribada de pacients joves amb símptomes inexplicables acabarà convertint la seva vida en un infern. El més inquietant és que el seu propi cos començarà a desenvolupar la mateixa misteriosa patologia que intenta diagnosticar.
La pel·lícula té, a més, un component autobiogràfic. Le Corroller ha explicat que es va inspirar en la seva experiència professional en el món de les finances, que va decidir traslladar a l'ambient hospitalari. "Volia que fos una pel·lícula de terror perquè el que vaig viure en les finances va ser terrorífic", va confessar durant el seu pas pel festival. La directora considera que alguns hospitals s'han convertit en grans empreses i utilitza aquesta contradicció per construir una crítica a un sistema laboral que acaba devorant les persones.
La membre del jurat Valeria Vegas ha destacat que Sanguine és una pel·lícula molt completa, tant per allò que explica com per la manera d'explicar-ho, i ha remarcat la seva capacitat per connectar amb una generació que viu sotmesa a exigències professionals cada vegada més grans. El director del certamen, Ángel Sala, també ha celebrat el pes creixent de les dones en el cinema fantàstic, una tendència que considera especialment visible en aquesta edició.
Joko Anwar, millor director, i el segell de Danny DeVito
El premi a la millor direcció ha estat per a Joko Anwar, un dels grans noms del cinema de terror indonesi, per Ghost in the Cell, una història ambientada en una presó de màxima seguretat on una sèrie d'assassinats macabres obliga els reclusos a unir-se per combatre una amenaça sobrenatural. Una barreja de terror, acció, humor i crítica social que també ha aconseguit el premi del jurat Carnet Jove.
El premi especial del jurat ha recaigut en Drag, dirigida per Greg Yagolnitzer i Raviv Ullman i produïda, entre d'altres, per Danny DeVito i el seu fill Jake. La pel·lícula, en què també participa Lucy DeVito, explica la història de dues germanes que intenten robar en una casa rural, però el pla se'ls complica quan una queda immobilitzada després de lesionar-se l'esquena.
Pel que fa a les interpretacions, Jasmine Trinca ha guanyat el premi a la millor actriu per The Spiral i Benoît Magimel el de millor actor per Historias de la noche. El guardó al millor guió ha estat per a Buddy, de Casper Kelly i Jamie King; el de millor fotografia per a Raphaël Vandenbussche per Océano Titánico, i el de millors efectes especials per a Hong Jeong-ho per Colony.
'Wildwood' enamora el públic
El gran premi del públic ha estat per a Wildwood, de Travis Knight, una pel·lícula d'animació en stop-motion, la tècnica que dona vida a figures físiques fotografiant-les fotograma a fotograma. Produïda per l'estudi Laika i basada en la novel·la de Colin Meloy, arribarà als cinemes el 23 d'octubre. La història segueix la Prue, una nena que s'endinsa en un bosc misteriós per rescatar el seu germà petit, segrestat per un estol de corbs. Animals que parlen, personatges fantàstics i un univers visual extraordinari protagonitzen aquesta aventura que ha seduït els espectadors del festival.
El palmarès també ha reconegut el cinema de gènere més experimental. A la secció Noves Visions, Hen, de Nico Scheepers, ha estat escollida millor pel·lícula, mentre que el duet Burnin' Percebes, format per Fernando Martínez i Juan González, ha guanyat el premi a la millor direcció per La muerte de Drácula, compartit amb Cristian Ponce per Familia teme enfrentar una nueva noche de terror. El premi de la crítica FIPRESCI José Luis Guarner ha estat per a The Incomer, de Louis Paxton.
🎞️PREMIS DE LA SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ (SOFC) Premi Citizen Kane al Director Revelació: Adrian Chiarella (Leviticus) Millors Efectes Especials, Visuals o de Maquillatge: Hong Jeong-ho (Colony) Millor Música: Mondo Boys (River) https://t.co/pr9DyNymnu
— Sitges Film Festival (@sitgesfestival) October 17, 2026
Sitges supera el milió d'euros de recaptació
Més enllà dels premis, el Festival de Sitges tanca la seva 59a edició amb unes xifres que confirmen el bon moment del certamen. Segons ha explicat la directora de la Fundació del Festival, Mònica Garcia, la venda d'entrades ha crescut un 6% i la recaptació ha arribat als 1.050.000 euros, superant novament el milió d'euros.
Amb la mirada posada en el 2027, quan el festival celebrarà el seu 60è aniversari, l'organització confia a recuperar la renovada sala del Retiro, que permetria ampliar la capacitat d'acollir espectadors. L'Auditori també serà objecte de millores, tot i que les obres comportaran una petita reducció del nombre de butaques.
L'edició d'enguany ha comptat amb la presència de grans noms del cinema internacional com Peter Jackson, Danny DeVito, Kevin Bacon, Kyra Sedgwick i Alejandro Amenábar, i culmina aquest dissabte amb la gala de cloenda i el reconeixement honorífic a Amy Irving. Un festival que continua creixent i que enguany ha trobat el seu gran monstre cinematogràfic en un enemic molt quotidià: la pressió de la feina.