Asiplanchaba és una plataforma que dona llum a l'escena femenina de l'skate. Va néixer a Barcelona el 2009 com una pàgina web modesta, on unificar notícies de referents femenins de l'escena de la taula. Escasses eren les publicacions i notícies on es parlés de noies en skate aixó que van començar per allà. I a poc a poc van anar organitzant esdeveniments i accions dinamitzadores, com tours on feien cap a alguna destinacióamb el cotxe o la furgo plena de guerreres per fer mistos els spots de la seva destinació: País Basc, Canàries, Andalusia, València, Mallorca, Porto... Com a resultat de tota aquesta activitat, van recopilar molt material en vídeo i foto per publicar a Asiplanchaba i altres mitjans que els donaven suport, com per exemple Dogway, la primera revista de skate espanyola que compta ja amb mes de 20 anys i sempre els va fer un forat a les seves pàgines. "Avui dia ens agrada pensar en ella com una comunitat, un lloc on totes les noies tenen un espai per expressar-se i trobar altres referents i inspiracions", explica Verónica Trillo, una de les fundadora del col·lectiu.
El nom de la plataforma, Asiplanchaba, contínua Verònica, prové d'aquesta horrible cançó dels pallassos de la tele que deia alguna cosa així com que una nena anava a jugar, però no podia jugar perquè havia de netejar... "No pudo jugar porque tenía que planchar, y así planchaba, así así, y así planchaba así así…". "Horrible perquè des de molt petits ens inculquen rols de gènere, quan els jocs, les sensacions o les feines de casa mai no haurien de tenir o condicionar-se amb gènere. Juguem amb aquesta paraula, ja que en el llenguatge del carrer 'planxar' un truc és realitzar-lo amb molta contundència, precisió. Donar la volta a aquestes maneres arcaiques d'atribuir a les dones les feines de casa i apropar-les al carrer divertint-se com més els agradi, amb un patí sota els seus peus o com li doni la gana".
L'skate abans d'Instagram
Fa 20 anys. La vida era diferent abans d'Instagram. La gent no pensava a ser youtubera ni comptaa amb recel els seus seguidors i unfollows, ni retransmetia en directe. "No farem un repàs dels mitjans prehistòrics de què disposàvem, però el sintetitzarem que era infinitament més complex saber de noies que patinessin al llarg del globus". De vegades, i amb sort, podies veure una part de vídeo, una foto o un post en algun blog/web, prèvia investigació. Les parts icòniques d'Elissa Steamer el 1996 (Welcome to Hell) o d'Alexis Sablone el 2002 ( P.J. Ladd's Wonderful, Horrible, Life), continuen sent joies i si mai no vas arribar a veure-les, ja saps el que has de posar al teu cercador. "Però quan les veia mega engoriladas pensava que hi havia d'haver més, més noies. Tenia que haver-hi més noies patinant, però no visibles. Havia de ser possible construir alguna cosa, connectar-les i ensenyar al món que és el que estava passant amb elles i el seu skate".
Avui dia hi ha noies praticant skate de tots els països, races, colors, edats, nivells i estils. I això ens encanta, perquè és en essència el que representa l'skate, no va de trucs o fang, que també
Però en la dècada dels 90 amb prou feines hi havia noies a l'escena, i a més no se sabia molt d'elles, no se'ls donava gaire cobertura ni a nivell internacional ni nacional. "A Espanya érem molt poques les que sabíem de l'existència d'altres que patinaven. Eren referents Begoña Cortés i Vanessa Toledano a Madrid. Al País Basc Soraya i per descomptat Ianire Elorriaga, una de gran, que va ser 7 vegades campiona de Street Europea. Jo estava al sud i poques més que conegués en aquella època". Poques sortien fora a una competició femenina, en aquella època les primeres se celebraven a França o Basel, cap d'elles a Espanya. I encara que amb el pas dels anys cada vegada anaven apareixent més noies. No era freqüent que hi hagués competicions amb categoria femenina, esdeveniments, o crews de noies. Tot això, arribaria més tard amb aquesta preciosa primavera de skate femení que estem vivint els últims anys. "De fet fa 20 anys o fins i tot 10, si una noia volia participar en una competició havia d'inscriure's amb els nois". Per sort avui cada vegada és mes freqüent que les competicions de nivell disposin de categoria femenina i masculina, i, millor encara, igualin premis, tot i que no és un fet majoritari. "Ens apropem, però encara queda molt per fer", assegura Trillo. Però amb tot, "avui floreixennoies als skateparks, hi ha crews a diverses ciutats, Instagram com una gran pantalla al món i centenars de canals on pots veure noies de tots els països, races, colors, edats, nivells i estils. I això ens encanta, perquè és en essència el que representa l'skate, no va de trucs o fang, que també. Per a nosaltres aquesta essència és la forma d'expressar-te, la teva creativitat i el teu estil personal amb un taula i quatre rodes, i aquesta màgia única està abast de gairebé totes les persones. Aquest és l'skate real, el que pots trobar als carrers i on cada persona s'expressa com provi."
La revista
"La primera vegada que vaig conèixer ala Raisa Abal em va semblar molt graciosa, molt 'personaja', i em va encantar", confessa Verónica. Després, prossegueix, es va adonar que a més de la seva extravertida personalitat acumulava un talent per explotar no només en la fotografia ("que ens encanta la seva manera de mirar després de l'objectiu"), sinó de com donar una presència artística, elegant a tot el que fan. "Ens vam aliar per muntar missions sense parar, i gairebé sense adonar-nos-en ens passem els últims anys sortint als carrers i organitzant missions, gravant parts de vídeo i fent fotos i va ser així com parim la segona criatura el 2019: Dolores Magazine".
Dolores va ser una conseqüència natural de tot el que fan i el que troben a faltar. "Fruit de les diferents missions que fèiem cada setmana amb les noies a diferents espots per patinar juntes, gravar i treure fotos, ens vam adonar de dues coses: una que teníem molt material i que molaria donar-li sortida, però una cosa bonica, de qualitat. I dos, que encara hi havia molt poca cobertura de noies en mitjans impresos de skate. Hi havia un buit encara no cobert que deixava un espai residual a les dones". Ho van posar tot en una coctelera i van decidir treure al carrer Dolores Magazine, la primera revista de skate produïda i protagonitzada 100% per dones.
Dolores Magazine és la primera revista de skate produïda i protagonitzada 100% per dones
Dolores Magazine, explica Verónica, no pretén ser excloent ni és una protesta. Els mitjans cada vegada s'han anat fent més eco de les noies en skate, però elles entenen que encara continua sent una cosa molt residual: existia un buit, un buit, una cosa que volien omplir i sembrar perquè, simplement, passés més. La mateixa existència de Dolores, una vegada més, posa un focus sobre una cosa que portava molt temps allà. És una expressió més del talent de moltes dones vinculades al patí que el viuen cada dia segons la seva història, el seu estil, la seva creativitat.
La mateixa existència de Dolores una expressió més del talent de moltes dones vinculades al patí que el viuen cada dia segons la seva història, el seu estil, la seva creativitat
Encara que existeixen skateparks, l'skate va néixer als carrers i segueix molt arrelat a ell. Busca una forma d'expressar-se interactuant amb el que les places, carrers i espai urbans han d'oferir-te a les teves habilitats, la teva creativitat i les circumstàncies. Cada vegada és més comú poder trobar noies en els espots que solen freqüentar-se per patinar, tot i que encara queda molt per conquerir i per augmentar el nombre de noies que els utilitzen. "Com tot el que es desenvolupa al carrer, implica centenars d'aventures i anècdotes en cada número i vídeo: visites a les urgències de l'hospital perquè et cusin la barbeta o t'enguixin un braç (que es convertiria en la portada 0 de Dolores Magazine). Esquivar la poli, que de vegades no saben què fer quan arriben i veuen 8 xavales patinant i no saben com actuar. Que et facin fora els veïns, o que t'aplaudeixin quan claves el truc una gossada de xavals del barri que estaven flipant. Bojos que se t'enganxen a la sola de la sabata, que et cridin, t'increpin o se t'exhibeixin davant. Senyores i senyors grans enfadades, ens encanta la secció: 'senyores grans que protesten o et miren malament a la foto'. Dues taules trencades en el mateix espot i truc i acabar planxant-lo amb la taula de la Raisa. Pantalons trencats, crits d'alegria o de ràbia. Haver de tornar a fer-ho per planxar i complir la missió". Dolores Magazine és tot això i milers de seqüències i fotos que expliquen històries que es desenvolupen juntes, als carrers, patinant. Pràcticament és el mateix que succeeix amb les missions que fan els nois, amb la diferència que les noies es recolzen més entre elles: es percep menys rivalitat i més sororitat. A totes els resulta en general molt més còmode sortir en grups de noies on no senten tanta pressió i s'expressen i es recolzen d'una forma natural. "No treu que patinar en ambient mixt té els seus encants, i t'ajuda a superar els teus limitis, tenir altres referents i relacionar-nos d'una forma natural, no diferenciada per gèneres i compartint la mateixa passió".
Dolores Magazine reflexa la vida de moltes persones, el seu amor, la seva passió, la seva dolça bogeria. Diferents països, cultures, idiomes, costums, veus i colors. "Dolores, com tota obra creativa, ens dona molts dolors com qualsevol part, amb esforç, però amb molt amor i satisfacció. No tenim grans pretensions, però amb cada número ens entusiasma fer arribar al món aquest trosset de totes i cada una d'elles, les que hi són, les que hi han estat i les que hi seran".