Sven Tuytens, corresponsal a Espanya de la radio televisió pública belga, ha publicat Las mamás belgas. La lucha de un grupo de enfermeras contra Franco y Hitler (edicions El Mono Libre). Es tracta d'un estudi sobre un grup de dones que el 1937 van anar de Bèlgica fins a Ontinyent per servir com a infermeres a un hospital de guerra finançat amb fons de la Internacional Socialista i dels sindicats belgues. Aquest hospital, situat a Ontinyent, va rebre nombrosos ferits al llarg de la guerra.

Una foto, amb molt trajecte

Fa alguns anys, en un arxiu belga, un historiador va regalar a Tuytens una fotografia en què es veia un grup de dones a la plaça Catalunya. Es tractava d'unes voluntàries que havien sortit de Bèlgica per a donar suport a la República com a infermeres. Tuytens va pensar en fer un petit reportatge sobre el tema. Però la cosa va anar a més. Quan ja havia acumulat moltes informacions, va conèixer una dona que havia treballat amb elles quan tenia 15 anys i que encara era viva i amb el cap ben clar. A més a més, va veure que l'indret on havien treballat les infermeres continuava en peu i va començar a plantejar-se la possibilitat de gravar un documental. Va fer, doncs, una pel·lícula sobre l'estada d'aquestes internacionalistes a Espanya. No creia que tingués molt recorregut, però es va començar a utilitzar en debats de memòria històrica, i va acabar per visualitzar-se molt. I alguna de la gent que el va veure va acabar per oferir noves informacions a Tuytens. Amb aquestes aportacions va poder elaborar el llibre Las mamás belgas, que no es limita a analitzar l'estada d'aquestes dones a l'hospital d'Ontinyent, sinó que investiga qui eren i què feien abans de la guerra i què van fer després de la guerra civil espanyola. La història no podia ser més esfereïdora, però alhora, més exemplar. L'original del llibre, en neerlandès, ha estat traduït al castellà, i l'autor ja pensa també en publicar-la en català.

Sven Tuytens ingenio comunicacion

Canvi de vida

Les voluntàries "belgues" en realitat no eren originàries de Bèlgica. Es tractava de dones d'origen jueu procedents dels països de l'Est d'Europa (Polònia, Hongria, Romania...). Les seves famílies havien fugit dels pogroms antisemites dels seus països d'origen i s'havien instal·lat a Bèlgica. Allà les seves filles havien trencat amb el tradicionalisme de les seves famílies, havien fugit de la religió i del sionisme i s'havien afiliat al Partit Comunista o a organitzacions esquerranes, com el Socors Roig Internacional. Quan va esclatar la guerra civil espanyola ho van tenir clar: calia anar a Espanya a defensar la República i a combatre el feixisme. Van trigar mesos en aconseguir-ho. Primer van anar a París, i allà, amb el suport del Partit Comunista francès, van creuar la frontera i van fer parada a Figueres. Van arribar a Barcelona l'1 de maig de 1937, el dia que es va prendre la fotografia de la plaça Catalunya que van regalar a Tuytens i que ara s'usa com a portada del llibre. "Per a elles era una festa, estaven eufòriques", explica Sven Tuytens, "perquè per fi tenien ocasió de donar suport a la República".

Sense armes, però combat

Aquestes dones, que no tenien formació mèdica, van ser destinades a un gran hospital on arribaven ferits de la línia de combat, sovint en estat greu. Elles van actuar com a infermeres, però també van crear una cèl·lula del Partit Comunista. No es resignaven al paper tradicionalment reservat a la dona de cuidar els malalts. Van aguantar a Ontinyent fins a la fi de la guerra. Van poder fugir cap a Algèria en un dels darrers vols de l'aviació republicana. A Algèria, a diferència dels brigadistes, no van tenir grans problemes, i van poder passar a França, des d'on van desplaçar-se de nou a Bèlgica.

La derrota més dura de les mamàs belgues la van tenir quan van establir-se als països on imperava l'estalinisme

21 mamás belgas Dov con enfermeras

Els altres combats

Però Bèlgica ben aviat seria envaïda pels nazis. I aquestes dones, "ho tenien tot a perdre, com a jueves i com a veteranes de la guerra d'Espanya", explica Tuytens. Per això algunes no van dubtar en passar-se a la resistència armada, per la que algunes van passar als camps de concentració nazis. Però han estat poc recordades. Segons l'autor del llibre, "han estat doblement oblidades, per ser dones i per ser jueves". De fet, ni tan sols es van convertir en un emblema per als partits comunistes, ja que en acabar la guerra moltes van tornar als seus països d'origen, confiades en trobar-hi el paradís d'una societat socialista, però es van trobar amb la pervivència de l'antisemitisme i amb la repressió estalinista. Tuytens creu que va ser, potser, "la seva derrota més dura". Moltes van optar per tornar a Bèlgica. Allà no van ser rebudes càlidament. De fet, la policia belga, en temps de la guerra freda, temia que col·laboressin amb la Unió Soviètica i les va investigar a fons.

La transparència en els arxius policials demostra el nivell de democràcia que té un país

14 mamás belgas civiles, soldados, enfermeras, Ontinyent

Arxius policials belgues, amb portes obertes

Justament la informació dels arxius policials belgues ha estat de gran utilitat perquè Tuytens pogués reconstruir la vida de les infermeres després de sortir d'Espanya. El periodista belga ho té molt clar: "La transparència en els arxius policials demostra el nivell de democràcia que té un país. És una pena que a Espanya mai no s'hagin obert els arxius de la policia franquista". Però la investigació de l'hospital d'Ontinyent ha dut a Tuytens per molts altres escenaris: ha passat per l'arxiu de les Brigades Internacionals a Moscú, per la Filmoteca Valenciana, per l'Arxiu Militar d'Àvila, per la Biblioteca Nacional d'Espanya i naturalment, per Ontinyent, on va trobar documentació de molt valor a l'Ajuntament. I una cosa que no esperava: al convent dels franciscans on va haver-hi l'hospital s'hi conservaven tots els llibres de la biblioteca dels brigadistes internacionals, amb la literatura més revolucionària de l'època. Aquests llibres van sobreviure al franquisme perquè, durant la dictadura, ningú es va preocupar d'anar a buscar literatura subversiva a les institucions religioses. Tuytens no va poder fer moltes entrevistes, perquè la gent que va conèixer les infermeres ja era molt gran, però va trobar entrevistes gravades a les infermeres als anys 1970, i les famílies d'algunes de "les mamàs belgues" li van oferir materials familiars de gran qualitat. Malgrat tot, una de les millors perles la va trobar a l'arxiu del Partit Comunista Francès: tenien un documental amb unes imatges d'una gran qualitat sobre l'hospital d'Ontinyent. No és rar que les imatges fossin tan bones, ja que l'encarregat de rodar-lo va ser un fotògraf de primer nivell: Henri Cartier-Bresson.

Model de dones

Sven Tuytens se sent molt satisfet d'haver reconstruït la història d'aquestes dones: "No eren famoses, però eren molt representatives d'unes dones dels anys 1930 que eren molt solidàries, que tenien uns ideals molt forts, que van saber lluitar". I apunta que combinaven la reivindicació socialista amb l'exigència dels seus drets com a dones.

El debat sobre com resistir al feixisme dels anys trenta té plena vigència avui

45 mamás belgas Alter y Adela, Ontinyent

Ara més que mai

Tuytens considera de gran importància publicar aquest llibre ara, en moments d'ascens de l'ultradreta a tot Europa. "Aquestes dones van plantejar-se ben sovint què s'havia de fer, com s'havia de resistir a l'ascens del totalitarisme, i aquest debat dels anys 1930 té absoluta vigència avui", explica Tuytens. El documental Las mamás belgas ha animat molts debats, però Tuytens considera que a l'Estat espanyol no s'han fet prou reflexions històriques: "A Catalunya i al País Valencià s'hi fa un esforç interessant, però a Madrid i al Sud és molt trist veure el menyspreu que hi ha per la història", explica. El periodista contrasta aquesta situació amb la del seu país natal: "A Bèlgica amb 8 o 9 anys ens duien als centres de detenció, ens passaven pel·lícules sobre la Shoah... A l'Estat espanyol no hi veig res d'això. Tot i això, encara em sorprèn que encara hi hagi gent que debati si Franco era un dictador o no". I confessa que li fa "por" llegir els discursos que difon Vox.

47 mamás belgas Grupo Onteniente

Periodista en camps de mines

Tuytens afirma que les relacions diplomàtiques entre l'Estat espanyol i Bèlgica estan passant per un moment crític, amb el tancament de la Casa Flamenca a Madrid i tensions contínues, tant per l'exili de Puigdemont i els consellers com pel de Valtonyc. I afirma que el Ministeri d'Afers Estrangers espanyol està actuant amb molta contundència contra la diplomàcia belga. No confia gaire en què la situació millori: "Encara haurem de veure moltes coses", es lamenta...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat