Un professor de Filologia Catalana de la UdG —juraria que era el Dr. Joan Ferrer—, un dia a classe ens explicava que els parlants cada vegada tenim menys paraules. És a dir, que si fa un segle un catalanoparlant estàndard sabia, utilitzava i gastava de mitjana unes 30.000 paraules, avui dia aquest mateix catalanoparlant estàndard només sap, utilitza i gasta unes 15.000 paraules del català en el seu parlar quotidià més habitual. [M’he inventat les xifres? Sí. Per què? Perquè soc de lletres, perquè fot més de deu anys que vaig anar a la universitat i perquè no he trobat cap font ni dada fiables sobre aquesta qüestió. Si algú sap aquestes dades amb exactitud, que me les faci saber.] Bé, l’important i el que vull explicar amb això és que el repertori de paraules de cadascú ha disminuït enormement i que l’empobriment lingüístic ja no és “només” una qüestió general, sinó que ara també és una qüestió particular i de cadascú.

El repertori de paraules de cadascú ha disminuït enormement i l’empobriment lingüístic ja no és “només” una qüestió general, sinó que ara també és una qüestió particular i de cadascú

Del DIEC, la meitat

El DIEC conté al voltant de 96.000 entrades (aquesta informació és del 2021 i no me l’he pas inventat) de paraules compostes, derivades i tècniques. És impossible (o no) que un catalanoparlant sàpiga totes i cadascuna de les paraules del català. Això ja ho sabem, però que no en sapiguem ni la meitat… Em fascina i, alhora, em preocupa molt.

Ja ho sé: no som un diccionari amb potes i, en part, això pot ser un fet divertit, ja que suposa que sempre en podrem aprendre de noves, de paraules. Però que cada vegada tinguem menys vocabulari vol dir, parlant clar i català, que cada vegada som més ignorants. Sí, sí: burros, cretins, curts d’enteniment, caps de suro. Autèntics totxos! És aterridor! No vull crear cap trauma a ningú, però jo fa dies que em sento molt tanoqueta i, ara que me n’he adonat, tinc aquesta dèria de dir paraules en desús per tal de reivindicar-les i, com aquell qui no vol la cosa, dir-les perquè perdurin en el temps o almenys (i esperem que no sigui així) que triguin més a desaparèixer.

Tinc aquesta dèria de dir paraules en desús per tal de reivindicar-les i, com aquell qui no vol la cosa, dir-les perquè perdurin en el temps

Solucions, Valentina, solucions! Doncs bé, en primer lloc, i per solucionar l’empobriment lingüístic i millorar la nostra riquesa lèxica, haig de dir que la lectura és imprescindible. Llegir el que sigui (llibres, revistes, articles en línia com aquest o diaris en paper) per exposar-nos a una àmplia varietat de paraules i construccions lingüístiques que ens ajudaran a millorar el vocabulari i la comprensió lectora. En segon lloc, l’ampliació del vocabulari. Com? Procurant aprendre paraules noves regularment: diccionaris, aplicacions de mòbil, jocs en línia o llistes de paraules desconegudes, etc. I, després, hauríem d’intentar utilitzar aquestes paraules en converses o bé escriure-les per tal de consolidar-les i que formin part del nostre lèxic més habitual. En tercer lloc, l’escolta activa. Hem d'escoltar atentament les paraules i expressions que ens són estranyes, demanar-ne l’aclariment o buscar-ne el significat al diccionari (no hi ha excusa: tenim el diccionari a un clic!). I, en quart i últim lloc: escriure el que sigui (blocs, assajos, diaris, cartes, correus electrònics, etc.) i estar en contacte amb altres parlants, participar en activitats socials i culturals, diversificar el nostre vocabulari i sortir de la zona de confort: exposar-nos a nous contextos lingüístics! Ah! I, sobretot, no desesperar-nos ni desanimar-nos: el procés d’enriquiment lingüístic és un procés gradual i constant. Així doncs, ànims per a tothom i estic segura que ho aconseguirem! Recordem que tota pedra fa paret i que de mica en mica s’omple la pica.

El procés d’enriquiment lingüístic és un procés gradual i constant

PS. Dr. Joan Ferrer, si no va ser vostè, sé que em perdonarà i estic segura que estarà d’acord amb tot el que he escrit en aquest article. Aprofito per saludar-lo perquè sé que em llegeix i també aprofito per dir-li que és amb qui més vaig aprendre i a qui més vaig escoltar durant una de les millors etapes de la meva vida.