Entorn d’un centre històric colonitzat per un turisme que rosega la identitat barcelonina amb el suport d’institucions permissives pel que fa al foment econòmic, però despreocupades respecte a la recessió del valor cultural metropolità, la gentrificació té aturador. Lluny d’agenollar-se a les exigències d’un sector terciari cada cop més cruel i, malgrat començar a patir-ne l’impacte, els barris adjacents al cordó central de Barcelona són encara ara el refugi de l’autenticitat. Una personalitat made in AMB (fet a l'àrea metropolitana de Barcelona) que preserven figures envalentides a l’hora de lliurar-se, en cos i ànima, a la creació. Parlo d’aquells individus que, en rebel·lió amb el recorregut professional estàndard, han desafiat la normativitat prioritzant la seva passió per damunt de tot. D’entre ells, però, en destaquem un en concret: LaBlackie.
Només té coses a dir, no pas a escoltar
Filla de l’underground urbà, un marc sonor objectivament fèrtil quant a la producció de nous artistes, catalogable d’immortal arran de la seva longevitat perpètua, LaBlackie és una rapera pluridimensional barcelonina que es donà a conèixer l’any 2022, quan la tornada de Costilla de Raxet es popularitzà a TikTok. Esdevenint un fenomen viral, la cançó va convertir-se en l’àudio principal d’una fornada mastodòntica de clips efímers que van despertar, en conseqüència, l’interès de la indústria. Fins aquell instant, poca gent, tan sols les productores visionàries —com AWWZ— que l’havien fitxada amb anterioritat, la coneixia per Marina sabent que temps enrere s’havia aventurat a treure el seu single de debut, Rodeo, després d’una llarga temporada intentant encaixar dins la pauta mitjançant la qual la societat dicta el que s’ha de fer. Això no obstant, les circumstàncies van capgirar-se el dia que una epifania, fruit de la buidor espiritual generada per la formació ordinària, com el grau superior de Màrqueting i Publicitat que va cursar, li revelà que havia estat negant el seu major somni de manera irracional: per pur temor. Entendre, doncs, que la música —la seva font particular de felicitat— calia ser una prioritat màxima fou l’acte que va ocasionar l’encontre amb l’alter ego que li ha permès explotar, a parts iguals, talent i constància. És així com, avui dia, LaBlackie s’ha acabat imposant sobre Marina havent-se ambdues, agafades de la mà, llançat a la piscina desitjoses de la carrera musical prolífica que actualment protagonitzen sota l’atenta mirada de veus reconegudes, entre les quals destaquen Cruz Cafuné, Villano Antillano o Ms Nina. Tots han col·laborat amb ella atrets per la seva habilitat mètrica, ignorant els prop de 200.000 oients que ostenta a Spotify. Enguany, a punt de complir una dècada d’ençà que començà a escalfar motors fent freestyle, pot presumir d’una discografia que llueix dos EP, un àlbum i més de quinze singles coronats per Bon Dia, darrera entrega publicada aquest mateix juliol.
LaBlackie et caurà en gràcia si ets d’aquelles persones que, només trepitjar l’estació del metro, s’entafora els auriculars creient que l’andana és una passarel·la
Ara bé, en empassar-se tal tirallonga hi haurà a qui tot això que comento li estigui sonant a xinès. Dit ràpid i sense embuts, LaBlackie et caurà en gràcia si ets d’aquelles persones que, només trepitjar l’estació del metro, s’entafora els auriculars creient que l’andana és una passarel·la. Perquè escoltar LaBlackie és escoltar l’arquitecta de versos enginyosos forjats per l’eloqüència d’una llengua esmolada i obsessionada, d’una banda, en parlar d’allò que passa al carrer i, de l’altra, esquiva amb qualsevol mena de filtre. És clar que, una proposta on es poden identificar els esperits de Sexxy Red, City Girls i Nicki Minaj, tindrà aquests dos atributs. Sobretot si és hereva del panorama hip-hop estatunidenc en conjunció amb la present escena urbana estatal. En aquest sentit, la clau del seu èxit correspon a la projecció d’un caràcter atrevit, d’estil propi, destre a l’hora de surfejar onades dancehall, trap o drill des del prisma de la transversalitat sonora. Un do particularment infravalorat si tenim en compte que estem parlant d’un gènere tan desdibuixat com l’urbà. Així doncs, recordant el titular de l’entrevista que va concedir a Mixtape Vol. II d’RTVE Play, LaBlackie només té coses a dir, no pas a escoltar, perquè ja n’ha sentit prou. Ella i la resta d’artistes femenines que s’han vist relegades durant anys a l’ombra de l’home. Per tant, recomano vivament endinsar-se en La Favorita i reproduir Santería, G-SPOT o Maremoto, composicions amb què vaticino un recorregut més aviat internacional. O el seu senzill més recent, Bon dia. Tant de bo equivocar-me, però em fa l’efecte que a Catalunya li queda molta estona per a poder valorar com Déu mana aquest tipus de música, cent per cent generació Z. Val a dir, tanmateix, que una cosa està clara: el rap de LaBlackie no és quelcom arbitrari, sinó el discurs hiperdefinit d’una jove empoderada en relació amb el seu context que tant se li'n fot el que el món hagi d’opinar d’ella.