La narrativa serial té molts defectes, però també una virtut que és a l’ADN del seu èxit: la immersió que suposen a la vida i els conflictes dels personatges afavoreix que els sentim molt propers, gairebé com a part de la nostra quotidianitat. Però que te’ls facis teus no vol dir necessàriament que transmetin veritat, és a dir, que siguin tan tangibles que els seus problemes acabin semblant una mica els teus. Quan una sèrie ho aconsegueix, deixa de ser una simple ficció per convertir-se en una finestra a realitats que, a més, no sempre tenen la visibilitat que es mereixen a les plataformes. Aquest és el cas de Somebody somewhere, una producció dels germans Duplass per a HBO Max que apunta a convertir-se en un dels grans títols de l’any perquè el que explica es fa genuí i honest. Resulta creïble com la vida mateixa perquè el que s’hi veu i escolta és el perfecte equilibri entre drama i comèdia, entre pèrdua i reconciliació, entre assumir els fracassos i confiar en els triomfs. Una petita joia que es fa gran a mesura que la penses perquè, al capdavall, parla de temes que ens interpel·len a totes i a tots. 

Algú en algun lloc 

La protagonista de Somebody somewhere és Sam, una dona que intenta refer-se, sense gaire èxit, de la mort de la seva germana. Era la seva millor amiga i la seva confident, i sense ella se sent molt sola. Viu amb els seus pares, té una feina que la fa infeliç i la resta de la seva família sembla no voler dedicar més temps al dol. Quan feia pinta que no sortiria mai més del pou, descobreix que un dels seus companys de feina, Joel, va anar amb ella a l’institut i sempre n’ha admirat les seves virtuts. Joel li presenta els seus amics, que es reuneixen en una església per rebel·lar-se contra la tristesa a través de la música.

La sèrie es dedica a mostrar el viatge de la protagonista per agafar les regnes de la seva vida i conviure amb l’absència 

A partir d’aquí, la sèrie es dedica a mostrar el viatge de la protagonista per agafar les regnes de la seva vida i conviure amb l’absència mentre (re)aprèn a relacionar-se amb els altres. És una d’aquelles sèries que obren el miracle d’encongir-te el cor i fer-te riure a la vegada, a vegades en una mateixa escena.

Somebody Somewhere 3
Somebody Somewhere és la nova sèrie dels germans Duplass per a HBO Max 

Directe i honest

El seu humor funciona tan bé perquè és directe i honest, i al mateix temps els seus responsables s’asseguren que els detalls parlin per si mateixos. La recerca de la felicitat del personatge és molt creïble perquè no hi ha ni un sol secundari que no estigui ben explicat i ens parla de coses que reconeixem com a pròpies. Defuig tot clixé en la recreació de les relacions familiars (un bon exemple és la discussió entre germanes al primer episodi) i sap mirar de cara aspectes emocionals que queden massa sobreentesos a la ficció moderna.

La clau de la seva brillantor resideix en Bridget Everett, que dissol la frontera entre actriu i personatge

La clau de la seva brillantor resideix en Bridget Everett, que dissol la frontera entre actriu i personatge per fer-nos sentir que la coneixem d’alguna cosa. Al final, si Somebody somewhere és tot un descobriment és perquè tan difícil resulta transmetre veritat com recrear un concepte sovint absent a la nostra vida diària: l’empatia.