Amer (llavors vegueria de Girona), 2 de febrer del 1428, diada de la Candelera. Primera hora de la matinada. Fa 597 anys. Un terratrèmol —que la investigació actual estima d’una magnitud de 6,5 a l’escala de Richter— esqueixava Catalunya de nord a sud. A Amer, llavors una petita vila de 300 habitants, un extraordinari moviment va esberlar la terra i va obrir una esquerda de vuit quilòmetres de longitud. El "Terratrèmol de la Candelera", com seria anomenat, es convertiria en el fenomen sísmic més intens i més mortífer de la història de Catalunya: la investigació actual calcula que va tenir una intensitat de 9 i les fonts documentals de l’època comptabilitzen un mínim de mil víctimes mortals.
L’epicentre
Les mateixes fonts documentals de l’època situen l’epicentre d’aquell fenomen sísmic a la vall de Núria (a la capçalera del riu Freser). Segons aquestes fonts, el poble —proporcionalment— més afectat del país va ser Queralbs. El terratrèmol de la Candelera marcaria un abans i un després per a aquell petit poble. La forta sacsejada n'ensorraria la pràctica totalitat dels edificis i durant aquella fatídica primera hora de la matinada de la Candelera moririen 150 dels seus 164 habitants (el 90% de la població local). A pobles del voltant, com Ribes, també es van produir dotzenes de víctimes.
El primer radi d’acció
Però els terribles efectes d’aquell fenomen sísmic no van quedar limitats a la vall del riu Freser. Si Queralbs havia estat el poble amb una afectació percentual més significativa (90%), la vila que va registrar la massa quantitativa més elevada de víctimes mortals va ser Puigcerdà, que va perdre 300 dels seus 2.700 veïns (el 12%). Sobre la línia imaginària que uniria aquests dos pols, també es produirien importants mortaldats. Camprodon va perdre uns 200 veïns d’un total de 784 (més de la quarta part de la població), i Sant Joan de les Abadesses va comptabilitzar 40 morts sobre un total de 232 habitants. Les fonts revelen que aquestes morts eren produïdes per ensorraments.
Més enllà del primer radi d’acció
Una altra zona que va registrar una gran mortaldat va ser la Garrotxa. En alguns pobles d’aquesta comarca, les fonts documentals comptabilitzen pèrdues poblacionals de fins a un 35%: la vall d’en Bas (180 morts sobre 520 habitants), la vall de Bianya (130 defuncions sobre 380 pobladors) o Castellfollit de la Roca (80 víctimes mortals sobre 250 veïns). En aquest segon radi, l’esquerda d’Amer assenyala la direcció d’aquella onada de mort. Però també és veritat que a mesura que aquell fenomen s’allunyava de l’epicentre, els seus efectes destructius eren menors. A Barcelona (al barri del Born) es van comptabilitzar 30 morts, i a Bellpuig, 13.
Quin paisatge va deixar el terratrèmol de la Candelera?
L’efecte més espectacular d’aquell fenomen seria l’esquerda d’Amer. Però aquelles fonts esmenten que, a més de la destrucció gairebé total de Queralbs i de Tortellà (no es tenen notícies del nombre de víctimes), es va produir la destrucció parcial dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses, de Ripoll, de Sant Llorenç de Bagà i de Fontclara —a Banyuls dels Aspres— (vegueria del Rosselló). També citen danys de molta importància als temples parroquials de Puigcerdà i de Bellpuig, a l’abadia de Sant Martí del Canigó, al campanar d’Arles i a l’alberg de Núria. A Barcelona, la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar va caure a terra i va causar una quantitat important de morts.
Per què va produir tantes víctimes aquest terratrèmol?
A principis del segle XV, la població rural europea es disposava sobre el terreny amb un model de poblament dispers. No es concentrava en edificis amb diversos departaments, que en aquell moment ja era el model dominant al món urbà. Per aquest motiu, sorprèn que el terratrèmol de la Candelera, que afectaria bàsicament la Catalunya Vella (un territori dominat pel model de poblament dispers), causés tantes víctimes. El cas de Queralbs és especialment rellevant. I la resposta ens la dona l’hora en què es va produir. Per l’hora en què es va produir, aquell fenomen sísmic va agafar pràcticament tothom al llit i dormint, i sense possibilitat de reacció.
El terratrèmol de la Candelera va ser el primer?
El terratrèmol de la Candelera és el més mortífer de la història de Catalunya. Si més no, dels que tenim documentats. Però no és el primer de la nostra història. Ni tan sols el primer que va ser documentat. Aquest "honor" li correspondria a un fenomen que es va produir cinquanta-cinc anys abans. El 3 de març del 1373, es va produir un terratrèmol amb epicentre a la vall de Boí i que segons la investigació moderna hauria tingut una magnitud d'entre 8 i 9 de l’escala Richter. Segons les fonts documentals, aquest fenomen causaria una gran destrucció a la mateixa vall de Boi (epicentre del terratrèmol) i a les veïnes valls d’Aran i d’Àneu, però no especifiquen la quantitat de víctimes.
Què va destruir el primer terratrèmol documentat?
Les mateixes fonts detallen que a la zona de l’epicentre en van quedar especialment afectades les viles de Sorpe (vall d’Àneu) i Montclús (serra del Montsec), amb un nivell de destrucció total. També esmenten que Castèth Leon (construït un segle abans al país d’Aran), que era la principal fortalesa i la residència dels governadors aranesos, va quedar parcialment destruït (van caure la torre del portal i la torre major) i que els campanars de les esglésies parroquials de Boí i de Taüll no van poder resistir el terratrèmol i es van precipitar sobre les teulades de les cases del voltant. Montclús, totalment cobert per una esllavissada de roques, no va ser mai reconstruït.
Què més va destruir aquell "primer" terratrèmol?
Aquell terratrèmol també va afectar altres viles i ciutats de Catalunya, l’Aragó i Occitània. Segons les mateixes fonts documentals, l'ona sísmica va provocar diversos danys en edificis situats fins a 200 quilòmetres de l’epicentre, i descriuen enfonsaments parcials al Castell del Rei, a la plana d’Urgell; a la Casa de la Paeria, a Cervera; a l’església parroquial d’Albalat de Cinca; als castells d’Oló i de Gurb, o a les esglésies de Sant Just, de Santa Clara i de Santa Maria del Mar, a Barcelona. En aquest darrer cas, està documentat que la part alta del campanar es va precipitar contra el terra de la plaça, i va provocar diversos morts.