El català té força sufixos. Avui parlarem del sufix -era (en femení), que, afegit a verbs, dona noms per a dir que algú té ganes de fer aquella activitat. Segurament les paraules que us vindran al cap tenen a veure amb expulsar restes de menjar de dins del cos humà: pixera 'ganes de pixar', caguera (també cagalera) 'ganes de cagar' i vomitera o bossera 'ganes de vomitar, de bossar'.
A les Illes aquest sufix es fa servir a manta. Així, com allà s'usa molt el verb xerrar 'parlar' (poden arribar a dir Aquell sap xerrar rus), quan algú té moltes ganes d'explicar coses es diu que té xerrera o parlera. Francesc de Borja Moll, en la seva Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968, pàgina 234), en porta un munt d'exemples: mengera 'ganes de menjar' (Després d'anar a sa platja, a sa gent li ve mengera), badallera 'ganes de badallar' (M'és vinguda una badallera que no puc aturar-me de badallar!), gratera 'ganes de gratar-se', fumera 'ganes de fumar', passegera 'ganes de passejar', casera 'ganes de casar-se', correguera 'ganes de córrer', escriguera 'ganes d'escriure'. Moll fins i tot indica que, si fa pinta que no plourà durant uns quants dies, es diu Aquest temps no té ploguera! I quan dos jovenets volen estar junts perquè s'agraden, tradicionalment se n'ha dit festejar; per això el Diccionari català-valencià-balear porta aquesta cançó popular mallorquina: Que és de mal, tenir fumera i haver de fumar es canó! —Pitjor és tenir festegera i no tenir festejador.
Més exemples: tossiguera 'ganes de tossir' (es diu molt en balear), estornudera 'ganes d'estornudar', juguera o joguera 'ganes de jugar' (Quina juguera tenen, aquests nens!), netegera 'ganes de netejar' (Ara t'ha vingut netegera!?), cantera 'ganes de cantar', ballera 'ganes de ballar', bufera 'ganes de bufar' (també 'capacitat de buf'), caminera 'ganes de caminar', riolera o riallera 'ganes de riure' (M'ha vingut una riallera enorme quan m'han explicat això) i un que molta gent utilitza: plorera 'ganes de plorar' (Quan ha recordat aquell moment tan emocionant li ha vingut plorera).
La ironia, que no falti
Aquest sufix permet dir coses que, si un hagués de dir-les directament, sonarien impositives. Agafem el verb vagar, que significa 'tindre temps o ganes de fer una cosa' (Quan endreçaràs el garatge? —Ara no em vaga... —I quan et vagarà de fer-ho!?). Carles Riera, en el llibre El parlar de l'Alta Segarra (2021, pàgines 160 i 173) explica que, en aquesta contrada, quan algú afirma que no li vaga fer una cosa, li responen Doncs posa-hi vaguera! Més eficaç, impossible. A vegades aquest sufix no s'afegeix al verb que indica l'acció que un vol fer, sinó a la cosa que provoca aquelles ganes. Així, segons Eugeni S. Reig (en el llibre Valencià en perill d'extinció, 1999, pàgina 617) en les comarques centrals valencianes es diu soneguera per a indicar 'ganes de dormir', a partir de son (també pot dir-se sonillera). Igualment, com que un dels significats del verb trempar és 'tindre una erecció del membre viril', el nom trempera significa, aplicat a un home, 'erecció del membre viril'.