'Terminator 2': fa 30 anys que Schwarzenegger va salvar la humanitat

Diuen que les segones parts no són mai bones. Contradient la saviesa popular, l'estiu de 1991, ara fa tot just 30 anys, arribava a les sales de cinema dels Estats Units Terminator 2, pel·lícula que acabaria convertint-se un dels grans clàssics del cinema d'acció. I és que com va dir el seu director James Cameron abans de començar el rodatge: "Si Arnold i el seu T-800 és un tanc de la Segona Guerra Mundial, el T-1000 ha de ser un Porsche. Un assassí més astut, una autèntica amenaça que no faria servir la força bruta com la seva principal arma sinó la intimidació". Cameron va acabar tenint un monoplaça Ferrari de competició.

Gènesis

Any 2029. L'univers està regit per Skynet, intel·ligència artificial al capdavant d'un exèrcit de màquines que s'ha marcat el propòsit de devastar la Terra i acabar amb la humanitat. Una guerra, però, que els androides van perdent davant les tropes de la resistència humana, milícia liderada per John Connor. En aquest escenari, Skynet decideix enviar en el temps al Terminator T-800 model Cyberdyne 101 per posar fi a la vida de la mare de Connor abans que aquest neixi.

El viatge temporal portarà al ciborg exterminador (interpretat per Arnold Schwarzenegger en un dels papers de la seva vida) l'any 1984, quan Sarah Connor (Linda Hamilton), mare de John, queda embarassada.

Aquest és l'argument de Terminator, la primera entrega d'una de les més icòniques sagues en la història del setè, art, pròleg de la millor entrega de la sèrie: Terminator 2: judici final, pel·lícula que James Cameron, el seu realitzador, va trigar set anys a poder materialitzar.

Judici final

Com a nen crescut en els anys més difícils de la Guerra Freda, l'època de la crisi dels míssils de Cuba en què semblava que la Terra podria volar pels aires en qualsevol moment, James Cameron sempre ha estat obsessionat amb la Guerra Nuclear i el Judici Final. Temes que el cineasta, un dels realitzadors més taquillers de tots els temps, ha tractat en diversos moments de la seva filmografia, com The Abyss, True Lies i, de forma molt més evident, Terminator 2.

Any 1995, una dècada després de l'arribada del T-800 a la Terra. John Connor (Edward Furlong) té deu anys i viu a Los Angeles amb els seus pares adoptius. La seva mare, Sarah Connor (Linda Hamilton), està ingressada en un hospital psiquiàtric després d'haver intentat bombardejar una fàbrica d'ordinadors, la futura intel·ligència artificial que voldrà eliminar la vida humana. Després del seu primer intent fallit, Skynet envia un nou Terminator per intentar posar fi a la vida de John. Es tracta del T-1000 (Robert Patrick), un model evolucionat de l'exterminador original. Paral·lelament, el mateix John Connor envia des del futur el T-800 (Arnold Schwarzenegger), ara reprogramat, per protegir el seu jo adolescent.

Problemes i més problemes 

James Cameron ja tenia la idea sobre la que aixecar la segona entrega de Terminator des del mateix dia en què va finalitzar el rodatge de la primera part. Va haver d'esperar set anys a poder-la fer realitat.

El primer problema que es va trobar va ser amb la productora. La propietat intel·lectual de Terminator estava en mans de Hemdale, una productora en aquells moments en el precipici financer, que no es volia desprendre dels drets de la franquícia però tampoc es volia arriscar, ni disposava dels actius, per a produir la segona entrega. La solució al problema va arribar de la mà de Mario Kassar, un magnat que convençut per James Cameron va fer-se amb els drets de la saga. L'aposta acabaria sent guanyadora.

L'altre mal de cap que va perseguir James Cameron durant anys va ser el de la tecnologia. Terminator 2 requeria d'uns avenços tècnics que la indústria dels efectes especials encara no li podia oferir, molt especialment en el modelatge del T-1000, un Terminator que a través d'un procés de metamorfosi liquida assolia l'aspecte que desitjava. El geni dels efectes especials Stan Winston va ser el responsable que aquell androide compost per un "polialiatge mimètic" de metall líquid juntament amb nanoxips que li permetien autorregenerar-se, resultés creïble. Per aconseguir-ho, ell i el seu equip de l'empresa especialitzada Industrial Light & Magic van escanejar el cos de l'actor Robert Patrick per tal de crear un model en malla 3D, al qual després dotaven de moviment i alteraven mitjançant la tècnica del morphing. Tot un prodigi de tecnologia del tot innovador en aquell 1991.

Winston, amb un currículum que incloïa pel·lícules com Jurassic Park, Alien, Predator o Edward Scissorhands, sempre es va referir a Terminator 2 com el treball més complicat de la seva carrera.

Els protes de sempre

Hi havia un fet que era inqüestionable i innegociable, Arnold Schwarzenegger havia de tornar a donar vida a T-800 en aquest segon capítol de Terminator. No va ser molt difícil convèncer-lo. Des del moment en què va saber del projecte es va mostrar predisposat a participar-hi. Segurament, un sou de 19 milions d'euros i l'avió Gulfstream III que li va regalar el productor Mario Kassar van ajudar a esvair qualsevol dubte que pogués sorgir.

Tampoc va ser difícil reclutar de nou a Linda Hamilton, actriu que acabaria sent la dona de James Cameron. En el seu cas, el repte era més important, ja que el seu personatge requeria una important transformació física en forma de múscul. Per aconseguir-ho, Hamilton es va sotmetre a intensíssimes sessions d'entrenament tutelades per Uzi Gal, un antic expert en arts marcials de l'exèrcit israelià. Amb tot, són diverses les escenes de la pel·lícula en què Hamilton fa sevir una doble: Leslie Hamilton, una rèplica perfecta de la protagonista, ja que es tracta de la seva germana bessona idèntica.

Els nous protagonistes

El repartiment de Terminator 2 necessitava dos personatges centrals més: l'adolescent John Connor i el Terminator T-1000. Per al primer, i després de centenars de càstings, Cameron es va decidir per un jove desconegut anomenat Edward Furlong, actor que acabaria vivint el seu moment culminant amb l'estrena el 1998 d'American History X. Però aleshores, durant el rodatge de Terminator 2, Furlong era un adolescent amb les hormones alterades, fet que va causar diversos problemes de racord: durant els mesos de filmació va créixer diversos centímetres i li va canviar la veu, discordanses que es van haver de resoldre en la postproducció.

Per al personatge de T-1000, la primera opció de Cameron era el cantant cyberpunk Billy Idol, però poques setmanes abans del rodatge va patir un accident de moto en què gairebé perd una cama i es va haver de buscar a contrarellotge un substitut. L'elegit va ser Robert Patrick, un actor de trajectòria discreta que havia tingut cinc minuts de mitja fama com a secundari de Die Hard 2. Ara és impossible imaginar un T-1000 que no tingui la gèlida i amenaçant mirada de Patrick.

Fins a la vista

Rodada entre el 9 d'octubre de 1990 i el 28 de març de 1991, 171 dies que van transcórrer, principalment, al desert de Mojave, Terminator 2 va gaudir d'un pressupost de 102 milions de dòlars, més de triple del que havia costat la primera entrega. En aquell moment va ser la pel·lícula més cara de la història. Va acabar recaptant més de 520 milions de dòlars, sent en un any en què es van estrenar pel·lícules com Robin Hood: príncep dels lladres, Sol a casa, El silenci dels anyells, Ballant amb llops o JFK, entre altres, la cinta de més èxit d'aquella temporada.