A partir d'aquest divendres els cinemes oferiran la nova pel·lícula d’Isabel Coixet, Spain in a day, que ja es va presentar al festival de cinema de Sant Sebastià. Es tracta d’una cinta feta a partir d’una crida oberta a que els espanyols gravessin les seves vivències al llarg d’un dia, el 24 d'octubre de 2015. En aquest cas, Coixet i el seu equip van rebre 22.678 gravacions, de gent que es va oferir a col·laborar de forma altruïsta. A partir d’aquest materials es van triar 404 vídeos que són els que Isabel Coixet ha usat per elaborar aquesta cinta mitjançant un muntatge. En realitat, la proposta de Coixet és hereva directa d'un model iniciat el 2011 amb Life in a day, i que ja ha estat traslladat a l'Índia, al Japó, a Itàlia... Un model cinematogràfic que aspira a crear el documental més professional a partir del reality amateur. A nivell tècnic, Coixet ha aconseguit tot un èxit: ha dotat de coherència a vídeos molt dispersos i ha triat materials d'una qualitat estètica prou digne (algunes gravacions són realment espectaculars).

Voluntat d’inclusió

La major virtut d'aquesta cinta és el gran nombre de gent que hi ha col·laborat en ella. Trobem perfils ben diversos: malalts, espanyols que han hagut de sortir del país, immigrants que viuen a Espanya, vells, homosexuals, parelles idíl·liques, nens, aturats, cooperants que són fora... Hi ha individus de totes les procedències, i fins i tot gent que viu a Espanya i que va néixer fora. Aquesta diversificació és molt efectiva, perquè entre els centenars de personatges retratats tothom trobarà algun individu que tingui una història propera a la dels seus amics o parents, o fins i tot trobarà a algú amb qui identificar-se. I Coixet no dubta en recórrer a històries heroiques i impactants, infal·libles a nivell emotiu, com la de la malalta de càncer que lluita contra la malaltia o la del voluntari que salva refugiats en llanxes al mig de la Mediterrània. Però a la fi, malgrat tot, la cinta té tendència a donar més visibilitat a aquells testimonis que tenen un perfil social i econòmic més alt. El 22,7 % de la població espanyola que està en atur té un paper més aviat reduït a la pel·lícula. Potser perquè és més vistós a nivell cinematogràfic el que es llança en paracaigudes que el qui es queda tancat a casa perquè no té pressupost ni per anar a prendre una cervesa al bar de la cantonada.

Entre el reality i el documental

El mateix format de la pel·lícula condiciona, òbviament, la visió del món que ens ofereix. La gent només acostuma a gravar-se en els seus millors moments. A Spain in a day tothom es lleva de bon humor, a diferència del que passa al món real. Sembla que aquell dia ningú ha discutit amb el seu cap. Ningú, entre els 404 testimonis, està completament sol, tot i que aquest país és ple de gent que viu i mor sola. I cap dels que arriba per sorpresa a casa troba la seva parella amb algun amant. Probablement aquells que volien participar en la pel·lícula i no van tenir un dia exemplar van renunciar a enviar el seu vídeo. La gent vol transmetre la millor imatge possible de si mateixa i la pel·lícula Spain in a day, obligatòriament acaba oferint la millor imatge possible de cadascun, i a la fi, la millor imatge possible d'Espanya.

Centenars d’actors

Sobta l’alt nombre de persones que han participat en conjunt a Spain in a day. En el fons, el model "in a day" és absolutament tributari de l'èxit de les xarxes socials. La gent es mor per tenir seguidors a Facebook, a Instagram i a Twitter. I per aconseguir això, per tenir el seu minut de glòria a l'espai virtual, no dubta en exposar la seva privacitat davant de tothom. Mostrar amb llum i taquígraf la pròpia intimitat en una pel·lícula que es projectarà als cinemes i que veuran milers de desconeguts suposa la consagració per als conreadors del propi ego. Una escena és ben reveladora: una noia truca al seu pare i a la seva mare per dir-los que els estima molt; la mare es limita a comentar-li que mai li havia dit això. Òbviament, per a la noia, aquell dia no és un dia qualsevol: és el dia que va fer d'actriu per a l'Spain in a day. Va triar el paper de filla que adora als seus pares.

Isabel Coixet. Fotografia: Sergi Alcàzar.

Un país ideal

La trampa del model “in a day” és òbvia. Per donar alguna coherència al guió, la gent no grava i explica el que vol, sinó que respon a una sèrie de preguntes. L’elaboració de les preguntes i la posterior tria i retall de les respostes condiciona profundament la imatge d’Espanya que es donarà. I el model “in a day” tracta de desactivar qualsevol dimensió política de la vida. Les quatre preguntes que vehiculen el documental són: “Què estimes?”, "En què creus?", “A què tens por?” i "Quin és el teu somni?". Amb aquests grans eixos s’aconsegueix una visió absolutament edulcorada de la societat. Per a Spain in a day Espanya és un país (això ja s’ha establert de principi) on pot haver-hi molt problemes, però on no hi ha cap conflicte. "A los españoles nos unen más cosas de las que nos separan", declarava fa uns dies la directora catalana.

A l'Espanya de Coixet la gent està en atur, o és pobre, però ningú no en té la culpa. La desigualtat social, la corrupció i la injustícia són irrellevants. Per a Spain in a day hi ha dificultats, però totes acaben passant amb les grans dosis d’esperit de superació que tenen els espanyols. No estaria malament que en un documental d’aquestes característiques preguntessin: “Qui et fa la vida impossible?”, "Què en penses de la teva societat?" o “A qui pegaries dues bufetades?”. Probablement sortirien a relluir bastants fantasmes més dels que surten a l'edulcorada pel·lícula de la Coixet.

Efectiva

La pel·lícula aconsegueix els objectius que pretén: reforçar la identificació del públic amb la gent que hi apareix. De fet, l’eslògan que apareix al final de tot, a la pantalla, és “Que nada ni nadie acabe con nuestra forma de vivir”, una mena deranci  cant al “spanish way of live”. Coixet recorre a un arsenal d’escenes tòpiques però efectives: bodes, nens encantadors, malalts amb afany de vèncer la malaltia, parelles incombustibles, pares amantíssims, festes sorpresa, parelles idíl·liques...Amb aquests ingredients, la llagrimeta està assegurada. Per si de cas, en algun moment també s'apel·la a cossos atlètics fent esports d’aventura...  La varietat de personatges i de situacions evita una repetició excessiva de les escenes; i, a més a més, Coixet ha tingut l’encert de limitar la pel·lícula a menys de 90 minuts. Suficient per transmetre el missatge que volia sense ser massa reiterativa excessivament. És probable que Spain in a day es converteixi en un èxit de públic: el precedent de pel·lícules similars augura cues a les taquilles.